Nova etapa, amb il·lusió

Avui ho he comunicat a la Comissió Executiva del meu Partit a Mataró, de la qual en sóc Primer Secretari, i hores d'ara, quan es pengi aquest post, ho explico als mitjans de comunicació: no aniré a la candidatura del PSC a les Eleccions Municipals que s'han de celebrar aquest 22 de maig. Després de 20 anys (20!) de regidor (i quatre més que ja apareixia la meva cara quasi adolsecent a la propaganda electoral) he pres aquesta decisió. Ho he pensat moltes vegades (de fet, a cada final de mandat), però ha estat en aquest quan la idea ha anat prenent força, ja fa temps. N'he parlat força amb les persones de la meva més estricta confiança política i personal, de manera que la decisió ha estat dialogada i compartida, ni precipitada ni amb cap altre trasfons.

Els motius per arribar fins aquí són diversos. En primer lloc, de caràcter personal. Tinc 42 anys. N'he passat 20 d'electe local amb dedicació quasi absoluta; tinc ganes de fer altres coses que amb la meva edat puc afrontar amb certa perspectiva. I el temps passa ràpid. En segon lloc, de caràcter polític. Ja he dit en alguna altra ocasió que una de les coses que he pretès fer, en tant que dirigent polític, és portar més persones, i 'noves', a prendre compromís polític, a 'estirar-los' cap amunt. En conseqüència, bé ha d'arribar el dia que calgui 'fer lloc' i donar pas un mateix. M'agrada ser en un Partit on prima el 'passa tu primer' (que ha estat tan generós amb mi) que el 'treu-te tu per posar-m'hi jo'. Vull seguir sent d'aquest Partit i ara em toca fer-ho a mi, com abans han fet d'altres dels que he après molt i admiro.

Aviat sabrem la llista que presentem a les properes eleccions. Si s'aprova la proposta que presentarem, us puc assegurar que deixo molt bon relleu: persones preparades i competents, representatives i amb capacitat de lideratge. Són la prova que hem fet bé aquesta feina i que he fet bé de donar aquest pas. És la meva llista.

Mireu, no deixo la política. Sóc Primer Secretari del PSC de Mataró i tinc previst, almenys, acabar el mandat que expira al proper Congrés, a la tardor. Tinc moltes ganes de treballar a fons per guanyar aquestes eleccions i fer, amb la majoria, de nou, Baron Alcalde. També tinc moltes ganes de participar al procés precongressual del meu Partit: hi tinc moltes coses a dir i, sobretot, vull que Mataró hi vegi una oportunitat per refer del projecte amb la perspectiva d'una nova majoria socialista. El moment és complicat, sí, però ple d'oportunitats pels que volem un món més just i més lliure, que per això sóc socialista. Es tracta de buscar-les i hem de ser quants més millor. En això dedicaré els propers mesos. A això s'ha de dedicar el Partit que m'aprecio i m'estimo i pel que penso lluitar sempre.

I tampoc no deixo la meva vocació de servei a la ciutat, que també m'estimo. Era molt jove, però abans de ser regidor ja havia participat en força mogudes. Ho he fet una mica essent també regidor i ho seguiré fent quan ho deixi de ser. Tampoc la passió per Mataró i la seva gent es pot esborrar. I m'agradaria tornar-li amb escreix el que la ciutat m'ha donat: he conegut experiències magnífiques i persones meravelloses.

Us he de dir que tinc sentiments molt positius, aquest vespre. Per la satisfacció de la feina feta a través de la tasca col·lectiva dels governs on he estat, on he volgut contribuïr-hi, modestament, amb sentit comú, rigor, esforç i valentia. No sé si ho he aconseguit, però els balanços dels governs on he estat són -això sí- molt positius. Hem fet un gran canvi a Mataró i n'estic molt orgullós.

L'altre sentiment és el d'agraïment. Als dos alcaldes (Manuel Mas i Joan Antoni Baron) que van tenir la temeritat d'integrar-me al seu equip i dels que he après tant. Als meus companys regidors, amb els que hem fet equip. Als regidors d'altres partits, especialment amb els qui hem governat, dels que he après el sentit de la lleialtat. Als meus companys del PSC, dels que noto l'apreci i el suport. Als treballadors de l'Ajuntament, veritables artífexs de l'eficàcia, quan hi ha estat. I als ciutadans, que han estat el centre de les polítiques que m'ha tocat desenvolupar.

També voldria demanar disculpes pels desencerts, les badades, les conseqüències no desitjades dels milers de decisions que he pres. També sé que són moltes.

Finalment, dos sentiments més (i acabo): el desig de coratge pels companys que sí que formaran part de la candidatura: els caldrà per aquests temps difícils. Em tenen al seu costat. I dir-vos que em fa molta il·lusió (i una mica de vertigen), com sempre que començo alguna cosa, iniciar aquesta nova etapa de la meva vida. No ho dubteu gens.

Foto: Mataró Ràdio