dilluns, de juny 05, 2006

Enquesta i Acebes | Guanya Alan García

En campanya – IV
:
Avui s'ha conegut una nova enquesta sobre el referèndum, en aquest cas la realitzada per l'Institut Opina per encàrrec de la Cadena Ser. Com la d'ahir, o millor, fins i tot. Hi ha una aclaparadora majoria del sí (51%) contra un 16% del no, però encara amb un 23% d'indecisos. També com ahir, el principal risc d'aquesta enquesta rau en el conformisme que pot agafar als electors del sí davant el que, en canvi, pot succeir al front del no: la seva radicalització. Sens dubte, el ministre mentider, és a dir Ángel Acebes (foto: Kiko Huesca – Efe), ha arribat a dir que “el projecte de Zapatero és el d'Eta”. Quina barra. Aquest senyor sempre ens ha de posar Eta a tot arreu, vingui o no vingui a cuentu. I aquesta vegada, amb el mateix interès de sempre, llançar insídies de connivència dels socialistes amb els terroristes per fer fracassar el Govern Zapatero (com ell mateix va recordar ahir a Lleida), encara que pel mig s'emporti l'oportunitat més clara que mai hi ha hagut per acabar amb el llast terrorista. L'última vegada li va costar el Govern, al PP.
:
A Mataró, aquest matí hem passejat al voltant de la Fira de Mataró, parlant amb la gent i explicant que cal un sí massiu i contundent, el dia 18. Per Catalunya i, és clar, contra els que, com deia més amunt, fan servir tot el que tenen al seu abast (mentides incloses) per aturar els processos de reformes. Acebes ens està fent la campanya més fàcil, mirat així. Sembla que l'haguem contractat els socialistes per il·lustrar la part del nostre eslògan que tan nerviosos els posa. Per cert, la gent que hem trobat, majoritàriament, semblava decidida a votar i a fer-ho pel sí. Érem uns quants companys i, entre ells, ens acompanyava la Regina Frediani, entusiasta com ningú, que s'aturava a xerrar i a argumentar amb tothom qui li ho demanava. S'ho ha passat pipa. I jo també.
:

nom

:
Guanya Alan García
:
Ens arriben notícies de la victòria del candidat socialdemòcrata Alan García, al Perú, davant el líder nacionalista Ollanta Humala. És una bona notícia. Sembla que, malgrat la duríssima campanya i, sens dubte, el mal sabor de boca del Govern de garcía fa anys, s'imposa l'esquerra reformista (al govern a Xile, Argentina, Brasil o Uruguai) enlloc de la deriva pseudo-revolucionària i nacionalista influïda pel veneçolà Chávez i seguida pel bolivià Morales. Més enllà de les claus externes, però (i que són molt importants), hi ha també claus internes i, especialment, reptes immediats per guanyar credibilitat i per avançar en el programa de reformes que García s'ha proposat. Els peruans catalans, molts d'ells apristes, havien fet campanya a Barcelona. A ells també cal felicitar-los. Foto: Silvia Izquierdo -AP.
:

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Podries explicar millor què significa "deriva pseudorevolucionària i nacionalista"? La veritat és que el programa de Morales i Chávez s'apropa més a un programa veritablement socialdemòcrata que no pas a cap revolució en el sentit fort del terme. Què diferent serien les coses si tots els social-demòcrates que afirmen ser-ho ho demostressin amb fets! Ens estalviaríem espectacles depriments com les darreres reformes econòmiques del govern central, la fiscal i la laboral. Salutacions cordials.

Ramon Bassas ha dit...

- Andreu,
Doncs això, amb un llenguatge pretesament revolucionari, amb la "pose" antiianqui i procubana, estan introduint polítiques de tall nacionalista que no duen enlloc. No vull donar lliçons a ningú, és clar, però a Amèrica Llatina m'estimo més el programes dels països governats per l'esquerra socialdemòcrata.

Anònim ha dit...

De moment, una de les primeres coses que es proposa el "social-demòcrata" Alan García és ampliar els supòsits de pena de mort. Si això ho hagués fet en Chávez o el Morales, ja tindríem titulars de El País parlant del retrocés de la democràcia a mans del populisme!

Ramon Bassas ha dit...

- Andreu
Ho he llegit, diu que vol estendre-la als violadors, en el marc del reforçament de la políica de seguretat (que inclou mesures molt més acceptables). Òbviament, no hi estic d'acord. Ni en una democràcia com perú ni en una dictadura com Cuba.