Eres tu que tenies la raó,
la raó del qui, dia a dia, quan s'acaba,
el troba al mateix camp on l'ha començat,
l'ànima reforçada per l'encens de la terra,
i la cançó del vent. Mentrestant, la meva ànima
s'ha gastat pels camins del món
buscant allò que estava massa a prop
perquè ho vegin les lents de l'esperit.
Il·lustració: Alberto Romero Gil, Vaso con hibiscus blanco II (2009).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada