dilluns, de desembre 11, 2006

Els carrers de Mataró | Com una bleda

Els carrers de Mataró
:
Una reunió amb uns veïns em va impedir de ser a la presentació del llibre de Ramon Salicrú (a la foto) Mataró, carrer a carrer (que podeu demanar gratuïtament aquí), un projecte al qual ha anat dedicant força estius i que té un resultat admirable des de tots els punts de vista. L'autor ens presenta l'origen del nomenclàtor municipal, actualitzat, en forma de diccionari. La seva lectura és amena i interessantíssima, molt documentada i força il·lustrada. la seva valusoa dedicació, així com dels seus editors (que han fet l'esforç de presentar-lo gratuïtament), ha tingut una entusiasta resposta per part de la ciutadania. El dia abans de la presnetació, me'l vaig trobar i li vaig dir que l'acte seria un èxit i que l'edició s'exhauriria aviat. Ell va dir que no, que no n'hi havia per tant. I és que, a més de ser un molt bon historiador, i molt bona persona, també és el paio més modest que conec.
:
Com una bleda
:
A la Galeria Manel Mayoral fan una exposició que es diu Modernitat. Hi ha obres molt bones, d'autors molt coneguts. Però jo he quedat meravellat de les Fulles de bleda (2003) de Miquel Barceló, com una bleda. El fons és una mena de crepuscle com els que feia en aquella època, ple de colors blavosos i liles com un cel de vellut il·luminat pel bing bang. Les fulles escampades són disposades de manera que els troncs, que són el més tendre, se situïn al centre. La tendresa és una pinzellada de verd claríssim, quasi groc, que comença com un rierol al mig dels nervis de la fulla i acaba contundent com una desembocadura d'un riu. Però la fulla, la fulla en sí, d'un verd característic, adopta una textura que fa que la matèria s'alci, com si estigués arrencada. Sembla com quan tallem anb la forquilla un tros de brandada de bacallà, que la matèria s'esquinça deixant filets enlairats. Aquest procés pictòric que he narrat és meravellós, i ho és també la composició, i la capacitat de creació de símbol del no res, i la sensació de ser a prop, molt a prop, de l'art genuí de crear que en un altre bing bang algú va tenir a l'hora de pensar que al món hi havia d'haver bledes.
:
nom
:
El podríem comparar amb aquest altre quadre, també es de Barceló i és a l'exposició. Es diu Sense títol i és de 1983, una etapa en la que pintava sopes que semblaven la terra (aquesta mateixa, en la que les estovalles podrien ser un mapa, i que és prop d'un altre quadre de Jaume Plensa, que es diu Continents -1991- que sembla dialogar-hi), o un cós taurí, o un rosetó, o una cúpula barroca, o un cràter, o una galleda. Ves a saber. Només sé que aquelles peces ja m'impressionaven per la seva capacitat de situar al centre, en aquest cas, una multiplicitat d'imatges que donaven també idea d'un centre intens de creació, un pre-big bang. Doncs l'evolució artística de Barceló ha estat imparable. Com deia, ha creat les bledes. De nou.
:

Cap comentari: