divendres, d’octubre 26, 2007

Els màrtirs de diumenge

Diumenge beatifiquen prop de 500 'màrtirs' catòlics morts durant la Guerra Civil. L'intent de politització dels sectors més dretans d'Espanya, en una poc dissimulada confrontació amb la Llei de Memòria Històrica, volia situar el debat en les sempiternes dues espanyes, aquí en versió clericalista, polaritat que, com sabeu, és justament el que una societat democràtica i madura com la nostra hauria d'evitar. I que fets com els de la recuperació de la memòria i el restabliment de la dignitat haurien de segellar.
:
Per sort, em consta a banda i banda, si es que hi són, esforços de comprensió mútua. Finalment, ni la Llei de Memòria fou rebutjada completament pel PP, ni sembla que l'Església tingui cap ganes de culpar el bàndol republicà (també hi ha oposició interna, de fet, mireu aquí i aquí). L'únic lloc on cal situar les víctimes és justament aquest, el de víctimes. La posició ferma en la defensa de la legitimitat de la II República i el rebuig al règim autoritari franquista ha d'incloure el reconeixement dels excessos inadmissibles també del bàndol dels perdedors. Els que som demòcrates i d'esquerres no ens podem identificar amb la crema de temples (i de peces de gran valor), amb el cotxe fantasma i altres barroeries que no poden formar part de la nostra tradició polítca en cap cas, al marge de la denúncia de les actituds de col·laboracionisme o de revenja del bàndol franquista, que també hi han de ser.
:
Finalment, hi ha dues coses més que crec que són errors garrafals. En primer lloc, el de demanar disculpes a l'Església per la seva connivència amb el franquisme. Ep. Ni fou tota l'Església ni crec que en visqui cap dels que van portar les coses per aquí. I les disculpes les demanen les persones, no els seus successors, o fills. Prou d'estigmes. El segon error és el de rebutjar, des de fora de l'Església, cap procés de beatificació. Per una raó, diem-ne, objectiva: Si el reconeixement és intern i amb mecanismes i institucions no necessàriament compartides per la societat laica, els altres no hi han de dir res, crec... I per una altra de subjectiva, quasi de broma: Si entre els prop de 500 màrtirs se'n cola un de raro, diria que s'assemblarà més als imperfectes espectadors que som que no pas la beatitud de la resta de normals. I per empatia; què caram, si són víctimes són dels nostres, dels desvalguts, dels que de cap manera s'assemblen a Rouco o Rajoy.
:
Dels nostres: no de les esquerres però tampoc de les dretes, d'aquells per als quals val la pena optar quan un diu que és d'esquerres.
:

:
Publica un comentari a l'entrada