divendres, d’agost 18, 2006

Seco a l'Acadèmia | Pe i l'animal

Lectures d'agost - XVIII
:
nom
:

El professor i acadèmic Manuel Seco (a la foto) és el director d'un dels millors diccionaris en castellà. Fruit d'anys d'esforç, li va sortir un "fill", junt amb Olimpia Andrés i Carlos Domínguez, que és el Diccionario fraseológico documentado del español actual (Ed. Aguilar, Madrid, 2004), que em van regalar per sorpresa i que sovint agafo per distreure'm. Sí, semblo tret d'un conte de Juanjo Millás, però és que m'agraden els diccionaris i les enciclopèdies. Bona part de la meva infntesa i adolescència la vaig passar rodejat de llibres en un despatx que era del meu avi, on em tancava per fer els deures (l'excusa), llegir llibres fonamentals de la literatura catalana del segle XX (del Club dels Novel·listes, de Josep Pla, de la MOLC, de la Barcino i de moltes altres col·leccions ara introbables). També allà hi havia una col·lecció de la Bernat Metge que vaig heretar quan morí l'avi. Bé, doncs allà hi havia també alguns diccionaris (el Fabra, un de sinònims, un en castellà d'Espasa a dos volums) i, especialment, la Gran Enciclopèdia Catalana, que era com el Google per mi. D'allà he mamat aquest interès i, avui, només de diccionaris i de lingüística, tinc un metre de prestatgeria. La col·lecció de diccionaris temàtics d'autor que fa temps va editar Planeta (no compta en el recompte) també la tinc i he de dir que el format alfabètic em fa molta gràcia, és com si em donés garanties.
:
Bé, doncs aquest del professor Seco és sobre les frases en castellà, sobre les formulacions que contenen més d'una apraula i que, en general, responen a un sentit figurat. Seco en presenta el seu origen i documenta el seu ús en la literatura o la premsa. Val a dir que és "actual" i, per tant, obvia la fraseologia e desús i inclou algunes formes que, probablement, desparaeixeran. O per massa antigues o per massa modernes (i que no quallaran). Està ordenat per la paraula principal, sota la qual apareixen les al·locuciones estudiades. Destaquen les referides a les parts del cos, ja que, a mi m'ho sembla almenys, la primera cosa que fem servir per comunicar-nos segurament és el cos. Recordo algunes persones que, qan parlen de qualsevol cosa, converteixen el seu cos en aquesta cosa per explicar-se, de manera que dalt i baix, dins i fora s'expliquen amb exemples del propi cos. Sempre he quedat meravellat d'aquest fenomen.
:
Res, que és un llibre divertit, que no té principi ni final, és d'una saviesa enciclopèdica (mai més ben dit) i que serveix també per passar aquestes plàcides hores d'estiu.
:
Llegiu-ne la crítica d'El Mundo i d'ABC.
:
Penélope Cruz i L'animal moribund
:
nom
:
Bé, reconforta veure que Penélope Cruz també recomana L'animal moribund, de Philip Roth, el llibre que diu que s'emportaria a una illa deserta, segons diu avui a El País. L'actriu posa l'èmfasi en l'enamorament de la jove noia vers el profe més gran, i l'obsessió d'aquest perquè el temps no esborri la bellesa, o li juguia ell la mala passada de fer-se massa vell, i la donació total d'aquest quan veu que no és ben bé el temps, o no és ben bé ell qui compta.
:
Publica un comentari a l'entrada