dimecres, de setembre 22, 2004

Alzheimer, assemblea i endreces.

Acabo de veure a TV Mataró fragments (el zapping...) d’un debat sobre la malaltia de l’Alzheimer, amb motiu del Dia Mundial d’aquesta malaltia de la que se’n sap tan poc, excepte que té molt de futur. M’encanta l’empenta de la presidenta de l’associació de malalts de Mataró, l’Ascensió Miró, les ganes dels professionals. I el meu company Oriol Batista, regidor de Benestar Social, anunciant que (també) el canvi arribarà a la salut mental al Maresme, sector que la Generalitat es comença a prendre en sèrio des de l’arribada de Marina Geli al Govern. Ha recordat els 1200 milions de pessetes que l’Ajuntament ha hagut d’aportar per suplir la manca de recursos sòcio-sanitaris a la ciutat, i les oportunitats que s’obren amb la posada en marxa de l’hotel d’entitats del C. Sant Pelegrí i d’altres projectes. Un dia ja m’estendré (ara és tard) però m’agrada reflexionar sobre la salut mental des de dues perspectives. L’una, per la necessitat de dignificar-la. En Valentí Agustí, psiquiatre i alcalde de Palafolls (no és conya), més aviat menja-capellans, criticava fa un o dos anys en un article el tractament despectiu que rebia l’emmalaltiment de Joan Pau II i la sospitosa reclamació de renúncia per incapacitat, etc... I té raó: el nostre imaginari és ple d’assassins "psicòtics", de situacions "esquizofrèniques" i d’altres exemples. I l’altra perspectiva, que va exemplificar molt bé fa un any en Sebastià Serrano en una conferència a Mataró, és la de la comunicació. Un malalt d’Alzheimer, la relació conscient amb el qual es va deteriorant, pot aflorar un altre tipus de comunicació més atàvica però molt eficient (el tacte, la relació amb els animals, etc.). Bé, això darrer em fa pensar molt sobre si els límits de la vida, com pensen alguns, són els de la consciència. Sincerament, crec que no.
:
Assemblea del PSC
:
Vinc d’una assemblea del PSC. A mi m’ha tocat fer un breu informe sobre la delegació de Mataró al 10è Congrés del PSC. Objectius complerts i a treballar, per resumir. En Joan Antoni ha fet l’informe polític, anunciant els dos reptes interns més immediats, el Congrés socialista del Maresme i el de Mataró, i avaluant una mica aquests primers mesos amb ell com Alcalde, amb la circumstància feliç de comptar amb governs progressistes a Espanya i Catalunya, que desbloquegen molts dels temes pendents amb la ciutat. La sensació de ritme cala entre els afiliats, i s’encomana. L’aposta per la proximitat ens dóna a tots moltes ganes, i en volem més, és clar. En Joan Antoni confirma que no repetirà com a primer secretari de Mataró, seguint la tradició local de no compatibilitzar ambdues tasques. Tenim, doncs, molta feina a fer els socialistes de Mataró. Sort que ens agafa entrenats.
:
També aprovem 29 esmenes a les ponències del Congrés del Maresme, algunes de meves (a vegades penso que sóc un viciós) i elegim els 28 delegats que ens toquen als de Mataró. En Xesco, el primer secretari de la JSC de la ciutat, n’és el més votat. Només de veure’l ja transmet una energia que, segurament, ha estat la que ha portat a aquesta confiança. Felicitats. Això de les votacions és tan maco (vot secret, etc...) com bèstia. Però què hi farem...
:
Endreces
:
Algunes coses sobre aquest blog. Una primera: l’Aina em fa veure l’error que he comès d’identificar Acció Escolta de Catalunya amb l’escoltisme laic, en un link al blog que parlava de Joffre Villanueva, dissabte passat. Rellegint l’entrevista, a més, m’adono que el personatge va ser dirigent d’Esplais Catalans (Esplac), o sigui que res de l’escoltisme. Doble error. La confusió venia per l’anunci de la incorporació dels primers (Acció Escolta) al Moviment Laic i Progressista, del qual parlava l’editorial de la citada revista. Un embolic. O sigui que disculpeu-me. Gràcies, Aina.
:
El que més em va sobtar no va ser detectar un error meu (no costa tant, i no és per treure mèrits) sinó comprovar que em llegeix l’Aina (ella i el seu company, en Joan, són autors d’un magnífic reportatge sobre el PKK al Kurdistan turc aquest diumenge a Presència). Ostres.
:
Bé, doncs avui, després de l’Assemblea, en David L. em confessa que s’ha llegit tot el weblog meu. No sé si és una prova de resistència o una aposta, però, si recau, des d’aquí el saludo amb tot l’afecte.

Cap comentari: