Com la pell de la bresquilla,que arriba ara per Sant Joan
-quan s'acurten les nits-
dóna'm la boca;
em beus des de l'abisme
i a penes pots somriure.
:
Arran de la ferida
et parle de demà,
i t'explique amb els dits
que sempre em torna
un gran desig de viure't
que a penes puc descriure.
:
A voltes ets la dida
i a voltes la destral
que veu tots els envits
d'aquesta aposta,
sense que ningú et dicte
com és com has de viure.
Feliu Ventura. Com la pell de bresquilla, al CD Que no s'apague la llum (Lluís Llach / Feliu Ventura), Barcelona 2005.
11 comentaris:
Mireu que diu en PPedro en el blog d'en Safont:
" Pedro dijo...
Pinochet també pot ser admirable, Allende estava portant el seu país a la ruïna econòmica."
anònim que les tenes fòbies no et facin descontextualitzar les frases del debat.
Ai... no sabia jo que per redreçar l'economia d'un país s'ha de fer un cop d'estat i empresonar i assassinar els líders i militants demmòcrates. Em sembla la típica excusa dels que justifiquen les deportacions i kles morts de Stalin "en nom de la revolució"...
Evidentment no em defensaré de tan descarada demagògia defensada per l'anònim covard. No fa falta. El segon anònim, que en Ramon passa per alt, posa les coses al seu lloc i diu que no s'han de decontextualitzar les coses.
El motiu del meu comentari era un comentari anterior d'en Miguel Guillén en què deia que Al Capone era manys dolent que Pinochet perquè tenia coses admirables. Per mi tots els assassins són iguals i per això crec que Pinochet i Capone són la mateixa merda. No cometré l'estupidesa d'en garzón d'anar a jutjar un dictador xilè quan no s'han jutjat els actes comesos per Franco i els seus acòlits, com Villa o Fraga.
Pinochet em sembla repugnant, igual que Franco, Videla o Stalin.
miguel said...
Ei Safont. Totalment d'acord amb la idea que vols donar amb aquesta comparació entre Capone i Pinochet. De totes formes, ambdues figures no són comparables. I és que, tot i que va ser un criminal, Al Capone és una figura que pot arribar a ser admirable (sobretot per la seva intel·ligència i audàcia), a mi em sembla un dels personatges més interessants de la història. En canvi, en Pinochet és un personatge indigne de cap tipus d'admiració, un assassí en el més ampli sentit de la paraula.
10:12 AM
Ramon,
certifico el que diu en Pedro, la frase formava part d'un debat, en el que hi cap la provocació i en el que s'entén aquesta frase. Perquè, oi, que entre Bin Laden i Mikel Antza no diriem que l'excap d'ETA és un "paio interessant"?
Gràcies Joan Safont.
Un dels mots que ha creat la indústria actual és "traçabilitat", que vol dir la possibilitat real de trobar l'orígen d'un ingredient. En les persones la traçabilitat es manifesta pel nom i cognom, com és el cas del creador del present blog. Si en el perfil del meu blog només posés "Albert" jo seria un anònim més. Per descomptat que en el règim anterior usava pseudònim, però ara no.
Sartre deia -més o menys, no recordo els mots exactes- que qui ha matat un home no és menys dolent que qui ha matat cent.
No sé si puc estar d'acord sobre el qu es diu de Garzón perquè suposo que tenia denúncies per actuar i ...
Benvolguts,
Al blog de Miguel vaig dir en un breu comentari que el mal és seductor, o atractiu, espcialment si es disfressa bé de gàngster tipus "El Padrí" o, per altres, de salvador de no sé què. Fixeu-vos que el personatge més famós o apreciat d'"Els Pastorets" és el dimoni, i les cues que hi ha a les pel·lis de terror.
En fi. Si no fos atractiu, tampoc no seria un problema...
Ramon, en cap moment ningú ha criticat el teu comentari al bloc d'en Safont, simplement he dit que has passat per alt el segon comentari anònim d'aquest post.
Ja ho havia entès. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada