dijous, d’octubre 25, 2007

Obiols parlant clar

Dilluns passat El Punt publicava una interessant entrevista a Raimon Obiols (foto: Rita Lamsdorff), a rel de la Convenció pel Futur que està impulsant. Obiols comença fent un breu repàs als fenòmens actuals de l'atzcucac que viu la política. Un, la primacia del model liberal-thatcherià durant aquests darrers vint anys en dertiment de 'la societat', aquella que no exisitia, segons la Dama de Ferro. "Una altra causa és que l'economia també s'ha desenvolupat globalment amb poders immensos que sobrepassen els poders dels estats i, per tant, hi ha hagut un desequilibri creixent entre la potència de l'economia i del poder democràtic. Això, els ciutadans ho perceben", segueix. La mediatització de la política, que homogeïnitza els discursos i els devalua, en seria un altre i, finalment, el de la globalització. Ho diu així:
:
D'una banda tendeix a homogeneïtzar cultures, comportaments, etc... i, en la mesura que la gent veu que queda absorbida dintre d'aquest marc més general de la comunicació global, té la reacció d'afirmar-se en les seves identitats. Aleshores creix la potència de l'identitarisme, nacional, ètnic, religiós, fonamentalista... Una identitat única com a defensa enfront de les amenaces o incerteses que vénen de l'exterior.
:
L'europarlamentari i ex-Primer Secretari socialista es distancia del model de les plataformes sobiranistes que estan sorgint aquests darrers mesos (com una festa de drag queens, en expressió de Gordillo), especialment d'algunes, i provoca algunes consideracions interessantíssimes al respecte:
:

Hi ha una diferència substancial entre algunes plataformes de la dreta independentista i de l'esquerra que representem. Per nosaltres és fonamental la qüestió del model social i econòmic i considerem que la confusió que es fa entre independentisme i ultraliberalisme és molt negativa (...) És una de les coses absurdes i delirants que es produeixen en el món polític català i només té un objectiu, que és col·locar a una ERC trencada a remolc de la processó encapçalada pel senyor Artur Mas en un intent de restauració del govern de la dreta nacionalista a Catalunya.

(...) Per contra, hi ha molta gent que té posicions sobiranistes o independentistes però que té la intel·ligència, la clarividència suficient per veure que no hi ha únicament el discriminant de xoc d'identitats Catalunya contra Espanya, sinó que hi ha també un discriminant que és entre els que tenen i els que no tenen, la gent de dretes i la d'esquerres.

(...) El que s'ha de fer, quan et fa l'efecte que hi ha una impostura en marxa, és parlar clar. Una impostura és una afirmació que es fa per tractar de confondre la gent. La impostura identitarista –no l'afirmació identitària, que és una altra cosa, important– és una cosa que fa molt mal a Catalunya i s'ha de denunciar amb la màxima energia.

(...) Per tant, aquests intents de patrimonialització de Catalunya o d'explotació al límit de la indecència dels sentiments d'identitat dels seus ciutadans és una impostura que cal denunciar. Una cosa és la identitat, una altra és l'identitarisme nacionalista i demagògic, i l'altra és la consciència col·lectiva d'un catalanisme plural. Avui, li asseguro, el problema de Catalunya no és el problema de la identitat catalana, és el problema de la cohesió i la consciència col·lectiva i qualsevol intent de fractura parlant de guetos, de lluita entre catalans i espanyols, de confrontació per motius d'origen, d'idioma o de concepció política del que ha de ser l'avenir de la nació catalana és una cosa que hem de denunciar amb la màxima rotunditat. El perill no és el perill d'una pèrdua d'identitat de Catalunya, sinó que és el de la pèrdua de consciència col·lectiva del conjunt dels ciutadans. Si a Catalunya anéssim pel pendent de l'euskaldonització, dividint el país, meitat i meitat, realment es produiria un desastre que hem d'evitar. Estic segur que ho farem.

:
Obiols, que manté un actiu bloc, també s'endinsa en els objectius de la Convenció, més enllà de la dinàmica dels partits, inclòs el PSC (que tammbé hi pensa). I reclama noves propostes en les idees d'una esquerra en ple segle XXI, encara a la recerca de la igualtat, reformulant a fons els vells instruments del segle XIX (els partits), això sí, sense els quals és impossible d'organitzar cap projecte de canvi.
:

Això significa no únicament major igualtat de condicions econòmiques i socials sinó també, i aquest és un tema fonamental, major igualtat de poder. Amb una onada de privatització de trenta anys en tots els camps, s'ha parlat molt del sector públic però el més alarmant com a fenomen, també a casa nostra, és la privatització del poder. No és modern ni democràtic que el destí de tots estigui en mans d'aquests pocs, uns centenars de persones que dominen els mitjans, els quadres d'opinió..., que estigui privatitzat.

(...) Els partits s'han d'adaptar a la xarxa, a la gran oportunitat de l'obertura, de la democratització, la participació comporta fonamentalment una presència horitzontal, àmplia, interactiva a internet. S'han d'adaptar també al canvi d'escala, anar esdevenint partits europeus i han de ser partits que sàpiguen combinar lideratge i participació. Els programes? Han de ser anticipadors, per allò que ve, no només programes reactius. I el que ve són societats molt fluïdes amb la presència d'immigració, en el nostre cas molt important, i amb el repte fonamental de consciència col·lectiva compartida. El que interessa no és que els fills d'un ciutadà vingut del Marroc o de Romania se sentin identitàriament catalans, sinó que tinguin la consciència que formen part del seu poble d'adopció, que són ciutadans amb els mateixos drets i deures que els altres set milions de ciutadans de Catalunya. Per això, contraposo la prioritat de la consciència col·lectiva i, per tant, el catalanisme plural, obert, inclusiu al que em sembla la impostura i el perill de l'identitarisme radicalitzat que juga les seves cartes en el joc furiós d'identitats.

:
Publica un comentari a l'entrada