divendres, de setembre 10, 2004

Busca feina

Té 58 anys. Me’l trobo tornant del despatx, tard, encara no he dinat i ja són gairebé les 4. Com qui no vol la cosa, em fa saber que no té feina i que ja se li ha acabat el subsidi d’atur. No el volen enlloc. No en tenia ni idea, jo. El feia comptable en una empresa, d’aquelles de tota la vida. Sí, diu, però ja se sap, els fills dels jefes es fan grans, els han de col·locar com sigui, i a tu et treuen, ja se sap. No, no se sap. Jo no ho sabia, almenys. Ha buscat feina a tot arreu, però pràcticament és impossible. Curiosament, es fan enrere quan els diu l'edat (no l'aparenta). Ja ha passat per la borsa de treball de l’Impem, però res. Com qui no vol la cosa, amb tota la dignitat del món, em comenta que li han dit que potser a l’Ajuntament busquen un conserge o així. No em consta, però em miraré com està tot per veure si es pot presentar en alguna prova. Penso que m’ho demana perquè dec ser una sortida per ell, segurament més aparent que real, però m’ho ha de dir. És clar. Té els sogres a casa, impedits. Per una gestió nefasta de l’anterior Govern de la Generalitat, es va deixar molta gent a l’estacada i els ajuts del programa "Viure en família" estan bloquejats, amb una llista d’espera que fa esfereir. Ell ho pateix en la pròpia pell. Per sort, la seva dona treballa, crec, bo i que segurament no en tenen prou. No ho sé, però m’ho penso. I els sus dos fills ja campen. Té algun nét i, ves per on, ara els avis també han de cuidar els néts. Els sogres i els néts. D’històries com aquesta en conec moltes, per desgràcia, i afecten tant persones pobres com persones de classe mitjana. Als 58 retroben la seva consciència de classe, diem-ne, a cop d’hòsties. Alguns privilegiats s’han acollit a jubilacions anticipades, però molts d’altres, res de res. En fi, que si algú al ciberespai llegeix això, i coneix alguna sortida, si us plau, que me la digui i correré a comentar-li. Tota una vida laboral treballant d’administratiu, constant, tots els esforços per tirar endavant la família, no mereixen aquest tracte.

Cap comentari: