Antropocentrisme | Llull a Uzbekistan?

En defensa de l'antropocentrisme
:

L'altre dia, en un debat polític, algú defensava la seva opció dient que estava contra l'antropocentrisme. Vaig parar atenció. D'una banda, creia que els corrents teocèntrics (ara geocèntrics, potser) no els teníem tan a prop, que les ideologies que s'allunyen de l'humanisme havien passat feliçment de moda o que, ves a saber, se'ns anunciaria que hi ha algun altre motiu per col·locar al centre del món que no sigui l'espècie humana (venint d'humans, és clar, els lloros ja m'imagino què pensen).

:

Però no és broma. No fa pas massa, les Idees eren superiors a les persones. Encara cueja ideologia d'aquesta. Em posa molt neguitós, per exemple, quan als partits diem que 'el que compta és el projecte i no les persones', en el moment que algú plega o és cessat. Jo crec que és just a l'inrevés. Crec que val la pena apartar les idees si és en joc la vida o la dignitat de les persones, per exemple. Justament, el que jo criticaria de l'antropocentrisme és aquesta tendència que ha tingut a substituir aquest ésser fràgil i contradictori, mig animal mig raó, per una mena d'idealització d'ell mateix, que sovint acaba amb l'abstracció. L'altra crítica que es fa contraposa la natura, o la Terra i el seu destí, al de la civilització que ho posa en risc. Crec que la protecció ambiental i la supervivència de la Terra no s'ha de contraposar pas a l'espècie: aquesta n'és un producte inalienable. És per l'Home que hem de salvar la Terra. Som l'única espècie que ho sap, de fet.

:

Ara, una mica de Nadal, per posar un exemple. Una de les coses que més m'agrada del cristianisme, potser l'única que li dóna sentit, és precisament que posa al centre del món l'espècie humana concretada en cada un dels seus éssers. És el que, amb el llenguatge simbòlic, se n'ha dit: Déu es fa Home i habita entre nosaltres (exactament el que celebrem aquests dies). Déu, la Idea, allò Abstracte, el Futur alliberador, La Llum que salva (en fi, tota la capacitat que vulgueu de donar nom a l'innombrable, tota la capacitat humana per imaginar l'estadi de perfecció o de plenitud) no és sinó a través de cadascú de nosaltres i de la resta de persones. I és nosaltres, se'ns ha fet, ens ha fet. Com diu Josep Lligadas al darrer Foc Nou, qualsevol religió parla de Déu, és a la recerca d'aquest fet transcendent... però cap com la cristiana concreta en nosaltres allò que és Déu. I que, continua, de no ser així, enlloc de ser d'una altra religió, si no fóssim cristians seríem potser ateus o agnòstics, els altres fills d'aquest antropocentrisme denostat.

:
Il·lustració: Leonardo da Vinci: L'home Vitruvià.
:

Llull a Uzbekistan?
:

La sospita del pas de Ramon Llull per la ciutat de Termez, l'actual Uzbekistan, i la font de possible inspiració per alguna de les seves obres, retorna avui l'interès per aquest savi de fa vuit-cents anys en forma d'una campanya arqueològica catalana. I qui sap si també per aquesta oblidada república exsoviètica amb qui els catalans ja tenim una excusa per acostar-nos-hi. Llull, el globalitzador del saber, el conqueridor amb l'única arma de la raó ('Sarraïns seran batejat, / tartres, jueus e mant errat / per lo saber que Déus m'ha dat' *). M'encanta Llull i em sedueixen els països que foren dominats pels perses, no em feu dir per què. A veure en què es concreta.

:

* Cant de Ramon, 34-36. Il·lustració: Detall de la miniatura 4 del Breviculum.

: