:Em va causar interès un article a La Vanguardia de diumenge passat (Silvia Hinojosa, "Redes de poder"), en el que s'apuntaven alguns estudis sobre el funcionament del nostre cervell i les decisions polítiques. Per cert, Gutiérrez Rubí l'inclou com a referència en un article també molt recomanable que féu a la revista de la Fundació Rafael Campalans sobre el paper de les emocions a la política.
:
El de La Vanguardia de diumenge diu coses força interessants. Una d'elles correspon al fet de les reaccions positives i negatives que pot causar un mateix candidat (o una marca política) en persones diferents predisposades a favor o en contra, reaccions mobilitzadores de l'adversari entre elles. De tota manera, es pot aplicar tant a la política com arreu. Curiosament, per a l'elaboració d'aquestes darerres estratègies cerebrals, el nostre òrgan té més espai que no per les d'adhesió... Que l'amor i l'odi vivien allà mateix, ens ho temíem. Però que l'odi tingui una habitació més grossa potser explica moltes coses. Diu:
:"Al otro lado del Atlántico, neurobiólogos de la Universidad de Londres establecieron que amor y odio (también hacia políticos) se activan en la misma zona de la precorteza –ínsula y putamen–, aunque en el enamoramiento se inhibe gran parte del córtex donde se procesan las ideas mientras que en el odio hay zonas hiperactivadas (posiblemente para planear la venganza)".
:Il·lustració: Artemisia Gentileschi, Judit decapitant Holofernes (1620), Galeria dels Uffizi, Florència.
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada