dilluns, de desembre 05, 2005

Constitució vs. covardia

Visca la Constitució
:
Perdent-nos amb debats sobre si som i no som, sobre el què som i els "què es pesen que som, nosaltres", podria ser que no veiéssim que la Constitució de 1978 és, de fet, la gran aliada per la societat lliure, per l'Espanya plural i de progrés que hem anat fent aquests vint-i-set anys. És la gran aliada fins i tot per discutir-ne alguns extrems, o per demanar-li els aclariments que el primer dia haurien retardat qui sap quan el tret de sortida de la carrera que ens ha fet guanyadors. És sospitós que els menys entusiastes de la Constitució avui facin escarafalls als qui han entès que la dinàmica constitucinal, justament, és la que permet explorar els seus límits. Com sant Pere després de la triple negativa, la cridòria adhesionista sembla més falsa que mai. Malgrat tot, aquest text que no acaba d'agradar a ningú, com deia, és la màxima garantia dels que creiem que hi ha drets fonamentals innegociables, pels que reconeixem la sobirania popular per damunt de cap altra i pels que sabem que només podem pertànyer a un tot si aquest reconeix l'especificitat de cada part. I això és Espanya, aquesta Espanya que encara estem fent.

:
Neumanies II
:
Los valientes son cobardes furiosos.
Andrés Neuman, El equilibrista, Ed. El Acantilado, Barcelona, 2005, p. 63.

4 comentaris:

Núria Aguilar ha dit...

La Constitució és de tots i no hem de permetre que ningú se'n faci "propietari". Però s'ha de poder modificar. Avui, han passat molts anys, la societat ha canviat, els joves són uns altres, els joves d'aleshores sóm adults que tampoc la varem votar (s'havia de tenir 21 anys!!).
La Constitució es va fer tan rígida, precisament perque era un país on calia garantir estabilitat política i democràtica, penso que aquest moment ja ha passat, i potser sí cal un cert canvi.

Ramon B. ha dit...

Núria

En primer lloc, felicitats pel teu bloc. D'acord en que, si aconseguim consens, pugui modificar-se la Constitució per fer-la, si em permets més "constitucional", per adaptar algun dels seus aspectes que s'han vist una mica coixos amb el temps.

De tota manera, no vaig pas que la Constitucó sigui massa rígida, jo, la veritat, crce que é sprou flexible (i segurament per això, tants problemes d'intepretació).

Però vaja, que tinguis un bon dia de la Constitució!

Joan Safont ha dit...

El que és rígid no és la Constitució, sinó la interpretació que en fan alguns sanedrins. Ara bé, com totes les lleis, són adaptables als temps. Sobretot si hi ha una generació sencera, o aviat dues, que no s'hi han pogut pronunciar ni l'han plesbiscitat.
Una cosa em sorprén: als països amb una Constitució més antiga (Alemanya, França o Itàlia) han de montar actes de suport? O el millor suport és l'aplicació i renovació, posada al dia o debat sobre la mateixa, si s'escau.

Núria Aguilar ha dit...

Ramon,
Quan em refereixo a la dificultat per fer-ne modificacions, és un procediment, que de forma, expressa es va fer rígid per tal de preservar-la en el temps i consolidar la democràcia.

Joan,
És evident que "l'acte de suport" de dissabte passat era tota una altra cosa. De totes maneres el 23F de 1981, no recordo si varem fer o no actes de suport a la Constitució, potser, a dir la veritat, si no en varem fer va ser per por, però hagués tingut un significat ben diferent, per la qual cosa sempre hem d'enmarcar els actes als moments històrics.