dissabte, de desembre 06, 2008

Nou Catalanisme (el dia de la Constitució)

A través del bloc de Manuel Mas arribo a la conferència que Ferran Mascarell pronuncià amb motiu d el'obertura del curs actual de l'Ateneu Barcelonès, un text interessantíssim que repassa les característiques del catalanisme, apunta molt bé de quins mals pateix i proposa una refundació en tota regla.
:
"La societat catalana –almenys alguns dels seus conductors i líders-", diu l'exconseller, "van pensar que potser Espanya ja no era un subjecte polític que interessés massa. Es va imposar la idea de que el catalanisme com a plataforma i ideari d’encontre dels catalans ja no calia, que el nou terreny de joc estava en la confrontació partidista interna, que qui s’apropiés del catalanisme aconseguiria l’hegemonia a Catalunya. No calia, per tant, seguir enfortint un corrent social de fons, estructurador, cívic; no calia, per tant, elaborar una nova teoria general sobre el país, el seu present i el seu futur".
:
Mascarell creu que bo i vivint -acabant- el període més gloriós d ela seva història, la soccietat catalana està perplexa i desorientada. "El catalanisme històric ha materialitzat gran part dels seus postulats. El catalanisme actual està en fase quasi vegetativa amb un ideari envellit". I remata: "com a conseqüència, el país, està vivint hores decisives sense doctrina". Més endavant recomana "finesa política i idees, això és el què li cal a Catalunya. La finesa requereix força. I la força dels catalans ha estat i ha de tornar a estar en el terreny de les idees."
:
Més endavant es pregunta algunes coses. "Quanta gent veu la televisió feta en imaginari espanyol i català? A qui van votar els socialistes catalans? Quants no viuen com a propis els èxits dels espanyols en els jocs olímpics? Molts catalans viuen la seva identitat cultural i política “múltiple” en l’estat de les autonomies sense especial incomoditat. Espanya és percebuda com a moderna, si més no tant com Catalunya. Espanya és l’estat fort i democràtic. És a tot això que el catalanisme de la transició no ha fet front".
:
Proposa una refundació del catalanisme des de diversos fronts. des de la renovació de la cultura, que "està en tot allò que anomenen identitat, està en l’expressivitat, la creativitat i la innovació". També de la cultura política. I d'una nova mirada a Espanya i al món. I un ressorgiment de la societat civil i del sistema de ciutats, de la nova cutadania en drets i deures, del civisme, de la nova economia, de la nova idea de nació -lluny de l'Estat-Nació del s. XIX, tot el que -en definitiva, en diu el vint--un-centisme. Una bona proposta i molt profunda.
:

2 comentaris:

Silveri Garrell ha dit...

L'enemic del Catalanisme es l'independentisme. El meu catalanisme en el que crec de veritat es el d'en Cambò. Els quatre jovenívols esbojarrats esperonats per quatre encorbatats polítics ho han esgavellat tot, i s'haurà de tornar a reconstruir.

Ramon Bassas ha dit...

Silveri
A banda del de Camb´´o, n'hi ha més; et recomano una lectura atenta de la conferència.
Gràcies