divendres, d’agost 04, 2006

Benet a Roma | Món al revés | La vida no para

Lectures d'agost - IV
:
nomDaniele Crespi, Pietat (c. 1626), Museu del Prado, Madrid.
:

Ja m'imagino que xoca veure algú a la platja amb el llibre que recomano avui, i que xocaria més si aquest algú practiqués top less o nudisme. I que sovint la xafugor de l'estiu estova les neurones i a capacitat de concentració. Però l'estiu també és propici per les estones llargues i per les ombres, per un cert recolliment de tarda i capvespre. Qui sap si, a més, la visita casual a una esglesiola, o topar-se, en un museu, davant un quadre de temàtica religiosa o, en ple viatge, notar les diferències de subtsrat religiós entre Catalunya i el país que visitem, poden desembocar en una passatgera reflexió sobre la fe. La fe del món i la nostra.
:
Total que el papa Benet XVI va publicar per Nadal passat la seva primera carta encíclica que, sota el títol, Deus caritas est (la famosa formulació de la primera carta de Sant Joan), parla sobre l'amor. (Us podeu baixar íntegra la versió catalana aquí i castellana aquí). De Déu i del Papa poster vostè i jo no hi entrendrem gaire, o potser no sigui estimulant de parlar-ne, però de l'amor... De l'amor en parlem tots, ens delegem per rebre'l (i per practicar-lo, sigui entès això àmpliament), ens apenem de no donar-lo prou i és el canal pel qual hi col·loquem xafarderies i mitologies modernes (premsa rosa).
:
Feu un exercici. Penseu que qui ho ha escrit no és el Papa. Ni tampoc Joseph Ratzinger, aquest sinistre cardenal del qual fa temps que no sentim a parlar-ne. I. encara més, subratlleu en el que coincidiu, i poseu una x en el que no. Veureu com coindidiu més vegades del que us penseu. Ésun text escrit des de la modernitat, des del reconeixement de la dificultat lingüística, no ja d'entendre la parlaua "déu", que no ho pretén, sinó fins i tot la paraula "amor", de la que desglossa, d'entrada, les concepcions eros i agapé. A diferència del que un pensaria, no renega pas ni menysté l'amor eròtic, sinó ben al contrari. En reclama la humanitat front a la seva mercantilització. I diu que, de fet, aquestes dues versions de l'amor (la tercera és la caritas) mai van deslligades del tot. És un text magnífic, amb unes simples i molt adequades referències partístiques i filosòfiques, sense pedanteria, amb una exposició narrativa intel·ligible i, especialment, amb ganes de trobar punts d'encontre amb el món, el món de vostè i de mi mateix que, com deia, deleja d'amor. Sense concessions, però. Amb crítiques al marxisme i al consumisme que jo subscric ara mateix. I amb una tesi, al final, molt pertinent reivindicant la caritat (la tercera versió de la paraula "amor"), la donació personal, front als qui pensen que l'estat provident (o el veí del costat, o el Carrefour, o la Revolució o qualsevol cosa aliena al meu cor) pot resoldre les necessitats humanes, en especial la principal d'elles, que segons Benet XVI, és la solitud. (Deus caritas est, versió castellana, Sociedad San Pablo, Madrid, 2006)
  • Ciertamente, el amor es « éxtasis », pero no en el sentido de arrebato momentáneo, sino como camino permanente, como un salir del yo cerrado en sí mismo hacia su liberación en la entrega de sí y, precisamente de este modo, hacia el reencuentro consigo mismo, más aún, hacia el descubrimiento de Dios. (6, p. 19)
  • Los profetas Oseas y Ezequiel, sobre todo, han descrito esta pasión de Dios por su pueblo con imágenes eróticas audaces. (9, p. 25)
  • El amor apasionado de Dios por su pueblo, por el hombre, es a la vez un amor que perdona. Un amor tan grande que pone a Dios contra sí mismo, su amor contra su justicia. (10, p. 27)
  • Aunque se extienda a todos los hombres, el amor al prójimo no se reduce a una actitud genérica y abstracta, poco exigente en sí misma, sino que requiere mi compromiso práctico aquí y ahora. (...) Amor a Dios y amor al prójimo se funden entre sí: en el más humilde encontramos a Jesús mismo y en Jesús encontramos a Dios. (15, pp. 34-35)
  • No obstante, éste es un proceso que siempre está en camino: el amor nunca se da por « concluido » y completado; se transforma en el curso de la vida, madura y, precisamente por ello, permanece fiel a sí mismo. Idem velle, idem nolle,[9] (17, p. 38)
  • La política es más que una simple técnica para determinar los ordenamientos públicos: su origen y su meta están precisamente en la justicia, y ésta es de naturaleza ética (...). En este punto, política y fe se encuentran. (...) En este punto se sitúa la doctrina social católica: no pretende otorgar a la Iglesia un poder sobre el Estado. Tampoco quiere imponer a los que no comparten la fe sus propias perspectivas y modos de comportamiento. Desea simplemente contribuir a la purificación de la razón y aportar su propia ayuda para que lo que es justo, aquí y ahora, pueda ser reconocido y después puesto también en práctica. (...) La Iglesia no puede ni debe emprender por cuenta propia la empresa política de realizar la sociedad más justa posible. (28, pp. 56-58)
  • Ha llegado el momento de reafirmar la importancia de la oración ante el activismo y el secularismo de muchos cristianos comprometidos en el servicio caritativo (...) La familiaridad con el Dios personal y el abandono a su voluntad impiden la degradación del hombre, lo salvan de la esclavitud de doctrinas fanáticas y terroristas. (37, p. 78)
  • El amor es una luz —en el fondo la única— que ilumina constantemente a un mundo oscuro y nos da la fuerza para vivir y actuar. El amor es posible, y nosotros podemos ponerlo en práctica porque hemos sido creados a imagen de Dios. (39, p. 79)
El món al revés?
:
Parlant d'això. Mentre Carlos Guadián, remenant per internet com només ell sap fer, descobreix una connexió entre l'Opus Dei i ERC, El Plural donava compte fa pocs dies de l'entrevista a Hans Küng (a la foto) qui mostra la seva simpatia amb el Papa Benet XVI, de qui admira la seva voluntat de diàleg. El teòleg suís, que fou apartat pel mateix Ratzinger fa uns anys del mestratge a causa de les seves diferències doctrinals, també creu que l'ofensiva conservadora de l'Església espanyola, de la seva part més de dretes, diguem, ha fracassat. Nostre Senyor l'escolti.
:
La vida no para
:
És estiu però, com canta en Gerard Quintana, en una versió de Lenine, fins quan el cos reclama una mica més d'ànima, la vida no para. Per exemple, el magnífic esforç i la gran resposta ciutadana a la crida dels Capgrossos per donar sang, queda esborrat per la tristesa de la pèrdua de Mariona, l'anxaneta d'una caiguda fatal. Descansi en pau. La mort tampoc no para.
:
Coses més banals. Els lladres fan l'agost, mai més ben dit, però es troben en què la Policia tampoc no descansa (felicitats!). I davant els despropòsits de l'oposició davant la crisi del Prat, avui es publica una molt bona entrevista al Delegat del Govern, Joan Rangel, que explica fil per randa quin va ser el desenvolupament de la crisi i el seu desenllaç. Segurament, l'únic possible. Almenys pels que, en situacions com aquesta, com di ell, gasten neurona i no testosterona. Ah. I a Argentona munten una molt bona festa major. I, demà, hi passejarem els del PSC amb el nostre candidat a Argentona, en Vadó Casas, un vell amic.
Publica un comentari a l'entrada