Sí, ja sé que la vida és molt dura, i per molta gent molt més dura que els altres. Em miro amb molt de respecte les vides de les persones que no ho han tingut gens fàcil. Ho admiro, o en tinc pietat, o me'n miro de solidaritzar. També tinc tendència a extendre aquest pensament més o menys a tothom: cadascú se sap la seva vida i la duresa en què ha hagut de passar.
:
També disculpo mol sovint que la gent es queixi d'això. Penso que expressar-ho és una manera de treure's el mal rotllo, a vegades una forma d'entrar en un àmbit més relacional, més íntim, més personal, que cal agrair. De tota manera, hi ha una cosa que no m'agrada gens. És l'expressió "a mi ningú no m'ha regalat res" o, més extensiva, "ningú no regala mai res". No hi estic massa d'acord. Comprenc la sensació... però crec que és injusta. El que tens, tot el que tens, et serà pres com t'ha estat donat: la natura que conforma el teu cos i les teves capacitats, les oportunitats de l'atzar, l'entorn on has viscut, la gent que has conegut, els vicis en què no has caigut tot reconeixent la teva autonomia (o els que tens i et permeten relacionar-te amb els teus límits), l'amor que has pogut donar i el que hauràs rebut (i el que et falta per donar o rebre encara), el mercat que haurà valorat el teu treball, els diners que has cobrat, el clima, els companys de feina, l'experiència de l'alegria (o del dolor)... Tot això no prové ben bé de tu, de bon tros, a vegades del tot, depèn dels altres, o d'un altre, o de ves-a-saber-on.
:
Aquesta actitud, aquest plantejament, ens acosta -crec jo- més exactament a la realitat, ens la relativitza, ens des-centra, ens allibera de l'obsessió per les possessions, ens permet copsar la bellesa i profunditat del món que habitem i ens fa més feliç. Però és un pas que costa, com un 'dolor de part' diu Sant Pau (Ga 4, 19 i Rm 8, 22). Per això m'ha agradat que la reflexió Pasqual del Bibe Auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull sigui just la contrària: "Tot se'ns ha estat regalat" (vegeu CatalunyaReligió.cat).
:
2 comentaris:
Quan he llegit el títol m'ha estranyat que diguessis "ningú no regala res", perquè, com tu, penso tot el contrari.
"gracias a la vida, que me ha dado tanto"!
l'hauria d'haver posat entre cometes, merci!
Publica un comentari a l'entrada