Rigol a missa | Colomines vs. Bofill

Lectures d'agost - XXII
:
Els que tenim un marcat compromís polític i, alhora, el compartim amb les nostres creences religioses, ens agrada reflexionar-hi de tant en tant. Política i religió són dos temes que semblen sovint denostats per la nostra societat líquida (a mode de Bauman) i, també, per les explosives barreges que ens mostra la història, la més recent a Espanya sense anar més lluny. De manera que els que hem desenvolupat en forma de compromís aquestes dues dimensions inherents a la persona, buquem de tant en tant pistes, testimonis i reflexions que ens permetin de viure-ho amb més plenitud.

:

Però també passa que, com en totes les activitats humanes, aquesta plenitud no sempre és possible. Qui no ha tingut reserves morals davant una decisió inajornable, per exemple? Aquesta mena de contradiccions es poden resoldre de vàries maneres. Alguns cristians, per exemple, interpreten la doctrina de l'Església en clau de programa polític. I això fa que, tant ells com els que voldrien foragitar la religió de tot espai públic, s'entestin en fer incompatible determinades decisions polítiques amb el compromís cristià. Per sort, hi ha altres maneres de viure aquesta contradicció que, com deia, es produeix davant qualsevol fet a la vida on hi intervé la dimensió moral, posem per cas.

:

L'exconseller i expresident del Parlament de Catalunya, Joan Rigol (a les fotos), resumeix la seva opció d'una altra manera: "vivint enmig de les complexitats i tensions humanes, no trobo només una doctrina, una predicació moral, sinó una persona. la meva relació amb Déu és una relació interpersonal" (Compromís polític i sentit cristià, Edicions 62, Barcelona, 2006, p. 89). Aquest posicionament, central i importantíssim (els cristians creiem en Jesucrist, no pas en la Bíblia o en l'Església) no exclou pas el paper de les mediacions (el mestratge, l'Església estesa per tot el món, el culte, la Paraula...), sinó que converteix en aquestes com a secundàries. Importantíssimes, inexcusables per un camí que no es pot fer a pèl, però supeditades a la veritable descoberta dels cristians: que darrere tota persona hi ha la Persona, la seva dignitat i la teva felicitat. De manera que no serà la doctrina (entengui's el que es vulgui) sinó el propi Jesús el motor de les meves decisions personals i polítiques.

:

El llibre, escrit després d'haver-se documentat i d'haver reflexionat sobre la seva trajectòria política, és una molt bona reflexió sobre el món que vivim, sobre els nostres compromisos i tensions i sobre l'espai de diàleg que, a parer de l'autor, pot establir-se entre el món cristià i la resta del món, basat, especialment, en la recerca de valors més autèntics, en l'ampliació de la dignitat humana arreu del món i en la consideració de les persones com allò més valuós que tenim. I a partir d'aquí, que tothom voti el que vulgui. Rigol i jo, per exemple, ho farem en dues formacions rivals. I per molts anys.

• Ressenya de Daniel Ortiz a Ciutat Nova
• Ressenya de Joan Llopis a Foc Nou
• Entrevista de Joan Salicrú a Joan Rigol a Valors
• Crònica de Joan Salicrú sobre conferència de Joan Rigol a Mataró a capgros.com

:
Colomines vs. Bofill
:

:
La ignominiosa campanya que una part del camp nacionalista està portant a terme contra el candidat Montilla, amb còmplice aplaudiment de la dreta més rància, ha merescut a les planes de l'Avui la contundent resposta que ahir s'hi publicava del professor Agustí Colomines, el nacionalisme del qual ningú dubta. Ho fa com a rèplica a un dels pamflets insultants a què ens té acostumats l'imparable i impresentable Hèctor López Bofill publicat al mateix diari dilluns passat.

: