dimarts, d’agost 01, 2006

Grisham a Bolonya | Polítics on line

Lectures d'agost - I
:
nom
:

Com que aquest mes d'agost penso fer vacances i com que m'agradaria mantenir el ritme de publicació d'un post diari, he anat preparant aquestes setmanes una selecció de llibres que recomano amb la vaga idea que potser un d'ells interessi algú dels que es perdin per aquestes pàgines, aprofitant l'insomni que la calor procura aquests dies. Compte: ni té la pretensió de crítica literària, ni de cànon personal ni de cap altra pretensió. Ni sé a hores d'ara si la munició m'arribarà a finals de mes... Tampoc sé massa per què llegim.
:
Des del Quixot sabem que la novel·la (gènere que alguns consideren nascut aleshores, no abans) consisteix en la narració d'una transformació interior d'un personatge, o del descobriment de les seves possibilitats inexplorades. Entre el personatge que obre la primera plana i el que la tanca, com en el riu d'Heràclit, hi ha tot un altre. I des de Sun-Tzu sabem també que l'enemic es comença a vèncer quan el coneixes, quan l'entens, quan respires com ell, quan t'avances als seus moviments. Aquests dos elements els trobareu a la novel·la de John Grisham, El intermediario, la història d'un home que ha de sobreviure a un conjunt d'amenaces, i que passa per una mena d'experiència de redempció, per un aprofitament del saber acumulat en una etapa anterior, despeciable, i que és aplicat per a la supervivència i per a la reivindicació de la vida tranquil·la i digna. I, en bona part, ambientada en una Bolonya acollidora i romàntica, a partir dels ulls curiosos d'un nord-americà com ell.
:
Polítics on line
:
nom
:
Així titulava diumenge passat La Vanguardia un reportatge d'Esteban Hernández sobre els blocs polítics, comentant si tindran o no importància en un futur immediat a l'hora de fer campanyes, i posant en dubte que la manera clàssica de fer campanyes, basada en lapropaganda, sigui la més adequada a aquest mitjà. Hi ha un fragment que em va interessar força. Diu
Pero existen otros usos que apuntan a otra clase de rentabilidades. Ortiz de Zárate llama Políticos 2.0 a quienes pretenden satisfacer las inquietudes personales y conectar directamente con los electores. "Son esos políticos que escriben con asiduidad, que redactan en primera persona y que dejan pistas personales, que se equivocan y rectifican, que creen sinceramente que la mejor manera de regenerar la democracia consiste en abrirla a la participación ciudadana". Se trataría fundamentalmente de cargos d ela administración local, aunquie también ve Ortiz de Zárate algunos ejemplos, más reducidos en el número, en el Parlamento español y en los autonómicos. Aunque, advierte, "los políticos 2.0 son pocos, poquísimos. Por eso mismo, inmensamente valiosos".
Caram...
:

8 comentaris:

Dessmond ha dit...

Fa poc vaig topar amb una versió en català de Mallorcana del Quixot. Una traducció molt bona i molt recomanable. Una curiositat més, vaja.

Ramon B. ha dit...

- Dessmond,
que bé. Saps l'any en què es va escrure i editar?

Dessmond ha dit...

La seva traducció fou al 1905, per n'Ildefonso Rullá, Prevere.

L'edició que jo tinc, és del 2005, amb una introducció de Carme Riera i Luisa Cotoner, publicat per J.J. de Olañeta, Editor.

Ramon B. ha dit...

- Dessmond,
És fantàstic. Jo també vaig llegir El Quixot en una edició antiga, diria que del s. XIX, en castellà, en dos volums. A classe al·lucinaven.

Dessmond ha dit...

Es que no n'hi ha per menys.
Llegir en un llibre del s.XIX ha de fer molt respecte i El Quixot ha de ser molt especial.
D'on el vas treure, si no és una indiscreció?

Ramon B. ha dit...

Dessmond,
N idea, era a casa; m'imagino que el devia adquirir el meu avi. Provenia d'una família immigrada, humil, poc llegida, però al final de la seva vida havia aplegat un munt de llibres. Crec que em va transmetre aquesta passió.

Dessmond ha dit...

És curiós. Jo també tinc uns orígens semblants.
Després m'ha passat que tinc un germà gran absolutament desquiciat pels llibres -una mena de Quixot- i una dona que és filòloga, que té el Quixot com a llibre de capçalera.

Ramon B. ha dit...

- Dessmond,
Ostres. Bé, que vagi en compte, Alonso Quijano va embogir...