Amb motiu del primer aniversari de l'alta de Joaquim Nadal a Twitter, l'exconseller escriu a l'Avui una interessant reflexió sobre l'ús del mitjà i les seves conseqüències tant en un mateix (síntesi, noves amistats i experiències...) com pels altres (debats, canvi de percepció dels polítics...).
Així, "he intuït modestament totes les potencialitats de les xarxes socials, sense desconèixer-ne també les limitacions. He cregut intuir amb claredat que la força de la immediatesa és enorme i que el risc de la superficialitat, evident. He vist que hi ha qui li té clarament presa la mida al mitjà i qui, en canvi, es formula unes expectatives molt per damunt de la complementarietat que cal atribuir-li. M'he adonat, fins i tot, que hi ha qui atorga a Twitter un caràcter més central que subsidiari, més essencial que accessori", diu.
"Per altra banda", matisa, "no m'ha sigut difícil de discriminar clarament els milers de persones que són en aquesta xarxa social amb ganes, amb passió, d'aquells que hi destil·len mala fe i sectarisme. He entès més els que s'ho prenien com un joc o que hi practicaven la ironia que aquells que, sempre a la que salta, han estat a punt per dictar consignes, anatomitzar persones i idees, i simplement desqualificar amb expressions impròpies. També m'han sorprès aquells que hi han vist un mitjà transcendent i han cregut que en podien fer el vehicle principal de les seves posicions".
I, finalment, apunta un avís per navegants: "També sé el valor d'un tuit i sé que és molt difícil d'explicar la vida en un tuit. Sé per a què em serveix Twitter i per a què no em serveix. I tinc molt clar que si mai vull explicar com veig el present i el futur del PSC i el congrés que hem de fer a l'octubre no ho puc comprimir en un tuit i que necessito una colla d'articles com aquest o molts tuits!"
6 comentaris:
A ver si ti a partir del 11 de julio eres tan activo en el faceboot ese, el twister, los blog y toda esa retalia de propaganda 2.0. Estoy deseando ver si es asi
Parece que a Nadal le cuesta mucho meter lo que diga el congreso en un tuit. Yo le ayudo, parafraseando a Fernando VII: "Todos juntos, y el PSC el primero, por la ruta hacia la independencia". Por cierto, menos mal que Xacó no concurrirá a las primarias. Se imaginan que alguien recordara lo de "Tots som Rubianes" y dijeran "sí, Chacón, la de la puta España". Ah, Alfredo, cuántas alegrías nos vas a dar. Ya has empezado.
Fins ara el PSC ha demostrat el servilisme mes abjecte per les tesis espanyolistes del PSOE.
Inclús es van carregar a Maragall per federalista (entre altres pecats)
No es pot esperar res del PSC en aquest aspecte ni en molts altres... excepte perllongar el contracte a ACESA per les autopistes a canvi de que ens descontin uns centims que no trigan ni sis messos en tornar a apujar.
- Anònim 1,
I jo que tu ho vegis.
- Anònim 2,
Això sembla de psicoanalista, més que de Congrés...
- Anònim 3,
Bé.. això tampoc es resol a base de tuits
Lo veremos sin duda, tu,yo y todos los demás que pasen por este medio de propaganda, pero tu ira te delata no es julio es junio
- Anònim 4,
Quina ira? quina propaganda? No entenc res...
Publica un comentari a l'entrada