:
dilluns, de juliol 31, 2006
Això és un Govern
:
diumenge, de juliol 30, 2006
Kimberly i l'Odissea
:
La Odisea es, más todavía que La Ilíada, el texto literario y la fantasía mítica que funda la cultura occidental. (...)Con el soberano de Ítaca, navegante esforzado o palabrero simulador, la vida mediocre en la que estamos inmersos se abre de par en par y otra la reemplaza, de proezas y mudanzas inusitadas, de color y violencia, de delicadeza y maravilla, de ternura y pasiones desatadas. (...)El de La Odisea es un mundo de cuentos y de apetitos en libertad. Hombres y mujeres gozan comiendo, bebiendo, danzando, amándose, tanto como oyendo a los aedos o bardos contarles historias verídicas o fabulosas, ayudados con una cítara. En ese mundo no hay una frontera impermeable entre el cuerpo y el espíritu, ambos son el anverso y el reverso de lo humano y, por eso, los seres que han alcanzado a realizarse de manera más cabal, como el héroe del poema, viven sumergidos en ambos, gozan de ambos como si esos dos mundos fueran inseparables, uno solo.Entre las muchas cosas que ha sido, hay una constante en la cultura occidental: la fascinación por los seres humanos que rompen los límites, que, en vez de acatar las servidumbres de lo posible, se empeñan, contra toda lógica, en buscar lo imposible. (...)Y en todo caso, aun cuando aquello fuera una quimera, siempre queda la estratagema del viaje a la ficción -la mentira que se vive de verdad-, donde se pueden infringir todos los límites, porque no hay límites o porque, en ella, un ser mortal y fugaz, como el rey de Ítaca, puede incluso derrotar a los dioses todopoderosos.
dissabte, de juliol 29, 2006
Darrer dia de Santes | Sergio
divendres, de juliol 28, 2006
Tripartit? | Mònica | 2 anys
:
Catalunya no ha tingut menys ambició, menys empenta i menys polítiques adrreçades a resoldre els problemes concrets que quan va patir un dels governs tripartits que hi ha hagut a la Generalitat. Em refereixo al tripatrit urdit en un pacte majèstic, que unia Convergència, Unió i el PP en un destí fatal, amb un repartiment de papers impecable: Els dos primers governaven sols a Catalunya, només amb una condició: no tocar l'Estatut. I el darrer governava sol a Espanya, primer amb alguna condició (llegeixi's Vidal-Quadras) i després amb tota impunitat. Aquest nefast tripartit, o trident, va fer-se després que els dos primers partits, Unió i Convergència, s'esgargamellessin de prometre que "mai pactarien amb el PP". De moment, Piqué i Rajoy ja han compromès el seu vot a favor de Mas. Sembla que, finalment, Duran també. O tripartit o Montilla, està clar.
Dos anys de bloc
:
dijous, de juliol 27, 2006
Glòria a Les Santes
:
:
dimecres, de juliol 26, 2006
Quim Puig | Capella restaurada
Ahir, la Missa de Sant Jaume, la Crida, el Desvetllament i l'Escapada (94 assistències i tres trasllats, tots lleus; molt bona feina) d'unes Santes que ja fa dies que van, que van com una moto. La gent surt al carrer, en massa, amb entusiasme, amb més civisme que mai. Això deu ser el missatge que tothom busca al cartell d'enguany, potser, fet per Ita Puig, esplèndid. El seu germà, en Quim, em permetrà que li robi aquesta foto de la dreta, publicada avui a El Punt, per declarar-la, com vaig fer l'any passat també amb una de seva, de moment, la millor publicada de la festa major d'enguany. Vaja, a parer meu. En Quim, que avui fa el sant, és un gran fotògraf i les seves fotos m'enamoren.
Una tècnica restaurant una imatge de la capella de Sant Jaume (Foto: Sergio Ruiz).
dimarts, de juliol 25, 2006
Candidat Montilla
La pregunta que molta gent es fa diu: «és catalanista, Montilla?» Ell, l'interessat, diu que sí. No se n'ha de dubtar. Sobretot perquè, ho digui o no digui, ho ha demostrat. Hi ha gent que tot el dia proclama de viva veu el seu catalanisme, el seu nacionalisme. Grans, estimulants i necessàries paraules. Ara bé: n'hi ha gaires, entre aquests que parlen, que hagin construït o reconstruït una ciutat? I no una ciutat qualsevol. Una ciutat catalana que ocupa un espai molt important en el país i acull un tant per cert apreciable de la seva població. Si jo me n'anés a Andalusia i arribés a ser alcalde d'una ciutat d'aquella terra i després de dedicar anys a aquesta ciutat i a la seva gent i a l'enriquiment general algú em digués que no sóc un bon andalusista, jo m'ofendria molt, i vostès també si es trobessin en el meu lloc.
dilluns, de juliol 24, 2006
Emília de Torres
Coneixia l'obra de la senyora de Torres perquè m'ha cridat sempre l'atenció, en cases conegudes, donat que durant molt de temps va tenir cert èxit entre les llars mataronines, donat que el seu pare s'havia instal·lat a mataró després de recórrer mitja Catalunya per raons professionals. La seva família és molt àmplia i això també hi ha contribuït, a banda de les seves poquíssimes i discretes exposicions.
diumenge, de juliol 23, 2006
Julianes, sempronianes i enquestes
Foto: Albert Clavell (2005).
:
Enquesta i entrevista
:
:
dissabte, de juliol 22, 2006
Propostes | Detencions | Absències
:
Rosa Herrero, David Bote i jo mateix (foto: Q.M.)
:
Més detencions
:
:
divendres, de juliol 21, 2006
Montilla fa avançar el PSC
dijous, de juliol 20, 2006
Contra foc i lladres
:
Foto: R. Gallofé (capgros.com)
dimecres, de juliol 19, 2006
120 aniversari del PSC de Mataró
:
La primera fila
- Benvinguda
- 18 de juliol agredolç:
- data fatídica (70 aniversari de l'aixecament feixista contra el Govern democràtic de la República)
- i data de celebració (120 aniversari de la constitució de la primera agrupació socialista de Mataró, una de les més veteranes d'Espanya) - El PSC és deutor d'una llarga història
- La que comença aleshores i potser més enrera i tot (ciutat industrialitzada, la primera comunicada per tren amb BCN, gresol de l'incipient moviment obrer català i espanyol)
- La que ha estat després,
· el fil conductor d'aquesta primera i veterana Agrupació Socialista
· la de la tasca sindical germana
· la de les generacions que s'hi han anat incorporant (a través de la memòria, a través dels processos migratoris, a través de la incorporació de sectors socials diversos, a través dels nous partits socialistes ara finalment reunits...)
· la de l'etapa esplèndida de la democràcia posterior al règim franquista, el gran Partit que som i els avenços que ha introduït al nostre país, amb la gent atreta per aquests avenços - La història la fan les persones
- que viuen en un lloc (Mataró...) i s'hi arrelen, no pensen en una utopia evasiva sinó que parteixen de la ciutat i de la realitat que viuen
- que assumeixen les seves contradiccions i els seus anhels
- que transmeten a les següents generacions (ex: família Tristany o Bellavista, presents a la sala) el seu esforç i la seva memòria (i l'honorem: sopars, llibres, homenatges, actes, etc..): saben que el resultat del seu esforç no el veuran ells, reprendre el relleu és la garantia de la continuïtat - Que ningú no hi vegi tres peus al gat
- El PSC de Mataró no neix del no res; som el partit més antic de la ciutat, la tradició política amb més història
- El comptador ens comença el dia que uns quants obrers socialistes van decidir organitzar-se, posar-se mans a l'obra; i n'assumim la història esfilagarsada, plural, de suma... que no s'ha acabat. Assumim-ho sense complexos. - Nota d'Alfonso Guerra, President de la Fundació Pablo Iglesias
- Presentació de Ramon Salicrú (som un partit d'historiadors... i convé sortir de tant en tant de les urgències quotidianes a les que estem massa avesats), mestre, ens parlarà sobre “Els orígens del socialisme a Mataró”.
- Presentació d'Isidre Molas, senador de l'Entesa Catalana de Progrés, Vicepresident primer del Senat, historiador del pensament polític català i a amic.
Jo sóc el de l'esquerra de la taula. Fotos: QM
dimarts, de juliol 18, 2006
Cultura popular, cultura plural *
Mataró ha estat i és un referent de cultura popular, tenim un paisatge cultural ric i variat. Des de Les Santes, que aquest mes celebrem, fins la Romeria del Rocío celebrada al mes de maig, des de les festes de carrer o de barri fins la irrupció d’un fenomen com el casteller, amb la Colla Capgrossos, la ciutat viu abocada a manifestacions culturals on la gent és la protagonista, i on l’espectador mai n’és un actor passiu.
Les festes de barri, per exemple, apleguen la col.laboració i l’esforç de veïns i entitats dels barris. Els Capgrossos de Mataró, en l’any del seu desè aniversari i entre un bon grapat d'activitats per commemorar-ho, van organitzar una exposició que resumia, mitjançant un espectacular muntatge, l'esplèndida trajectòria de la colla castellera, que aviat estrenarà seu. Sense oblidar la Setmana Santa mataronina, síntesi cultural popular. I tants d’altres. Un munt de persones treballen per aconseguir fer que l’acte en qüestió sigui lluït.
Baron: "cultura de primer ordre"
:
:
:
* article publicat al butlletí municipal MésMataró (juliol 2006) com a Portaveu del Grup Municipal Socialista
dilluns, de juliol 17, 2006
M'he quedat amb la teva cara *
:
:
Però el que avui m'interessa ressaltar és la programació amb què ha començat a caminar. Fins d'aquí a un any veurem un conjunt de propostes dedicades al retrat, aquest gènere que viu ara a Espanya una reivindicació gràcies a importants exposicions i treballs publicats. D'una banda, hi haurà una exposició de llarga durada amb peces extretes del fons d'art del Museu de Mataró (que s'ubica a les golfes de l'edifici nou), amb una petita idea de les diferents possibilitats i intencions del retrat, amb mostres principalment del segle XIX. A continuació, a l'antic menjador de la casa, on visqué Arenas fins el final, fa vuit anys, es mostra l'obra dels germans artistes vinculada amb el gènere. Ara, amb una curiosa mostra cara a cara amb el també recentment finat Manuel Cuyàs. Les altres dues sales aniran mostrant autors locals, veterans o ja traspassats en una, contemporanis en l'altra, amb una idea de diàleg, de cruïlla de llenguatges, que trobo enormement suggeridora.
:
El retrat és un gènere molt apreciat, en el que històricament s'hi ha notat molt bé l'evolució de la pintura des que, un bon dia, algú va decidir objectualitzar el subjecte, que diríem. Bé mostrant-ne la part del cos més intransferible i definidora, bé suggerint un món interior, enllà de la mirada, amb molta més força que el que aparentment es veu. A l'Espanya de la Contrareforma, va prendre gran volada, davant un protestantisme iconoclasta i, posats a fer, poc amant de les imperfeccions humanes que denoten els rostres. En canvi, la cultura que hem viscut aquí des d'aleshores, influïda per aquell esperit catòlic del barroc espanyol, ha tingut en el retrat l'expressió dels valors més genuïns i diferenciats d'aquell ideal protestant: la compassió, la precarietat humana, la carnalitat a través de la qual tot s'explica, la capacitat de redempció dels més pobres, etcètera. Pensar com ha evolucionat, i com ho fa en aquest indret tan concret vora del mar, tan barroc i tan calvinista alhora, és el que us convido a fer aquestes vacances.
- * Publicat a la revista Valors (juliol 2006)
- Ca l'Arenas és al carrer d'Argentona 64, Mataró (tel. 93 741 29 30)
- Bibliografia:
Calvo Serraller, F., Los géneros de la pintura, Ed. Taurus, Madrid, 2005
VV.AA. Jordi Arenas i Clavell, Ed. PMC, Mataró, 2003.
diumenge, de juliol 16, 2006
L'hora dels catalans
Enquesta
Justament aquest diari publica avui una enquesta que confirma un important aval a la política del Govern Zapatero, una distància de set punts enre els socialistes i el PP, que va a la baixa junt amb ERC. La resta, es mantenen.
López Bulla, per Montilla
Comença, potser, l'etapa de les paraules clares, de la política sense embuts ni subterfugis. I, per això, clar i català, l'exdiputat d'ICV i ex-Secretari General de CCOO a Catalunya, Josep Lluís López Bulla ("metiendo bulla", diu), ha llançat una crida per fer una plataforma de suport electoral a José Montilla. De moment, recull adhesions i pel setembre la vol constituir. La política de les paraules clares, dic, i del moviment de fons de la Catalunya real, dels catalans, que es posen en marxa il·lusionats perquè el canvi, la continuïtat del canvi, té molta vida per davant.
:
dissabte, de juliol 15, 2006
Despullar-se
Evan Penny, Murray: Colour (1998) i Ali (1984), escultures.
divendres, de juliol 14, 2006
Eleccions i oposició | Rànquing
:
Foto: Joaquim Molins ("mai pactarem amb el PP") i Álvarez Cascos, en primer pla, amb Francesc Homs i Rodrigo Rato, fa uns anys (Pedro Carreño).
:
Rànquing blocs socialistes
:
dijous, de juliol 13, 2006
Certesa
dimecres, de juliol 12, 2006
Els avortaments creixen amb el PP
:
dimarts, de juliol 11, 2006
Assemblea a Mataró | Bomba a Bombai
:
dilluns, de juliol 10, 2006
Mas, Montilla i Iceta
Foto: Oriol Duran.
:
diumenge, de juliol 09, 2006
El que el Papa no diu | Nous blocaires
:
Botticelli, probable retrat del cardenal Roderic de Borja, després Alexandre IV, de la família Borja. Capella Sixtina, vers 1483.
:
dissabte, de juliol 08, 2006
Benet a València
divendres, de juliol 07, 2006
El Ple d'ahir
dijous, de juliol 06, 2006
El Parc de Marina
dimecres, de juliol 05, 2006
CiU també tem Montilla
: