Diumenge passat, que era la festivitat del Bon Pastor (imatge de Jesucrist extreta d'aquest passatge), em va quedar una frase que va dir el pare salesià que deia l'homilia. deia que és millor arribar junts que arribar el primer, tot sol. En cas contrari, aquest arribarà molt lluny, però no hi arribarà prou profundament. Em va semblar que parlava de l'Església. Certament, a alguns ens garadaria que anés més lluny, que s'hi introduïssin reformes que reforcin el seu paper universal i de compromís amb la pobresa. Però no per això prescindim d'anar fent camí amb el conjunt de l'Església, que té una velocitat més minsa, diríem. És superior el valor d'arribar junts que no el d'arribar primers, sens dubte. Són les persones i no l'ideal la força del camí.:
Però no tan sols és atribuïble a l'Església, sinó en molts camps a la vida. A l'escola, a la família, a la feina, a la política...
:
El mateix diumenge hi havia a algunes ciutats de Catalunya una nova ronda de 'consultes' per la independència. Més enllà de si em fa el pes o no, aquest projecte, per mi, el preocupant, és quina nació queda l'endemà de les consultes o, si m'apures, l'endemà de la pròpia independència. Alguna cosa d'això ja vaig dir fa uns mesos al post Aprendre del Quebec. Em preocupa que, enlloc de cercar posicions de consens en cas que s'hagués de superar l'actual consens constitucional (cosa que semblen voler els uns i els altres de l'extrem de l'espectre, tipus Chuck Norris), es creïn expectatives de màxims com a lògica de progrés nacional, de manera que una molt bona part de catalans (majoria?) en quedin al marge.
:
No sé si el camí de Catalunya ha de ser el de la independència. Jo crec que no. Però vagi on vagi Catalunya la volem unida, la volem nació, complexa i diversa com és, però nació. I voler arribar lluny sense el poble, aquest nou despotisme il·lustrat que apareix com a paradigma nacional, té el perill que no hi arribem junts. I ens perdrem el millor de ser nació.
:
Imatge: Primera imatge de Jesucrist que s'ha trobat, del segle III, a les Catacumbes de Priscilla (Roma).
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada