diumenge, de desembre 18, 2005

De depressions i discursos

Avui, malgrat que he tingut un dia mogut, he tingut temps fins i tot d'empassar-me tot King Kong i de llegir un parell de diaris. S'emporta la palma La Vanguardia de la que, si em permeteu, faré algun esment. Ho dic perquè, en dues seccions diferents, es parla sobre l'odi al Nadal o, en la seva versió més corrent, en la depressió que sorgeix en molta gent quan arriba aquest dia. En un interesant article de Manuel Díaz Prieto parla sobre aquesta mena de felicitat imposada, sobre la sobreexplotació d'estímuls en forma d'articles per consumir, etcètera. I també de la identificació del Nadal com a etapa de consum i de regals més que no pas com una festa d'origen religiós. Justament una parròquia de Barcelona, la de Sant Raimon de Penyafort, ha volgut reflexionar al respecte i oferir una mena de pregària-representació orientada als que viuen aquesta angoixa. Surt en una notícia i hi diu que el promotor és Xavier Morlans, a qui conec de fa temps (no tinc el linc). També aquest diari publica una interessant entrevista a Pasqual Maragall.
:
D'El País, però, recomanaria l'entrevista al filòsof francès Alain Finkielkraut (a la foto, de Daniel Mordzinski), immers en la crisi del model laic francès i de la qüestió de la identitat. No comparteixo tot el que diu , però crec que és un bon punt de partida. Destaco aquests fragments:
Creo en la necesidad de frenar, de ralentizar ciertos procesos, de conservar cosas que son las que garantizan que pueda surgir lo que es nuevo, que permiten salvar el mundo y la belleza. Para mí esa es una perspectiva revolucionaria.
(...) la gente que niega la existencia del componente étnico de los disturbios son los mismos que proponen soluciones étnicas a lo que ellos llaman un disturbio social.
(...) Las ciencias sociales francesas siguen siendo ussonianas, sólo admiten las causas sociales como origen del mal. (...) Otros prefieren hablar del formidable potencial de la sociedad multirracial y no piensan que puede degenerar en una sociedad multirracista. Es como el elogio sistemático de lo multicultural que, a menudo, es sinónimo de carencia de cultura.
(...) Internet es el manicomio planetario, todo el mundo habla, todo el mundo expone su discurso pero no se cruza con el de los demás. La libertad de opinión son discursos distintos sobre un mismo relato, no una infinidad de relatos sobre un mismo hecho.
Això darrer va per nosaltres, blocaires.
Publica un comentari a l'entrada