dilluns, de juliol 28, 2008

Les meves Santes - 6

:
Això ja declina, però ho farem durar una bona estona. Després d'un dia més aviat tranquil, i després del jazz, m'imagino que passaré els Requisits de Festa Major, un ball d'envelat amb una decoració preciosa a qui el meu jo galant s'ha rendit sortint a passeig. Com que costa una mica que això passi, i com que -no sé massa per què- vaig aprendre fa moooolts anys quatre passos mal fets de pasdoble, surto a fer el paripé. També em permet quedar bé davant algunes senyores assegudes que potser pensaran (després d'unes quantes copes) que podria ser el seu gendre formal, així les enganyo.
:
Però no tot acaba aquí. Cada any em trobo més o menys els mateixos, grupets al voltant de colles, uns nois (ja pares) que sopen cada any el mateix dia i vénen bastant torrats, un que fa el sant i vaja, etc. Jo només dic una cosa: tinc el carnet de ball amb alguns forats i s'accepten peticions. Tinc algunes excepcions, però, que aprofito per beure. Sóc de cava més que de julianes (còctel que només es fa aquell dia).
:
I després, el No n'hi ha prou, un altre ball nocturn amb gegants troneres. Gegants i altres figures, que l'endemà faran el camí de retorn cap el seu magatzem en el primer acte d ela festa del 2009: l'Anem a tancar. Això ja declina però no pas les nostres ganes.
:
Avui pensava que, per mi, Les Santes no van ser massa importants en la meva infantesa, almeys no ho recordo. De fet, el moviment de recuperació popular de la festa m'agafà encara amb sis anys (el 1975?) i amb pocs més les primeres democràtiques, que aquest any en fa trenta. Si no recordo malament, gairebé ja érem fora per Les Santes, una mica com tothom. De manera que deu ser normal que tan sols recordi els gegants, de lluny, els nans, i no pas la fressa festiva que sembla encomanar-se avui als que la tasten de petits. Jo, en canvi, he fet de pare 'santeru' -ajudat segurament perquè em tocava de ser-hi- i la festa major de Mataró i els seus trets culturals segurament formaran part de forma més decissiva, més estructural, en el meu fill, per bé i per mal. Ja veurem. En mi, però, Les Santes són una descoberta adolescent, una mena de ruptura mental amb la infantesa. I, poc a poc, m'hi vaig anar ficant d'una manera o altra. Els meus primers records intensos de la festa coincideixen així amb aquella edat d'angoixa i de presses, de fer i desfer-se, i les que vénen després. Gegants de desvetllament més que de cercavila, per entendre'ns. Nit, molta nit. La nit que fa falta per veure les coses més clares... o no.
:
Per cert, avui fa quatre anys que vaig obrir aquest bloc. De coses que m'han passat gràcies (o per culpa) d'això! Quatre anys són molts, almenys a mi -aquests- m'ho han semblat. Molts i interessants. Però seguirem al peu del canó.
:
Foto: freakpolita .
:
  • Dilluns 28: Concert Raynald Colom Quintet / A les 10 de la nit / Pati de Can Marchal
  • Dilluns 28: Requisits de Festa Major / A les 11 de la nit / Plaça de Santa Anna / Ball amb La Principal de la Bisbal
  • Dilluns 28: No n’hi ha prou! / Acabat el ball de Requisits / Davant de l’Ajuntament, amb la Momerota, el Drac, l’Àliga, la Família Robafaves, i La Principal de la Nit
  • Dimarts 29. Anem a tancar / A 1/4 de 8 de la tarda / Des de l’Ajuntament fins davant de l’antiga fàbrica de Can Marfà.
:
Publica un comentari a l'entrada