dimarts, d’abril 13, 2010

Twittejant al Ple

Ara fa un any, a la taula rodona que vaig compartir, entre d'altres, amb el diputat Carles Puigdemont (CiU), aquest explicava que twittejava (és a dir, insertava missatges de màxim 140 caràcters a la xarxa social Twitter) les impressions que li causava la marxa dels plens i que les compartia amb altres diputats. Així, els membres d'aquesta xarxa social, no tan sols podien mínimanment informar-se de què fan al Parlament (cosa que sens dubte és necessària) com -especialment- quina és la primera impressió que causen als seus més directes participants.
:
Recordo que li vaig dir que hi ha molta gent que, si et veu amb el mòbil (dispositiu des d'on twittegen), la primera idea que li ve és que et distreus jugant, o fent foteses, que no escoltes i que faltes al respecte. Ell em va venir a dir que si així ho pensen, ja s'apanyaran, és que encara no han entès això del 2.0. Em va picar la curiositat d'aquesta experiència.
:
En alguns plens de l'Ajuntament ho vaig provar via Facebook, una altra xarxa social. Senzillament, feia públiques les frases curtes que a vgades apunto del que es diu i de la primera impressió que em causen. D'altra banda, els plens, que són públics, tampoc estan massa pensats perquè la gent els segueixi en directe, de manera que hi apunto també els acords que crec més rellevants... i que després són recollits o no pels mitjans locals amb més extensió i professionalitat. Al darrer Ple ho vaig provar amb Twitter, opció que em permet que passi directament a Facebook. Vaig fer una colla de twitts (missatges) entre informatius i una mica provocatius, cosa que va generar alguna resposta.
:
Algunes d'elles anaven en la línia bé d'agrair o bé de lamentar aquesta activitat. Entre el primer grup hi havia algunes dones i entre el segon, alguns homes (no sé si això vol dir res). Els d'aquest darrer, em demanaven que estigués més atent (es pot estar menys atent que apuntant?), que fes la meva feina (vaja), etcètera. No vull arribar a posar l'exemple de dos regidors que van posar-se a menjar un ple que era dijous gras... (en vaig parlar fa cinc anys al darrer paràgraf d'aquí). Però, curiosament, quan algun regidor (de l'oposició) s'ha passat no pocs plens consultant el seu PC portàtil, o quan se surt a estirar les cames, fer un pitillu o la xerradeta, o ves-a-saber en què gasten les 7 hores d'un ple, no hi ha tants esgarips.
:
Davant d'això, hi ha hagut reaccions de vàries menes. En Joan Salicrú demanava reflexió al seu bloc (i té raó, reconec que tinc dubtes). La Neus Pinart s'hi mostrava a favor [bloc] i ens demana més activitat, fins i tot; i no tan sols als polítics. També s'hi mostra favorable l'Alcalde Joan Antoni Baron [bloc], encara que -com diu- la seva tasca al Ple li impedeix de fer-ho (val a dir que jo tampoc puc dedicar-hi tot el temps, of course). El militant de CiU Albert Cot s'hi mostra en contra [bloc] creu que informar no és tasca de polítics, critica que opinem i que no fem la nostra feina (espero que sigui conseqüent amb el del portàtil...). Com José Bergamín, jo diria "si fuera un objeto, sería objetivo; puesto que soy un sujeto, soy subjetivo".
:
Perfeccionant el que calgui, essent sempre respectuós i atent amb la resta de la Corporació, intervenint amb diligència quan et toca, conscient del que es diu, etcètera, crec que la capacitat d'interactuar dels polítics, siguin on siguin, l'esforç d'explicar-se i d'entrar al debat públic, la multiplicitat de mitjans i activitats que permetin més sinèrgia... tot això no pot ser negatiu. I, com tot, amb educació. Jo, que defenso l'ús de les noves fromes de comunicació i xarxa per als usos més insospitats, només faltaria que poséssim portes al camp al Ple.
:

[Post scriptum: també ha escrit aquí Miguel Guillén a MataróNotícies.cat, on hi ha un debat de periodistes sobre el tema, aquí]
:

Publica un comentari a l'entrada