En quarantena

Grinyola el temps i s’escola la mica
de vida que tenim.
:

Narcís Comadira, «En quarantena. Situació» (1990), fragment, a Formes de l’ombra: Poesia 1966-2002, Edicions 62 i Empúries, 2002.

:

III Congrés

Avui hem tingut Congrés. Com que no tinc temps de fer el post, però us vull oferir bona part de la feina feta, podeu accedir a la informació accedint al web del PSC de Mataró o el del Congrés.

:

Aquest és el nou equip que dirigirà a partir d'ara el Partit a Mataró:

President
Remigi Herrero Garcia

Vicepresidenta
Consol Prados Martínez

Primer Secretari
Ramon Bassas Segura

Sec. d’Organització, Fin. i A. Electoral
Montse López Figueroa

Secretari d’Acció Territorial
Carlos Fernández Báez

Sec. d’Acció Sectorial i Gent Gran
Francesc Melero Collado

Secretari d’Estudis
Jaume Puig Terradas

Secretària de la Dona
Glòria Figuerola Figuerola

Secretari de Ciutadania
Mohamed Belkaid Benomar

Secretària de Formació
Mª Carme Maltas Freixas

Secretari de Política Municipal
Joan A. Saban Carmona

Secretari de Comunicació
Ivan Pera Itxart

Secretari de Dinamització
Xesco Gomar Martín

Secretària d’Acció Institucional
Glòria Battestini Farré

Secretària de Família
Marian Corrales Fernández

Secretari de Planificació i Anàlisi
Marc de San Pedro López

Secretària de Rel. Sindicals
Mª Àngels Ruiz Moreno

Secretari Adjunt a Organització
Fermí Manchado Zambudio

Sec. Acció a la Xarxa i repr. JSC
Javier Naya Gimeno

:

Testimoni Tribó

M'ha agradat força la senzillesa i la claredat de Xavier Tribó, malalt de càncer, en una entrevista a Valors, aquesta revista mataronina de vocació universal, per entendre'ns. Tribó treballa a Caixa Laietana i l'aparició d'un càncer, fa deu anys, li va trastocar la vida. De la manera que ho explica, però, també la va trastocar en positiu. Compte: no dic que la malaltia sigui positiva, és clar. Com el sofriment, el deure de la humanitat és la seva eradicació. Però l'adversitat i la limitació més bèstia ens fa triar en l'essencial, de la vida, ens fa jugar en sèrio. I fa que, si ho fem bé, triem el que val la pena, relativitzant tota la resta.

:

Ell mateix reconeix que no és senzill, que es va passant per diverses fases i que res no treu el dolor i les molèsties. Però acaba amb una bona recomanació: "Cal actitud davant la vida, valorar
el dia a dia, tenir pensaments positius. Jo de moment he tingut sort i mentre hi sigui intentaré que altres també en tinguin". No se m'acut cap altre projecte millor per viure. Foto: Toni Rodon.

:

La ciutat que sap on va *

:

Aquest dissabte els socialistes de Mataró celebrarem el nostre III Congrés (http://www.laciutatquesaponva.com/). És a dir, parlarem sobre cap a on volem orientar la nostra acció política, com ho volem fer i qui ho dirigirà. En un moment de cert ‘repòs electoral’, amb la principal preocupació fixada en la crisi econòmica i les seves conseqüències i amb la necessitat de donar respostes a noves realitats, hem volgut fer una trobada que tingui aquestes característiques bàsiques.

1. Que respongui al que realment interessa a la majoria, que no podem perdre de vista. En aquest sentit, apuntem al fet que Mataró ha d’acabar de fer un tomb en la seva realitat econòmica: ens cal més formació, un entorn més creatiu per a la innovació, més esforç, més aliances en l’àmbit metropolità, més projecció.

2. Que respongui també als nous reptes. Mataró ha canviat molt els darrers anys, ha fet un tomb espectacular. Cal reconèixer que, malgrat errors i desencerts, bona part dels canvis han estat liderats per alcaldes socialistes i per una ciutat que s’ha il·lusionat pel seu futur. Però hi ha nous problemes, noves realitats a les que donar respostes noves. No val el de sempre. La immigració i la seva concentració en determinats barris, l’envelliment de la població, les dificultats per a l’emancipació de joves i de dones… precisen de noves mesures de canvi social que estem en disposició d’oferir.

3. Que sigui conscient que liderar una ciutat no vol dir posar-se al capdavant de tot, o refiar-se tan sols de l’Ajuntament. Liderar, avui, vol dir més fer d’‘entrenador’ per possibilitar que sigui la ciutat (les seves empreses, els seus professionalis, els seus creadors, les seves associacions, etc.) la que ‘marqui els gols’. Més cooperació, més aliances, més ciutat, més societat. Hi ha un enorme potencial per desenvolupar. Els socialistes volem ser els que millor sabem ‘moure la ciutat’.

4. Finalment, convé més política. Més preguntar-nos per què fem les coses, més enllaç amb el món real (sovint poc ‘representat’), més entusiasme pel treball en comú, més atractiu, més persones compromeses amb la seva ciutat… A través del nostre Partit, els qui vulguin, o a través del que creguin més oportú.

M’atreveixo a dir que sobre aquests quatre eixos hem formulat una proposta que, en fi, dissabte discutirem a fons. Portem força setmanes ja de feina prèvia, amb reunions, trobades i tot el que vulgueu. Però tenim moltes ganes de posar-ho en comú i refer de nou un camí que fa més de cent anys que dura, a Mataró. Són eixos que, de fet, ja s’han anat anunciant amb la nova etapa de l’Alcalde Baron i el seu equip darrerament, però que volem convertir en un projecte útil pels propers anys. Útil, atractiu i engrescador.

:
* article publicat avui a Tribuna Maresme
:

El Partit dels canvis

Avui he aprofitat l'estada que he fet a l'Espai Cerdanyola, seu del Partit en aquest barri de Mataró on cada dimecres un regidor socialista atén veïns i veïnes, per dir als que m'acompanyaven que el PSC de Mataró, més enllà de tasca dels seus regidors a l'Ajuntament, ha de ser el partit dels canvis a favor del que realment interessa als ciutadans. Per això crec que hem de reforçar el paper del Partit com a espai de vinculació entre el projecte i els interessos reals de la gent, adaptant-nos a una societat emergent que és molt més exigent i que anhela canvis que els socialistes hem de portar a terme.

:
Ho he dit a tres dies de la celebració del III Congrés del PSC de Mataró, en el que el hemvolgut convergir el debat polític sobre el moment actual de la ciutat amb les estratègies de futur. Crec que la mirada estratègica cap el futur que volem -el TecnoCampus i l'aposta metropolitana, per exemple-, no és incompatible amb una mirada de gra més petit, que posi èmfasi en la millora de la vida de la gent, en les respostes als problemes actuals de les famílies i en fer de l'àmbit públic -les xarxes socials, la cultura, el carrer, els serveis- un lloc d'excel·lència.

:
He finalitzat dient que penso que el PSC va entrar en una nova etapa després de l'elecció de Baron com a Alcalde, una etapa marcada per nous reptes estratègics i a peu de carrer, per incrementar la proximitat i per promoure el relleu generacional d'acord amb la societat, de manera que ara cal fer més passos en aquest sentit.
:
Alhora, avui hem informat que s'han presentat un total de 75 esmenes a la Ponència Marc del III Congrés. A banda, també s'hi discutiran les propostes sorgides en dues taules rodones prèvies al congrés que han comptat amb la participació de diversos representants del món econòmic i social de la ciutat.

:
La Ponència Marc parteix d'una anàlisi del moment actual. "L'abast i repercussió de la crisi econòmica a casa nostra", diu, "el fenomen de la immigració i el seu impacte a la ciutat, l'envelliment progressiu de la població, les noves realitats familiars i personals, les noves exigències per a la competitivitat en un món global, el desig d'una política més propera i útil i, alhora, més fonda i de sentit, els desequilibris ambientals, l'accés de dones i joves a la feina i a l'emancipació... són alguns dels reptes per als quals el PSC, d'acord amb el conjunt de dones i homes progressistes de Mataró, haurà de plantejar noves solucions, noves sortides".

:
El text determina quin hauria de ser el paper dels socialistes en aquest nou context: "El PSC, doncs, ha de ser també una eina útil per aquests nous temps. Capaç de reflexionar i imaginar, però també de mobilitzar el conjunt dels sectors més creatius, més innovadors, més actius, progressistes, dinàmics i populars per a l'assoliment de noves fites de canvi que evitin l'exclusió i que fomentin la igualtat en l'assoliment de la qualitat i els projectes de vida de cadascú."

:
Les polítiques de suport a la innovació i l'excel·lència de l'espai públic i de les xarxes socials són dos dels elements pels quals gira la proposta política dels socialistes els propers anys, a més de la resposta als nous fenòmens socials: la immigració, l'envelliment, les dificultats d'emancipació de les dones i dels joves...

:
El PSC també proposa un conjunt d'iniciatives per convertir el PSC en "un partit de xarxes". La creació del responsable de secció electoral, l'enfortiment dels grups de barri i de les sectorials i la millora d ela relació amb els moviments socials són alguns dels àmbits que treballa la Ponència, així com l'enfortiment de la seva autonomia.
:

Lectura contra la Violència

37 persones van acudir ahir a la convocatòria per llegir sencera la novel·la T'imagines la vida sense ell?, de l'escriptora Isabel-Clara Simó, en una marató convovada pel PSC de Mataró a l'Espai Cerdanyola, la seva seu social d'aquest barri de la ciutat. D'aquesta manera, els socialistes contribueixen a la mobilització amb motiu del Dia contra la Violència a les Dones arreu del món i que -particularment a Mataró- es commemora amb diversos actes organitzats per entitats ciutadanes.

:
L'acte estava organitzat per la Secretaria de la Dona del PSC de Mataró (bravo Marian i companyia!) i, entre d'altres, va comptar amb la presència de regidors socialistes i membres de l'Executiva del PSC local, a més d'altres ciutadans/es que s'hi van acostar. A mi em va tocar l'honor de cloure el llibre. Va estar molt bé.
:

Humilitat i confiança

Divendres vam tenir la segona taula rodona prèvia al Congrés del PSC de Mataró. En ella, vam poder conèxier de primera mà quines són les inquietuds de diferents sectors econòmics de cara a la situació econòmica que estem vivint, així com conèixer algun dels suggeriments de les persones que vam convidar a dir-hi la seva. Podeu conèixer un resum clicant a aquesta notícia del web del PSC, i a aquesta altra de capgros.com (d'on trec la foto, de VB).

:

El que voldria destacar, però, és el fet que segurament massa poc sovint hi ha intercanvi franc i serè d'opinions entre els agents econòmics i els partits polítics. Sí a nivell de l'administració, és clar, però no tant quan es tracta de compartir o parlar sobre els projectes polítics (el nostre, de transformació de la societat per fer-la més lliure i justa) i els agents que actuen a la realitat que sovint és molt tossuda. Però s'ha de fer. Només podem incidir sobre allò que existeix, i òbviament no ho podem fer sols. La crisi econòmica és un bon exemple d'això. Més humilitat per part dels partits (no podem ser els únics agents del canvi i ignorem moltes coses) i més confiança per part d'aquests agents (la causa de la crisi justament és l'absència de política) poden fer sorgir noves aliances de canvi i de progrés.

:

:

Tens les mans, tens el cor

:

A vegades em pregunten per quina raó, ara que ve el Congrés, em presento de nou com a Primer Secretari del PSC de Mataró. En podria donar moltes, però l'altre dia sentia de nou una cançó de Llach que resumeix millor que ningú quina és exactament la clau del meu compromís polític i, per tant, del pas que us comentava. Hi sóc perquè tu vols ser-hi.

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.

Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.

De res no valen banderes
que no ens facin d'abrigall
pel fred de la llarga espera
del gran nom, llibertat.
Que sense tu
no ens serveix
cap senyera ardent,
ni símbols ni gestes
t'han de sotmetre,
tu ets qui mou el vent.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
i res no serà senzill
però tot el camí que esperi
tindrà un nom i un sentit.
El goig d'enlairar aquest somni
on tots hi trobem un lloc,
bastir una drecera
que ja per sempre
ens porti a un món millor joiós.

Jo hi sóc perquè tu vols ser-hi
si no res no em lliga aquí
que sense tu no sé entendre
cap demà ni cap país...
Proclamo que les banderes,
símbols, pàtries i demés,
tan sols quan a tu et serveixen
me'ls estimo i me'ls faig meus.

Serem només si el coratge
ens fa anar més lluny d'aquí,
serem només si ens exalta
guanyar tant per compartir,
serem sols un país lliure
si som lliures els seus fills,
serem només si volem
i aquest repte ens fa més rics.

Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l'horitzó de llum.

Lluís Llach, Jo hi sóc si també vols ser-hi, a Temps de revoltes (2000)
:

Raguer reivindica Peiró

No us perdeu l'article que avui publica l'edició catalana d'El País signat pel monjo i historiador Hilari Raguer en el que reivindica la figura de Joan Peiró, l'exministre dela República de la CNT, vinculat a Mataró (on hi fundà una cooperativa que avui passa pel seu pitjor moment). Raguer es felicita de l'obra pòstuma de Josep Benet, dedicada precisament a Joan Peiró, i recela d'un pamflet que acusa el dirigent anarquista d'assassí sense cap base històrica.

:

Raguer no tan sols recorda episodis en el què Peiró fou un actiu defensor de persones perseguides pel bàndol republicà sinó que també recull testimonis del bàndol franquista en què ho certifiquen. Alhora, recupera alguns escrits del recull Perill a la reraguarda (Edicions Llibertat, Mataró, 1936), llibre reeditat més tard per Alta Fulla, però del que des de petit he tingut al meu costat a la biblioteca de la meva família, que no era precisament procenetista.

:

Mostra Raguer (traduint al castellà) aquestes cites io comentaris: "La persecución del sentimiento y de las creencias religiosas conculca un derecho inalienable, es un derecho semejante al que nosotros reivindicamos cuando se nos persigue por nuestros sentimientos políticos y sociales", y condena la destrucción de los símbolos y obras de arte religiosos (pp. 56-57). Y también: "Que uno sea burgués o capitalista no es razón para que los revolucionarios lo persigan y lo exterminen. Tampoco lo es perseguir y exterminar curas y frailes por el solo hecho de serlo. Nuestra lucha es contra el fascismo, y todo el que no sea un fascista comprobado, cualesquiera que sean sus ideas, para los antifascistas, para los verdaderos revolucionarios, ha de ser una persona sagrada"

:

Bé, com és obvi que -potser- enlloc de tirar-nos pedres a causa de la memòria, la féssim servir per reivindicar la tolerància i l'absència de prejudicis que predicava gairebé al desert el Peiró del 36. Perquè tornen, els prejudicis. El galdós debat de sor Maravillas -en un país amb altres problemes- n'és la prova més esperpèntica. I no parlo per Bono. O no tan sols.
:

Piròman caçat

Us recomano que mireu el vídeo (aquí) que han facilitat els Mossos del pressumpte autor de la crema de 177 contenidors de brossa, a Mataró. L'Ajuntament ja ha anunciat que es personarà com a acusació particular. Com ha dit el regidor Oriol Batista, la seva detenció ha estat fruit d'una acuradíssima actuació policial, de la que ens convé felicitar-nos. També això és una molt bona notícia per a la seguretat a l'espai públic dels nostres barris. Felicitats.

:

Germans Castañer

Aquests que teniu al costat són els germans Marc i Gertrudis Castañer, dos religiosos mataronins que, dissabte que ve fa 150 anys, van fundar en aquesta ciutat la Congregació de les Religioses Filipenses Missioneres d'Ensenyament, que van ser uns pocs anys a la ciutat, on ara hi ha el Casal de la Parròquia de Sant Josep (St. Josep 18) però que els mataronins commemorarem amb molt de goig. A les 10:30 del matí, l'Alcalde descobrirà una placa commemorativa al carrer que porta el nom dels fundadors, al barri del Palau. A les 11:30 hi ha prevista una eucaristia, un concert, una visita històrica i un aperitiu, ja a la parròquia d'on fou la casa fundadora.

:

A banda de l'esdeveniment històric i de gaudir d'aquesta celebració, sempre he pensat que seria bo reflexionar una mica sobre quin fou l'impacte social de la revolució industrial a Mataró i quins canvis van fer que la societat organitzés aquest tipus de respostes. D'una banda, la incipient organització obrera que després configurà els grans sindicats (un d'ells, la UGT, amb origen també a Mataró). de l'altra, la'aprició d'un conjunt d'ordres religioses (aquesta i, a Mataró, la de les concepcionistes), adreçades a fer-se càrrec de la cura i l'educació de les noies que eren utilitzades com a mà d'obra barata a les grans fàbriques d'aleshores. I, enmig de tot això (deu anys abans, coetani del Manifest Comunista de Marx i Engels), el primer tren. No és molt interessant?

:

Aparellant

Els aparelladors, que no són els que et busquen parella, malgrat el nom (bé, ara tenen un nom més llarg i estrany), tenen des d'ahir una nova seu de la seva Delegació comarcal al bell mig de Mataró. Adquirida a l'empresa municipal Pumsa, el Col·legi professional l'ha convertit en una moderna i funcional oficina als entorns de Can Xammar, on fa poc també s'obria una nova seu de la centenària Agrupació Científico-Excursionista.

:

Aquestes dues realitats corresponen a la complexa operació de recuperació d'aquesta zona, mal resolta des que -en ple franquisme- s'enderrocaren les termes romanes. La recuperació del partimoni no malmès (altres restes de la Roma clàssica i la muralla del reneixement), la construcció d'un aparcament, la dotació de nous habitatges, places i locals comercials ha estat la recepta per incorporar a la vida cívica el teixit mort de Can Xammar. Es fa de mica en mica, això sí, és una intervenció in progress. Algun insensat volia que esperéssim acabar el conjunt abans de posar-hi res... Això ha comportat alguns problemes, sí (usos de la plaça, pintades, problemes comercials...), però ha tingut també l'avantatge de començar a gaudir.ne més d'hora. L'activitat ja és tota una altra cosa, els habitatges protegits i els lliures, plens (ara queden els d'un aprell de promocions), els locals, omplint-se...
:

Els aparelladors, que viuen -com tothom del ram- un sacceig important en la seva activitat professional, són claus per a la nostra qualitat de vida, ja ho va dir l'Alcalde (a la foto, amb la presidenta del Col·legi, Maria Rosa Remolà, i el delegat Toni Floriach), per facilitar elements de cohesió social molt importants. Els convenis amb l'Ajuntament per determinats programes socials o la seva implicació en un parell de consells munciiapl així ho testimonien. Aparellant pofessionalitat i servei. Aparellant iniciativa i aposta per la ciutat. Molta sort.

:

Vídeo del III Congrés del PSC de Mataró

:
Avui hem fet públic aquest víeo promocional del III Congrés del PSC de Mataró. Aquests dies m'estic veient amb força gent, molts d'ells engrescats en poder fer palès d'alguna manera les seevs inquietuds, les seves idees, els projectes que creuen que poden ser portats a terme per un partit de canvis com el nostre. En això estem. Tant a les dues taules rodones que hem muntat, com a les successives reunions de comissions sectorials i grups de treball, com en aquelles comunicacions més o menys informals, la gent de Mataró confia amb els socialistes. Ara tocarà no fallar-los, compartir els horitzons i especialment, després, la feina. Una de les coses que no em canso de dir és que el PSC de Mataró ja no pot ser més 'dels de dalt', que hem d'actuar com una gran xarxa de xarxes en el què, en primer lloc, cal pensar primer què puc fer jo. I, òbviament, que després es pugui fer.

:

Hi ha ganes, ho veig. Val la pena.
:
Tot sobre el III Congrés a http://www.laciutatquesaponva.com

.

Josep Llinàs per Bohigas

Us recomano l'article que Oriol Bohigas va dedicar a Josep Llinàs, arquitecte, a El País del passat dia 12. Llinàs és autor de l'avantprojecte d'intervenció a l'antiga fàbrica de Can Fàbregas del cartró, al sector de Lepanto / Churruca, a Mataró, on s'hi ubicarà una escola i altres activitats, al bell mig de la ciutat. També ha estat membre del Jurat dels Premis Puig i Cadafalch, a Mataró, per la qual cosa gairebé podem dir que és de casa... Joan Margarit, també arquitecte i poeta, deia l'endemà al mateix diari que Llinàs era un dels grans arquitectes del país.

:

Diu Bohigas, amb una feridora ironia, que "a Llinás no le hace falta recurrir a la forma del pepino, del supositorio o del berbiquí porque no servirían para su cometido y porque tiene ideas muy claras sobre cuál es el lenguaje propio de la arquitectura y, consecuentemente, de la ciudad. Sin necesidad de estos subterfugios, alcanza expresiones formales que marcan nuevas líneas de investigación claramente arquitectónica."

:

I segueix dient que, en l'arquitectura de Llinàs, "no hay nunca -como en otros arquitectos de su generación- la búsqueda de la forma a partir de un azar, ni siquiera de un objet trouvé, ni de un recuerdo, ni de una tentación escultórica o pictórica. En Llinás se alcanzan las innovaciones formales por un proceso muy parecido al del racionalismo pleno del Movimiento Moderno, aunque ya totalmente desprendido de los manierismos tan evidentes entre los dos extremos, el minimalismo geométrico por un lado y el barroquismo estructural por otro".

:

Jáuregui i la gent

Aquesta setmana passada hem tingut, els del PSC de Mataró, dos actes importants. En primer lloc, aprofitant la seva visita a la ciutat, vam sopar amb el diputat per Àlaba i secretari general del Grup Parlamentari Socialista, Ramón Jáuregui. La conversa va servir no tan sols per fer una breu anàlisi de la situació política i econòmica que viu el país sinó també per conèixer la seva opinió en temes molt concrets: la propera sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, la situació preelectoral al País Basc, la situació d'Eta, etc.

:

El segon acte fou encarat cap el III Congrés que celebrarem aviat, a la ciutat. Sota el títol "La ciutat de la gent", cinc persones alienes al PSC van exposar quina és la seva opinió al voltant dels reptes als quals s'enfronta Mataró en els propers anys, des de la perspectiva de mantenir la cohesió social, un dels nostres principals objectius. Podeu veure'n la nota aquí, crec que va ser molt útil. Fotos: Quico Melero.

:

El decàleg del bon polític

1. No hay que contraponer políticos de profesión y de vocación. Para ejercer bien este oficio se requieren profesionales con fibra política. Promuévanse estímulos para atraer y retener a los apasionados de la política y no a quienes se acercan a ella porque no han encontrado nada mejor.

:
2. Un buen político no debe ser fantástico ni fanático, sino tener talento político, una mezcla de espíritu de justicia y sentido estratégico. Alguien con unos cuantos principios y contención moral para no encandilarse con ilusiones cegadoras, pero que demuestra agudeza, sentido de la anticipación y adaptabilidad. La inteligencia política se templa bregando con las tensiones insuperables de la política (la "herida maquiaveliana" rememorada por Rafael del Águila) y sabiendo operar en un campo de recursos escasos y opciones limitadas.

:
3. El político necesita información solvente. La complejidad casa mal con la retórica simplista y empuja a asesorarse por expertos imparciales. No para suplir ni para confirmar las decisiones del político, sino para reconocer los riesgos y evitar caminos vedados por el conocimiento.

:
4. El político trata de ser eficiente. Procura una relación consistente entre la decisión de realizar un propósito plausible y los medios para alcanzarlo. Nunca se propone objetivos para los que no dispone de medios adecuados.

:
5. El buen político no teme innovar. Pero innova para recuperar o preservar lo esencial del modelo, los componentes y funciones que dan valor a las propiedades distintivas de su proyecto. Por eso no desprecia la experiencia.

:
6. El buen político es decidido. Frente al irresoluto y el pusilánime, demuestra carácter. Desafía la fatalidad con el "grams-ciano" optimismo de la voluntad. Sabe también que optar es a menudo un drama; que conlleva costes y pérdidas o tener que decir a los correligionarios: ¡basta ya! o ¡hasta aquí he llegado!

:
7. El político tenderá a ser prudente. Ejercerá en lo concreto, consciente de que aplicar criterios de justicia en lo particular no disuelve los conflictos, sino que a lo sumo los atenúa con arreglos a medias y logros con fecha de caducidad.

:
8. Un político no debe ser ni cruel ni cínico, pero sí astuto. Ante la malicia que asoma en las relaciones humanas, el político necesita cautela y sagacidad. Está obligado a domeñar la espontaneidad, demostrar cierto cálculo; a no dar un paso sin decidir previamente dónde quiere poner el pie. La astucia no implica faltar a la verdad, sino contarla cuando procede; no engañar, pero no ser engañado.

:
9. El político debe siempre responder ante alguien y de algo (de sus acciones y omisiones así como de sus consecuencias). Las responsabilidades se diluyen cuando no hay o están desactivados los mecanismos institucionales para exigir (y tener que dar) cuentas. Ocurre, entre otras razones, porque cierta organización del poder difumina al titular de la competencia (los nacionalistas, grandes beneficiarios de un Estado "borroso"), la mezcla de poder y buena conciencia tiende a exonerar de responder (el caso de los neocons y ciertos doctrinarios de izquierda) y la independencia e imparcialidad del tribunal de la opinión pública muestran un muy mejorable rendimiento.

:
10. Impelido a responder, el político debe explicarse; pero no con trucos publicitarios ni propaganda infantilizada y cargada de obviedades. Al contrario, ha de persuadir de modo razonable, es decir, con razones confesables y fundadas en valores, huyendo de ese sectarismo incapaz de ver en los argumentos del adversario ni una brizna de verdad ni la menor posibilidad de convencerle en algo.
::

Ramón Vargas-Machuca Ortega, "Decálogo del buen político" (fragment), a El País, 14 de novembre de 2008.

:

Xats

El poc temps que disposo a casa per actualitzar el que tinc enxarxat (fer posts, veure actualitzacions -feeds- dels blocs, atendre Facebook, alguna cosa al Flickr, etc...) fa que no tingui massa sovint activada aquesta icona del xat de Google que veieu palpantada al costat del magnífic comptador que presideix aquestes entrades, ja que només em falta atendre xats... De tota manera, les poques vegades que l'he tingut verd, m'ha caigut algú amb ganes de fer-la petar. Acostuma a ser gent que amaga conscientment la identitat amb la qual cosa es veu immune, però vaja, la sang encara no ha arribat al riu i crec que val la pena tenir un canal obert i personalitzat amb (e)lectors. De moment, ja dic, poca cosa i converses bastant imbècils, però espero que puguem millorar el tema.

:

Ara, la cosa s'anima i Google estableix la possibilitat d'establir converses, com a Skype, a través d'un servei de veu i imatge. Tinc la webcam des de fa quasi un any i encara no m'he decidit a instal·lar-la (a veure si m'hauré de pentinar per anar a l'ordinador...), però em fa molta gràcia provar-ho. Ja us avisaré. havia pensat en fer públic quan estaré disponibl, de manera que -qui vulgui.pugui establir converses amb mi i viceversa. No sé, escric aquest post per demanar-vos consell. Què creieu?

:

Amb Llavaneres

:

La setmana passada vaig reunir-me amb l'Alcalde de Sant Andreu de Llavaneres, Bernat Graupera, i la regidora d'Urbanisme, Sandra Carreras. Vam parlar, fonamentalment, de dues coses que ens afecten. la primera, oferia a Mataró que ens uníssim per reclamar la millora del Passeig Martítim des de Sant Simó (el darrer punt urbanitzat de la ciutat per mar) fins a Llavaneres, de manera que obtinguéssim un passeig practicable en tot el terme. Llavaneres té previst de convocar un concurs d'idees i amb moltes ganes li vaig dir que molt bé.

:

La segona qüestió es refereix a les Cinc Sénies, just al damunt del que parlàvem, una zona que -protegida ja per la Llei i pel planejament dels dos municipis- volem convertir en un gran espai al servei de l'activitat agrícola. Ens vam posar d'acord també en coordinar-nos i acompassr les tramitacions. La trobada va ser frucífera i és un bon exemple del treball urbanístic supramunicipal que el conjunt de l'Ajuntament va proposar-se de fer a través d'un acord de Ple.

:

Se'n fan ressò El Punt i altres mitjans. Foto: Q.P. (El Punt).
:

Blázquez té nou bloc

:

El dibuixant mataroní (ara viu a prop, però) Enrique Blázquez, un dibuixant quer em va interessar per les seves col·laboracions a capgros.com i que vaig conèixer personalment més tard (en un tanatori!), allotja ara les seves vinyetes en aquest nou bloc sota el paraigua de la Cadena Ser. La majoria són d'humor polític i no queda ningú per destripar... encara que n'hi ha que s'enduen la palma, com aquest duo de les Açores en plena conversa.

:

Taula rodona del fenomen blogger a Mataró

:

Divendres que ve, dia 14, a les 7 de la tarda, al Parc Central de Mataró (espai firal) s'hi desenvoluparà la taula rodona Innova 2.0. Economia, política, cultura i comunicació a la xarxa, en el marc de la fira impulsa Innova 360º Global Innovation [vegeu web] des de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró (IMPEM) que presideix Alícia Romero. Ho fa en clau innovadora, és a dir, incorporant experiències fresques, apostant per la web 2.0 com a canal de comunicació més enllà de l'estricta informació institucional i, de retruc, per connectar amb ciutadans de l'era digital, amb els que fan servir les eines globals d'Internet. Aquest migdia, la regidora i el president de GENTIC, Josep Lluís de Gabriel, han presentat l'edició de la propera setmana d'Innova 360º a la seu de Barcelona de l'Agència Catalana de Notícies (ACN): Mataró acull una fira per fomentar la innovació i l'emprenedoria [a dalt, el vídeo al canal YouTube de l'ACN]. A part d'una extensa oferta, en el programa hi figura una sessió amb blocaires destacats, en què m'han convidat a participar i que servirà com a presentació física i formal de l'agregador de blocs de la comarca, la Maresmesfera. Hi participaran el periodista i director de lk'Agència Catalana de Notícies Saül Gordillo; Josep Barri, com a impulsor de la comunitat blocaire maresmenca; Marc Vidal, que parlarà d'economia; Oriol Ferran, vinculat a les eines socials i la participació; Carlos Guadián, com a expert en matèria d'e-govern; Margalida Capellà, guanyadora d'un dels Premis Blocs Catalunya, concretament en la categoria d'ensenyament, i el periodista Eduard Batlle Eduard Batlle, en representació de l'associació STIC.CAT. Ja us hi podeu apuntar. El certamen Innova 360º es difon a la xarxa precisament amb les eines de la web participativa. Per tant, disposa de bloc, Facebook, Twitter i YouTube.

: