La família de Gay Talese

 

El periodista Gay Talese es va passar deu anys de la seva vida investigant a fons sobre la seva família, provinent d'un llogaret d'Itàlia, a Calàbria, bàsicament centrant-se en les generacions que van des dels seus besavis a ell mateix. Tot i que hagi canviat alguna identitat, el que conta és rigorosament cert. A través de la història familiar, l'autor ens explica com si fóssim veient una imatge d'un zoom, la història d'Itàlia des de la dominació borbònica del regne de Nàpols (amb els precedents catalans) fins a la diàspora migratòria, sobretot als Estats Units, on l'autor va néixer. El resultat és Los hijos (Alfaguara, Madrid, 2014), escrita publicada a principis dels noranta i que, inexplicablement, fins ara no s'havia traduït al castellà. 

És absolutament descompensat despatxar una novel·la, una bona novel·la de més de set.centes pàgines, amb els meus curts i ridículs comentaris, però no ho vull passar de llarg. D'aquesta novel·la en destacaria, sobretot, la tècnica, és a dir, la capacitat d'entrellaçar històries, d'una banda, i de narrar molt bé el context social, històric i polític a través d'elles. Talese és un dels exponents de l'anomenat new journalism, un corrent periodístic que tendeix a narrativitzar les notícies i a introduir-hi punts de vista relativament inèdits. Talese deia un dia que la seva tècnica consisteix en escoltar, apresa precisament a les interminables sessions de la sastreria dels seus pares, un dels escenaris recorrents de la novel·la citada. Des de la màfia a les supersticions, des de les diferències abismals entre les societats italiana i americana, des de les aventures de Garibaldi fins als miracles de Sant Francesc de Paula, les dues guerres i els sotracs polítics, les ambicions i les decepcions d'una família... ¿com es poden explicar millor, de fet, si no és de forma narrativa?

Res, que us la recomano. 

Javier Aparicio Maydeu en va fer una bona ressenya,a El País (aquí), i Efe va distribuir una bona entrevista (aquí). 

Foto: Random House.