dissabte, de setembre 11, 2004

La Diada

Onze de setembre. Fa uns dies vaig poder saber gràcies a una campanya de Creu Roja que commemorem avui el Dia Internacional dels Primers Auxilis. Són tres anys, ja, els que fa dels atemptats als Estats Units i, com deien aquest matí a la ràdio, el món és molt menys segur des d’aleshores. La por, mala consellera, és un dels motors polítics més potents a tots els nivells, i determina ara per ara l’agenda. Ja no hi ha discurs polític pro-risc, i tots sabem que el rsic zero és impossible. Impera el discurs preventiu, sí, però no és exactament "la guerra preventiva" el més eficaç. Just el contrari. Aznar deia que "el terrorisme no té causes, només conseqüències", una posició que ens pot conduir a la irrealitat, a la impossibilitat d’explicar-nos, de relatar-nos, de dir-nos què passa, d’identificar, fins i tot, el famós "mal", com una fatalitat existencialista. Tres anys i segueix l’espiral nihilista de la mort massiva en tot el planeta.

Potser haurem d’esperar trenta anys, o trenta-un, ara que es comença a veure alguna llum per esclarir les circumstàncies de molts desapareguts a rel del cop d'Estat a Xile i de la la mort d’Allende, un altre onze de setembre.

L’Onze de setembre a Mataró recupera un to més solemne: hi ha ordre en els intervencions i ofrenes prèvies a la institucional, hi ha continuïtat en l’ofrena convertint-se en un acte de relacions socials (que, de fet, ja ho era) amb una certa dignitat. Un esbart, una degustació de pastís, vi... Mica en mica, s’assemblarà a una festa nacional de to republicà, cívic, que és com s’hauria de celebrar la Diada. No volem ser un país normal? doncs comportem-nos com els països normals. Una mica, salvant les enormes distàncies, com el que la Generalitat ha volgut fer a Barcelona.

Els del PSC fem ofrenes florals a Mataró com a partit [només] des que en Remigi Herrero va ser elegit Primer Secretari, un de Valladolid que va "normalitzar" la presència del PSC en un acte d’afirmació nacional excessivament monopolitzat fins aleshores pel nacionalisme oficial, ideologia que ha acomplexat tant de temps la resta de formacions catalanistes. Avui ho hem fet amb el propi Remigi, ara President, i el company Francesc Tristany, President d’Honor. Gràcies a Tristany, fem sempre una ofrena "bis" a un monument proper al monòlit on es fa l’ofrena de l’Onze de setembre, un monument que commemora les Brigades Internacionals. És una manera d’agermanar la sang, d’agermanar també les aspiracions i els ideals, de mostrar la nostra manera d’entendre el capteniment de Catalunya.

Cap comentari: