dissabte, d’octubre 27, 2007

25 anys



:
Demà se celebra el 25 aniversari de la victòria socialista a Espanya, una de les fites més importants de la democràcia. Amb problemes molt més importants que avui (en matèria colpista, terrorista, de desenvolupament constitucional, de crisi econòmica...), més gruixuts, i sense molts dels avenços que avui ens semblen normals (universalització de la salut, l'educació i les pensions), un grup de joves opositors al franquisme que havien sabut mirar més enllà, ni que fos per la seva edat, agafava les regnes del país.
:
Obrint finestres, com en aquest spot, mirant endavant, com diu l'única al·locució en la veu de Felipe, amb una confiança brutal en el país que volien canviar de soca-rel. I ho van fer. I segurament d'aquells passos, també de la fatiga del camí que van fer, vénen les escridassades de l'etern enyor d'una Espanya que no confia en ella mateixa i que s'expressa amb tanta duresa.
:
Però també d'aleshores, i d'haver après a viure normalment en una democràcia (que vol dir viure en la pròpia carn les seves contradiccions, els seus límits, la quotidianitat després de l'efervescència, els excessos de l'entusiasme, el mal de dins...), en ve un projecte de canvi d'una altra Espanya que lluita encara per l'emanciació de la gent, de la gent més senzilla, de la gent que encara no pot decidir sola el seu projecte vital. I que es concreta en la universalització de l'atenció a la dependència, el reconeixement de les identitats i les opcions personals, una política econòmica seriosa i competitiva, l'horitzó d'una Europa unida i forta, l'atenció preferencial pels més pobres (increment de les pesnions mínimes, els plans d'ocupació, les lleis d'habitatge...) i un estil de govern que confia amb la gent, de nou.
:

:

Publica un comentari a l'entrada