dimecres, d’abril 21, 2010

Un mal camí *

:
Mataró ha estat posat d'exemple quant al seu tractament en polítiques d'immigració després que en aquesta darrera dècada haguem estat receptors d'un alt nombre de persones provinents d'altres països, en un fenomen que s'estén per tot el país. Conscients dels riscos i amatents a les oportunitats, la ciutat ha basat aquestes polítiques (integració, suport a les escoles i barris amb més immigració, fermesa en els drets i deures...) en l'acord social i polític. Acord social amb les entitats ciutadanes, amb els professionals de la salut i l'ensenyament, amb els col·lectius que representen aquests nous ciutadans, amb els barris. Acord polític amb les administracions i, sobretot, amb el conjunt de forces polítiques locals. Aquests acords són els protagonistes de l'èxit que altres ens han atribuït, no pas de l'Ajuntament sol.

Amb la proposta del PP -que vol presentar pel proper ple- demanant que es trameti a la Policia el nom de les persones que s’empadronen sense permís de residència (quan aquest permís no és necessari, segons la Llei) trenca el darrer dels consensos citats.

En primer lloc, perquè utilitza la immigració com a arma electoralista, cosa que vam acordar que no faríem.

En segon lloc perquè, d’aprovar-se, a banda de ser il·legal, promouríem que els immigrants deixessin d’empadronar-se i, per tant, les autoritats deixessin de controlar-ho. El camí dels deures dels immigrants comença precisament amb el deure de l’empadronament. Fora d’això comença el descontrol.

En tercer lloc, trenca el consens perquè la proposta pretén una divisió social entre els que pretesament estan a favor del control policial de la immigració i els que no. Dic pretesament, perquè és el contrari. La Policia ja té la potestat d’acudir a l’empadronament en cas de recerca de dades o persones, també ho té el poder judicial. Aquesta divisió és la que més mal fa, la més nociva per la convivència a la ciutat. Ho diuen molt bé el regidor Fernàndez i la diputada Prados en aquesta nota [aquí].

Ens ho vèiem a venir, però. Ho vam dir fa uns mesos davant una absurda campanya del PP: el cap del PP a l’Ajuntament, Paulí Mojedano s’apunta a les tesis radicals de García-Albiol i abandona la moderada Nebrera un cop defenestrada pel PP. Ho vam témer quan el PP de Mataró va infringir la Llei precisament ne l’ús de dades del Padró al que tenen accés com a regidors. Ho veiem sovint com quan no té escrúpols en riure’s de les creences religioses de l’Alcalde per atacar-lo i fer política al butlletí municipal darrer... La deriva que ha pres el regidor Mojedano és irresponsable i perillosa, radical i en la línia de flotació de la convivència ciutadana. L’hem de fer rectificar.
Il·lustració: Keith Haring: Sense títol (Nuclear Sex Series). 1981.
:
Publica un comentari a l'entrada