:
Un dels símbols de la Setmana Santa (i des d'aquí com a símbol universal) és el Sant Sopar: s'hi representa Jesús amb els dotze apòstols la nit abans del seu apresament: celebren la Pasqua jueva, s'hi produeix intimitat i traïdoria i s'hi funda el símbol de la comunió en la cultura cristiana. És a dir, des d'aleshores, el pa i el vi consagrats (transformats en símbol, en record i presència alhora) ens converteixen en mediadors entre la realitat i el transcendent.
Un article a El País aprofita la recent investigació segons la qual els hàbits alimentaris han tendit a la ingesta del més del doble del menjar en els àpats, seguint les representacions dels sants sopars que ens brinda l'art, per acostar-nos a aquesta icona des d'aquesta curiosa perspectiva. Recomana també el libre Última cena (Ed. Phaidos, 2007) en el que hi havia les nombroses versions pictòriques. Dijous passat, Marta Nin comentava a CatalunyaReligió.cat la primera imatge que se'n coneix i feina nota la presència femenina a la taula, presència que s'ha anat esborrant. Un post en un altre bloc recull les més modernes, així com aquelles que s'integren a la cultura de masses actual; us el recomano perquè vegeu la capacitat que té aquesta imatge per renovar-se en nombrosos contextos. La més recent, l'anunci de la darrera (crec) temporada de la sèrie Lost (foto de la dreta). Jo afegeixo la foto de promoció de la sèrie Galactica (foto superior, mig) o el darrer disc de la banda catalana de hardcore Standstill (foto superior, esquerre).
També us recomano, al respecte, i de publicació recent, aquesta foto treta de l'ABC [aquí] o aquest breu post de Raimon Ribera [aquí].
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada