diumenge, de juliol 27, 2008

Les meves Santes - 5

Ahir ballant i, clar, avui arribo tard, justíssim, a l'Anada a Ofici, acompanyats com hem anat amb la consellera Montserrat Tura i gaudint a primeríssima fila de l'orquestració i cors de la Missa de les Santes, de la que ja us parlava ahir. Senzillament, emocionant. Aquesta tarda, passada i, després, focs. El dia de Les Santes és, especialment, un ia de l'esgotament. El que surt dels dies anteriors i el que acimules tot el dia, acompanyat pel sol canicular.
:


:
La nit de Les Santes, la nit dels focs que, d'uns anys ençà, s'allarga amb el Sarau. Els focs és l'acte més multitudinari i popular de la ciutat, on els elements de l'aigua (el mar) i el foc com a tribut als déus (amb la mediació i glòria de les patrones), i potser la terra (l'arena de la platja) i l'aire empolvorit i calent refan de nou el món, amb una munió de gent embaladida celebrant que un any més -i un any menys, potser- formem part d'aquest cosmos. Del big bang.
:
Com dic, després ens haurem de quedar al Passeig Marítim, escenari privilegiat i quasi permanent de la festa, estigui organitzada o no. Les Santes tenen aquest component d'exhibició, de passeig a veure qui veus, de sentir-te formar part de la massa que fem com si no ens agradés, però que ens encanta. Sigui pel Congrés Eucarístic o pels concerts del Boss, per plorar una princesa atropellada o per gaudir de la victòria del futbol. El bing bang, les espurnes que semblaven morir en arribar a terra, som nosaltres que busquem com reagrupar-nos per no sentir-nos tan sols, per experimentar que junts reviscolem. Ara cap amunt, ara cap avall, ara tinc pipí, ara em fan mal les cames, ara se m'adorm el nen, ara miro aquests pallassos, ara escolto el grup infame on toca un fill d'un amic, ara moc el cul fent veure que ballo, ara menjo síndria, ara m'enyoro, ara ric, ara vinc, ara vinc...
:
Demà, dia festiu local, servirà per llevar-se tard i gaudir d'un dels dies que gairebé mai toca festa, tranquil, pausat, lent, esperant el que no vols que arribi però s'imposa, el final d'una festa que n'anunciarà una altra, i una altra, i una altra en aquest espiral que ens mena de nou a esclatar com una palmera la nit dels focs.
:
Vídeo: Toni Blanch. Foto: ballant amb À No, no, no. autor: J.
:
  • Diumenge 27: Castell de focs. A les 11 de la nit / Passeig Marítim.
  • Diumenge 27: Sarau. Acabats els focs / Al llarg del Passeig MarítimMúsica, espectacles i balls: Ai, ai, ai + Gertrudis + Dr. Batonga, K@osmos (acrobàcies amb música en directe), Escenari Obert amb grups locals, Sardanes i xindriada

:
Article santeru
:
Cada any l'espero, i ve avui a la darrera pàgina d'El Punt. L'article de Manuel Cuyàs, brillant com sempre, brillant del sol traçant el camí de l'Anada a Ofici i de l'observació condescendent d'un Mataró que declina i un altre que despunta, i d'una ciutat que menysté els seus tresors. "A Mataró, ciutat gens monumental, tot es fa discretament, amb retenció, sota teulada", diu. I remata: "Si la plaça de Santa Maria és la del Mataró levític, mil·lenari, tancat, el que diu xíndria per dir síndria i apa siau per dir adéu, la de Santa Anna és oberta als quatre vents i a tot i a tothom i tant diu hola com ahalam."
:

Publica un comentari a l'entrada