dilluns, de desembre 05, 2005

Constitució vs. covardia

Visca la Constitució
:
Perdent-nos amb debats sobre si som i no som, sobre el què som i els "què es pesen que som, nosaltres", podria ser que no veiéssim que la Constitució de 1978 és, de fet, la gran aliada per la societat lliure, per l'Espanya plural i de progrés que hem anat fent aquests vint-i-set anys. És la gran aliada fins i tot per discutir-ne alguns extrems, o per demanar-li els aclariments que el primer dia haurien retardat qui sap quan el tret de sortida de la carrera que ens ha fet guanyadors. És sospitós que els menys entusiastes de la Constitució avui facin escarafalls als qui han entès que la dinàmica constitucinal, justament, és la que permet explorar els seus límits. Com sant Pere després de la triple negativa, la cridòria adhesionista sembla més falsa que mai. Malgrat tot, aquest text que no acaba d'agradar a ningú, com deia, és la màxima garantia dels que creiem que hi ha drets fonamentals innegociables, pels que reconeixem la sobirania popular per damunt de cap altra i pels que sabem que només podem pertànyer a un tot si aquest reconeix l'especificitat de cada part. I això és Espanya, aquesta Espanya que encara estem fent.

:
Neumanies II
:
Los valientes son cobardes furiosos.
Andrés Neuman, El equilibrista, Ed. El Acantilado, Barcelona, 2005, p. 63.
Publica un comentari a l'entrada