divendres, de desembre 16, 2005

Pessebre a la Casa Gran

El pessebrista Josep Mola, l'Alcalde Baron i el president de l'Associació de Pessebristes, Marçal Casanovas, durant la inauguració del pessebre. Foto: Sergio Ruiz (capgros.com)
:
Per segon any consecutiu, a la planta baixa de l'Ajuntament de Mataró s'hi ha instal·lat un pessebre, una tradició que havia estat interrompuda fa uns anys i que el nou Alcalde va reprendre, no cal dir-ho, amb un entusiasme molt compartit. No del tot, és clar. Hi ha qui confon la tradició amb el missatge original ("la tradició mata l'origen de les coses" deia Husserl, no?) com qui encara es pensa que la Capella Sixtina és un poster porno, o que determinades coses només es poden veure d'amagat. Són els nous puritans. En fi, comparteixo el fons de l'editorial de capgros.com d'avui, bo i que, òbviament, només amb un pessebre no podem abastar tants objectius com proposa...

18 comentaris:

Pedro ha dit...

Ramon, i què et sembla que a Mataró no hi hagi cinema en català?

Ramon B. ha dit...

N'hi ha molt poc, sí, és una llàstima. Sap que, sobre aquest tema, fa anys que la Generalitat nocofia amb les productores i les distribu¨Ñidores. Òbviament, sense massa èxit.

Pedro ha dit...

Ramon, no acabo d'entendre el teu comentari. Has volgut dir que no hi confia?
És que hi ha agut un petit error entre informàtic i ortogràfic.

Ramon B. ha dit...

Disculpa; he anat massa ràpid. Volia dir negocia.

Pedro ha dit...

Bé, el cert és que fa anys que el govern paga el doblatge a les distribuidores i aquestes el marginen amb unes deu còpies ridícules per tot Catalunya. Un insult.

Anònim ha dit...

M'agrada fer pessebres i sóc d'esquerres. Però trobo que un pessebre a la institució del poble que és l'Ajuntament, com que no ho acabo d'entendre. No deixa de ser un element religió, a més que cultural i tot el que es diu, però religió. No va ser l'Ajuntament de Mataró qui va jugar un paper important a favor de la laicitat. Veig que de vegades jugueu entre el populisme i el discurs. Això no es bo.
De totes maneres m'agrada el pessebre força.

Anònim ha dit...

Doncs em sembla que es més fàcil d'entendre el tema del pessebre que l'anada a ofici (o sigui a una celebració eucarística)de la corporació municipal (aquest any shi va afegir el conseller Milà)el dia de Les Santes.

Joan Safont ha dit...

Ramon, i d'altres comentaristes, evidentment sóc d'esquerres i pessebrista (que bé que queda). Algú diu alguna cosa quan l'Ajuntament de Barcelona fa un Pessebre a la Plaça Sant Jaume? O és que la diferència està entre la tradició i la modernitat (tot i que a vegades sigui una mera "xapussa")? No em sembla que hi hagi contradicció entre conviure en un estat laïc i tenir pessebres als llocs públics. Llavors què, passem del Nadal?
Em pronuncio sobre el tema al meu darrer post.

Joan Lleonart ha dit...

Joan,

la qüestió a discutir no és la representació religiosa en l'espai públic. No comparteixo però respecto els pessebres al carrer, a les cases, botigues, o a les parroquies. No critico, tot i no compartir, les processons per Mataró, ni la celebració del ramadà...

La qüestió que no entenc és perquè una administració pública, que ens representa a tots i que és defineix com acondessional (hauria de ser lauica) s'ha de vincular amb la representació física d'una creença religiosa...

Ramon B. ha dit...

Bé, jo crec que, com intentava dir, que el pessebre tingui un origen religiós (com molta de la música clàssica, o del cinema, o de les tradicions culturals de Catalunya i de Mataró, o els dies festius, o els noms patronímits, etc...) no treu que pugui ser un producte cultural més o menys apreciat.
Aquestes crítiques em sonen a aquells que també deixen que les dones vagin ensenyant l'espatlla pel carrer, però no dins l'església. És confondre, i molt, ls coses. I, probablement, una visió molt negativa del fet religiós (epecialment per la seva mínima representació), ja que, pel que sembla, cap altra característica humana o cultural és posada tan en qüestió. Per mi, una societat laica és la que respecta i aprecia les creences, no la que limita la cultura si aquesta conté un mínim d'expressió icongràfica religiosa.
Per últim, jo, per exemple, provinc d'una tradició religiosa l'origen de la qual diu que, justament, és fora dels temples on es posa de manifest. En fi.

Joan Safont ha dit...

Totalment d'acord Ramon. Si les administracions s'han de limitar davant de qualsevol tipus de fet relacionat amb la cultura religiosa, l'argument portat al paroxisme seria que l'administració treballaria el diumenge i tots els festius d'origen religiós, no s'haurien de fer servir noms ni noms de lloc referent a Sants (I de l'estació com lin diriem?), no es podrien programar concerts de música barroca, ni requiems, ni oratoris, tampoc els Pastorets o la Passió, les festes majors desapareixerien del calendari (les Santes evidentment també), fins i tot el calendari seria qüestionable (tornariem al calendari revolucionari francès?) i tantes i tantes coses que tenen origen en la tradició religiosa. És una provocació o una exageració, però a vegades es comença pel pessebre i no sé on és l'aturador...

Anònim ha dit...

PROPOSTA, EL DIA 15 MATEM EL XAI A L'AJUNTAMENT, JA QUE ÉS EL DIA QUE ELS MUSULMANS MATEM EL XAI. TAMBÉ SOM PART DE LA CIUTAT NO? TAMBÉ SOM PART DE LA CULTURA.

Ramon B. ha dit...

- Joan Safont,
Crec que sí, que amb aquestes coses del purisme acabarem per matar-ho tot.

- Anònim,
L'exemple no em serveix. Un, per raons higièniques i, dos, perè jo no dic que es facin misses a l'Ajuntament, per exemple, sinó que, si hi ha un element exposat en un ajuntament d'iconografia religiosa en un fet cultural i arrelat, no sigui vist com una nosa. Per cert, avui he vist com nombroses classes d'escoles laiques acudien a visitar-lo.

Joan Lleonart ha dit...

No parlem d'orígens doncs si no ho tinc mal entès, com moltes de les tradicions catòliques te un orígen paga.

Dos elements clars, el naixement representa una divinitat pagana que neixia amb el solstici d'hivern i mor en el d'estiu i que simbolitza aixó canvi en el moviment solar...es fa més evident en la data que pren l'esglessia com a data de neixement de crist (molt proper al solstici)

Un altre la figura del caganer, que representa aquell que adoba la terra que la fertilitza figura pagana que ha assumit la tradició pessebrista catalana...

Tot i això tornem a la qüestió, és la coherència amb l'ideari que representa el poder públic, definit en una cosntitució que ens declara aconfessionals, és evident que la convivència en la via pública ha de comportar la presència de tots... cert, la qüestió és si hem de representar a la casa gran elements que no concorden amb aquest ideari... si és així, i apuntan-me a la demagogia en els arguments, possem llunes vermelles dins de les esglessies i siguem tots incoherents...

durant el dia d'avui miraré de desenvolupar-ho més en el meu blog

JORDI MERINO NOÉ ha dit...

Veig que el tema del pessebre porta cua. Bé, jo no em puc amagar. Des de l'any 1986 col·laboro i formo part de l'associació de pessebristes de Mataró. A casa meva sempre hem fet pessebres i també, diguem-ho, m'agrada ( si puc i tinc temps) fer-ne.
Sobre el debat que teniu si pessebre si o no a l'Ajuntament... ufff complexe la resposta. Ja ho comentarem en un cafè... així no em mullo amb ningú... tot i que tinc la meva opinió.
Per cert, JO POSARÉ EL MEU PESSEBRE AL BLOG entre posts de tot tipus... això també és la diversitat.

Ramon B. ha dit...

- Jordi
Bona idea, tant la de penjar el teu pessebre al bloc (el meu, encara per fer, millor que no...), com la de parlar-ne més serenament un dia. Quan vulguis.

- Joan,
Sí, totes les tradicions s'encavalquen, la cristiana també, entre Roma i Israel (Nadal i Pasqua) i moltes altres coses... De fet, la iconografia del Nadal té elements populars sense origen bíblic. Per exemple: on diu que hi hagués tres Reis? Per cert, compte amb això del caganer: conec mols pessebristes que no el consideren oportú.

Però al marge de l'antropologia, per entendre'ns, el que em preocupa és una mica més profund: per quina raó us poseu tan nerviosos, alguns, quan apareix alguna cosa que "sembla" religiosa. Em fa pensar amb els capellans que volen treure de les esglésies (la citada Capella Sixtina, per exemple, n'és sun cas) tot allò que "sembla" sexual. Cada període té els seus tabús. Però tot tabú amaga coses. Quines, aquesta? És que la societat democràtica, il·lustrada, laica, si vols, vol dir la que ignora (ni que sigui als llocs públics) les tradicions populars?

Una darrera cosa. Com és que ningú es queixava quan el pessebre es feia al pati del PMC?

Joan Lleonart ha dit...

Dues coses breus...

una jo no parlo de l'espai públic, sino d'espais representatius de l'administració pública...

Entenc que en totes les meves intervencions dic que no em sembla malament les expressions religioses en l'espai públic.

Segon, del pmc em parles de fa uns anys i entre d'altres coses potser no em senties... aquestes coses tenen els blogs...

per acabar, recordem-ho quan ens veiem que t'he de regalar un llibre interessant sobre tot aquest tems de la laicitat... crec que en moltes coses podríem coincidir.

Ramon B. ha dit...

Sí, és clar. però insisteixo en el tema de fons: quin és el problema real?

D'altra banda, jo incloc també els centres represnetatius de l'administració pública. per exemple: teuries Sant Jordi del Saló que duu el seu nom del Palau de la Generalitat? O del seu balcó?

Bé, tinc a les meves mans el llibret que m'has deixat. Li faria la mateixa crítica.