:
:
Marie Darrieussecq, que em sembla que és una autora oblidada a casa nostra, va escriure un llibre justament sobre l'oblit, la seva impossibilitat o tot allò que surt un cop, abruptament, algú ha decidit deixar-te. El naixement dels fantasmes (Ed. Anagrama/Empúries, Barcelona, 1999, trad. Carles Miró) és la crònica en primera persona de totes les convulsions interiors, del trajecte de la pena i de la incomprensió des que la deixa el seu marit fins a la construcció d'una figura fantasmagòrica. Aquest procés, similar al que ja vaig explicar a propòsit d'un film de Manckievicz, també fou utilitzat en la que, per mi, és la millor novel·la d'Adelaida García Morales, una altra autora que sembla haver desaparegut, i que els fantasmes, les bruixes o els vampirs moderns formen part del seu imaginari. Em refereixo a El silencio de las sirenas, que vaig llegir fa molts anys i que encara hi torno de tant en tant. I és que a vegades, el més intens, el més real, té la naturalesa de fantasma.
De petits, quan ens endis¡nsem en el sistema decimal, volem comptar cada vegada més lluny perquè ens pensem que hi trobarem el final; de la mateixa manera que ens mirem en dos miralls posats de cara a cara i riem del terror de veure'ns-hi multiplicats; estem entenent que no anirem més lluny, i que no anirem més lluny en tota la vida, que no farem sinó entreveure l'absència dels límits del món. (p. 68).
:
La dona que salva l'Est
:
:
:
Una altra escriptora, la txeco-catalana Monika Zgustova (que s'ha descobert com a bona novel·lista i articulista després de molts anys de traductora reconeguda a casa nostra), descriu una interessant teoria en un article avui a El País on, segons diu, defensa que les dones estan molt millor preparades per assolir els reptes de l'economia post-comunista als països de l'Est europeu que no pas els homes, acostumats a veure esmorteïda la iniciativa individual. "Sin haberlo buscado, el totalitarismo curiosamente mutiló al hombre y aniquiló el concepto de pater familiae, formando a una mujer activa, emprendedora y dinámica que participa hoy plenamente del resurgir económico de sus países".
:
Especialment, després de la caiguda dels règims comunistes, després dela qual "fueron muchos los hombres que se derrumbaron, mientras que las mujeres, acostumbradas desde siempre a decidir y batallar, han tomado en sus manos tanto la iniciativa profesional como las riendas de la casa. Evidentemente, eso conlleva que la mujer tiene una triple jornada laboral: la profesional, la de madre y la de ama de casa". Qui ho hauria de dir que el comunisme és castrador. I que treure-se'l del damunt és tot un alliberament per les dones acostumades a espavilar-se...
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada