dimarts, de desembre 27, 2005

Assertivitat | Blocs

José Manuel Broto, ST (G-201016), 2001

Per una militància assertiva
:
Trobo que als blocs, a les converses, a les reunions internes, al debat públic en general, per més xarxa que hi hagi, som incapaços d'establir relacions poroses, d'admetre idees d'altri o de posar en qüestió algunes de pròpies. Sovint, això és vist com a feblesa, com a manca de convenciment. D'altra banda, demostrar les pròpies idees en públic, i defensar-les, argumentar les posicions pròpies o de grup, és titllat sovint de pura propaganda.
:
Els psicòlegs parlen molt de l'assertivitat, que és aquella condició que permet, d'una banda, expressar les pròpies conviccions amb fermesa i seguretat i, a banda, respectar les dels altres o, més aviat, respectar que els altres tiguin dret a tenir les seves. Es tracta d'una condició que admet ls dues coses, no pas una damunt l'altra, i precisa de certa educació i esforç mutu.
:
Ho dic jo que sóc molt militant de les meves coses i, per tant, candidat a necessitar de teràpies assertives. De tota m,anera, he pogut comprovar com en trec sempre més profit, profit personal, si, d'una banda, no renuncio a plantejar les meves posicions i, de l'altra, intento treure conclusions no tòpiques sobre els que plantegen posicions diferents a les meves. I és bo que la balança no s'inclini, és a dir, que pensem que per no ofendre ens hem de callar o que romanguem impassibles davant les posicions inicialmet adversàries.
:
De cara a una negociació, de cara a simplement conviure o de cara a obtenir el màxim benefici mutu en una situació que d'antuvi ens enfronta (i que no sabem massa per què), em sembla una posició intel·ligent i sana. De cara a les identitats que sovint ens persegueixen més que no pas definim, deu ser letal o, almenys, de cert descans. Perquè, és clar, a banda de bons o mals negociadors, a part de la cara de diplomàtic (o de mercenari) que a un li queda, allò que som, transpira, es modifica, serva l'essencial i manté els principis (pocs, però potents) i desplega alhora un munt de possibilitats inimaginables per realitzar una vida plena.
:
Bloc i blocs
:
La jove mataronina Carme Gurrieri, brillant estudiant de Biotecnologia (que va fer Pasqua abans de Rams, o sigui, que va venir al dinar de blocaires sense ser-ho encara) ha obert ja el seu propi bloc. Ho ha fet, com fa sovint la Núria Radó, explicant de què caram va la seva carrera, ja que els científics d'avui deuen tenir la sensació que ningú no els entén. Que estrany... si tots som a les seves mans. En tot cas, avui ens obre les seves, de mans, la Carme. "Sóc jove i amb idees", diu com a tota presentació. No se sap si ens atrau o ens amenaça. Per molts anys i benvinguda.
:
Parlant de blocs, Juan Varela em fa arribar el seu article sobre l'increment de blocs polítics, aquest any que s'acaba. Entra d'altres coses interessants, l'autor del web Periodistas 21 fa les següents recomanacions:
>> Los políticos deben conversar con los ciudadanos, no admonizar ni conformarse con la propaganda.
>> Los ciudadanos deben utilizar los blog de políticos para interpelarlos y hacerles llegar sus inquietudes, no para consumirlos como un medio más de propaganda.
>> La blogosfera política debe tener una extensión real. El debate y conocimiento en el ciberespacio es un paso, pero no sustituye, sino que anima, el debate real. Como se ha comprobado en Estados Unidos y en otros lugares, la blogosfera no sustituye al contacto y la discusión personal, sino que los debe facilitar.
>> Los blogs políticos deben servir para aportar elementos de conocimiento y discusión de las ideas y posturas políticas a los ciudadanos frente a los mensajes unidireccionales y la discusión mediatizada de los medios tradicionales.
>> Los políticos con blog deben ser capaces de incluir en su actividad el resultado de su discusión con sus lectores en la blogosfera.Son objetivos ambiciosos pero irrenunciables si no se quiere convertir la blogosfera y la esperanza de participación política más abierta y desjerarquizada que supone en un nuevo medio de adoctrinamiento o propaganda unidireccional. La redundancia mataría a la Política 3.0
Personalment, crec que té raó. Un cop passi el boom, una de les coses per les quals segurament poden servir els blocs de polítics és per ser útils a la gent que navega per la xarxa. Útils tant per coses molt concretes (a mi m'ha passat) com per xerrar i contrastar idees (això també). Si som només aparador, o fem coses que cridin molt l'atenció (no, no em despullaré) o passarem desapercebuts.

7 comentaris:

mr bye ha dit...

Crec que els politics desaprofiten moltes de les oportunitats que tenen per escoltar a la gent. El blog es un pas endevant. Per mi un bon politic es aquell que escolta (a un blog per exemple) pero no pas amb les orelles si no amb.. el cor i posant-se al lloc de aquell que parla

Enrique Castro ha dit...

Estimat Ramón:

Una vegada més, tens raó...encara que jo moltes vegades, crido i soc una mica "politicament incorrecte" en el meu blog. ( Aixó ho dic en tó autocritic)

Pero tens tota la raó...es tracta de dir cada un la seva, i quan un es militant de un Partit polític...las cosas del partit, son una mica, "las cosas de un".

Disculpam el meu catalá...pero m'agrada encara siguin unes ratllanes mal fetes. ( Per la meva part)

Una altre cosa...en primiçia...el Portal de la Xarxa de Blogs Socialistas http://www.redblogsocialistas.org/ que encara no ha sortit a la llum de la Xarxa, será tecnologicament parlant, el més avançat fins ara...espero que sigui del gust de tothom.

Una abraçada desde Santiago de Compostela, - Galicia - rosa de pedra.

Núria Aguilar ha dit...

Per ignorància no sabia ni que existia la paraula "assertivitat" i conductes "assertives", ja veus a quin nivell estem, i no em fa vergonya dir-ho, (bé, una mica sí!).
Seriosament penso que els blocs tenen sentit quant un pot expressar el que realment pensa, creu, el preocupa, el fa feliç, etc. Una altra cosa és, que hi hagi qui tingui ganes de parlar i de no escoltar, que també hi són, però tampoc fan mal, penso que hi cabem tots. En quant a les postures "oficialistes" dels partits o de qualsevol associació (estic pensant amb la religió, per exemple), discrepar no ha de ser un problema. Tots tenim al cap la idea del "pensamiento único", no pot ser més nefast i empobridor.
Jo també sóc militant, i m'agrada ser lliure dins el meu partit, mi sento.

krm ha dit...

Espero que us atragui (i us animo a contestar-me i preguntar-me el que calgui, i us respondré sempre que pugui), la ciència no ha de fer por. Crec que més aviat al contrari ha de donar confiança i seguretat. Per això és important que gent de ciències escrigui el que fa i el que pensa.

Joaquim ha dit...

Per molts anys de militància assertiva !!!
L' únic perill que hi veig en aquest tema , i que ja esvaeixes en el teu escrit,
és el dogmatisme encobert.
Bona entrada d'Any i millor sortida, per a en R.B i els lectors d'aquest espai.

Oriol Rodríguez ha dit...

Ramon això de l'assertivitat sempre m'ha fet molta gràcia. Recordo que a una assignatura que es deia "psicologia de la comunicació" el professor sempre ens parlava de l'assertivitat i com posar-la en pràctica. El dia que ens va suspendre, injustament clar, vam fer que perdés els papers així que el paio es va mostrar menys assertiu que el Jiménez Losantos.

Ramon B. ha dit...

- Mr. Bye,
Això val pels polítics i per tothom, no? Gràcies per escriure.

- Enrique,
Gràcies per escriure en català! La idea era que es pot perfectament defensar les posicions d'un mateix ("oficialistes" i tot) sempre i quan tinguem la porositat de fer penetrar les raons dels altres que ens enriqueixen. Alhors, per dibuixar clarament la línia, en canvi, que ens separa. Sense fer estralls.

- Núria,
No et preocupis, fora de l'entorn de la psicologia, és una paraula que es fa servir molt poc. Jo també crec que formar part d'un grup no té per què reduir la llibertatm sinó ben al conrtari.

- Carme:
Endavant, som tot oïdes (o ulls).

- Joaquim,
Igualment. A veure si escrius un dia sobre el tema de l'assertivitat, al teu bloc.

- Oriol,
És que una cosa és predicar i l'altra "dar trigo".