I finalment la noia: la bellesa embruixada,
no sé com, per la bèstia.
La seva cara pàl·lida va ser la llanterna
a la llum de la qual van llegir en el fosc llibre de la vida
l'estrident sentència: Déu és amor.
R. S. Thomas, fragment de "A la masia", a No hi ha treva per a les fúries (Ed. Proa, Barcelona, 2013, p. 71; trad. Anna Crowe / Joan Margarit)
Il·lustració: Lucas Cranach, Venus nua (1532)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada