Foto: El Mundo (arxiu):
Els dos partits que defensaven el no al referèndum i que, per tant, va perdre'l clarament, actuen de forma diferent, cadascun des del seu cantó d'una campana de Gauss que té extrems molt escitats però també molt limitats. El PP, per exemple, es refugia darrera la peregrina idea que l'abstenció s'ha de comptar com a vot contrari (si fos així, Aznar no tindria legitimada la majoria del 2000, donat que només el va votar un 30% del cens), m'imagino que amb la intenció de representar el conjunt del no, de retenir aquests votants, i de perllongar el debat de l'Estatut més enllà de la data del referèndum, a veure si arreplega algun vot més a les espanyes... Aquesta posició, òbviament, l'allunya encara més de la centralitat de la qual, de fet, se n'han volgut despenjar. I, per tant, l'allunya de les possibilitats d'arrossegar els vots moderats, un risc que, a la vista de la possible desmobilització del vot més radical, sembla que no volen córrer. L'única pregunta és què hi fa, doncs, Piqué? I l'única resposta que se m'acut és que volen tenir un candidat presentable per fer de conseller en cap d'un hipotètic Artur Mas president, en el cas que CiU i PP sumessin majoria, com ja va passar el 1999. I, no ho dubteu pas, si sumen, pacten. Sempre ho han fet, fins i tot quan van dir que "mai" no ho fairen.
:
En canvi, l'altre partit, ERC, si els passos que fa hores d'ara són ferms i són percebuts així per l'electorat, malgrat que segurament ha estat el que ha tingut més votants fent-li el salt, tinc la impressió que pot recuperar-se millor. Però veurem. De moment, aquest passos, deia, fan bona pinta. Tenen la humilitat de reconèixer la derrota i de respectar sincerament la voluntat del poble català (només faltaria, en un partit autodeterminista...). Els resultats de la deriva imposada per les bases i alentada pels sectors més radicals (i incòmodes amb el fet de governar) són llegits com un fracàs, com un pas enrera en tots els sentits: el risc de situar ERC, de nou, en un àmbit marginal de la política, de llençar per la borda l'experiència de govern, de regalar a CiU l'única representativitat de l'espai nacionalista, de no participar en una política de reformes de la qual han estat un dels impulsors, etcètera. Però no hi ha massa temps. Reorientació estratègica, assentament del lideratge (compte, aquí hi ha més riscos que els que veiem), percepció clara de l'electorat que aquesta vegada no els fallaran, que aquesta vegada se centraran en governar amb els ets i uts del que significa aquesta paraula.
:
