dijous, de novembre 30, 2006

Joan Rigol | Ahir i avui | Aznar pro-Hezbolà

Joan Rigol
:
nom Foto: R. Gallofré
:
Els amics d'UDC em vam convidar a l'acte commemoratiu del 75 aniversari del partit a Mataró, invitació a la que no em va costar d'accedir entre d'altres raons perquè que es tractava, bàsicament , d'una conferència de Joan Rigol. Dic entre d'altres raons perquè, certament, tinc alguns amics a Unió i, encara que no en tingués, crec que és bo mantenir una certa pràctica d'acompanyar els altres partits en moments importants de la seva vida. En fi, faig aquest post per dir que no em va decepcionar. Rigol va fer una molt bona conferència, va emmarcar molt bé quins són els seus objectius com a partit i va donar algunes lliçons, sense cap mena d'aire de suficiència, que valen molt le pena. L'expresident del Parlament (al qual vaig poder felicitar pel seu darrer llibre) va denostar el catalanisme basat en la banalitat, o que calgui anar Madrid a buscar el que no té a Catalunya (ell parlava de la Lliga davant Llei de Contractes de Conreu, però jo vaig entendre una altra cosa) i va defensar la seva posició política, de centre, que "no és un aiguabarreig d'uns i dels altres sinó una solució política als conflictes que els extrems proposen", va dir. Certament, hi ha d'haver partits així, vaig pensar, per més que alguns haguem optat per posicións que, si bé no pas extremes, sí que opten per representar una part del "conflicte". Potser un dels problemes (o dels encerts) d'Unió sigui la seva pretensió de no representar ("no som de dretes", va dir... encara que no t'ho acabes de creure, és clar). I potser d'aquí la necessitat que visqui en coalició. Però vaja, això ja són parides meves.
:
Vaig pensar també que l'actitud política de Rigol, i sé que també de molts militants d'Unió, és clarament noucentista. "El nostre nacionalisme es basa en fer una Catalunya més amable i més culta", vaig sentir de Rigol. No sé si no són de dretes... però ja m'agaradria que la dreta fos això.
:
Ahir i avui
:
Ahir vaig anar a una esplèndida jornada sobre civisme i seguretat que, com que la relata molt millor que jo l'Alcalde (y dónde hay Baron no manda marinero), allà us remeto. Al marge, només dir que m'hi vaig trobar vells coneguts i amics i que, aprofitant una pausa, vaig anar a veure l'exposició de Gargallo que hi havia al costat. Al proper número de Valors en veureu el resultat.
:
I avui... Gràcies. Jo volia passar desaparcebut, però les canes no poden amagar que ja fa 19 anys que en vaig fer 19.
La calma - VII
:
"Cuando los bombardeos de Israel al Líbano contra Hezbolá, ¿sabe que tuve una crítica de un señor, responsable de relaciones internacionales de la FAES, que se llama Bardagí? Se metió conmigo porque supuestamente yo había permitido como ministro que, desde el satélite Hispasat, emitiera Almanar, la televisión de Hezbolá, para la zona de Latinoamérica. Almanar es como Aljazeera, una televisión de calidad. Los israelitas han tratado de destruida, pero sigue emitiendo no se sabe desde dónde. Me hizo la crítica justo en el momento es que estábamos en proceso para cerrada. La cerramos. Y resultó que al preguntar yo quién había autorizado, cuándo se habían dado los permisos a Almanar para emitir con el Hispasat, se me informó que eso fue cuando había un presidente que se llamaba José María Aznar".
:
Paraules de l'actual President extretes de José Montilla. Radiografía de la calma, de Juan Ramón Iborra. Ed. Planeta, Barcelona, 2006, p. 159.
:

2 comentaris:

Dessmond ha dit...

M'ha agradat el que dius d'en Rigol o d'Unió. Estaria bé que aquesta mirada despullada de prejudicis la tingues una bona part de la militància convergent.

PS: Jo crec que no són de dretes. A Catalunya hi ha poca gent de dretes, realment. I no ho considero cap drama.

Ramon Bassas ha dit...

- Dessmond.
M'imagino que de prejudicis en tenim tots, però, en fi. T'he de dir que també entenc la sensació dels militants de CDC, encara que crec que la coalició els ha funcionat.
Bé, una cosa és dir que no n'ets i l'altra ser-ho, de dretes. M'imagino que si la dreta no tingués la història que té, no passaria res en reconèixer que sempre hi haurà més o menys dretes i esquerres. El que em va agradar va ser la seva manera d'entendre la idea de "centre". Fins i tot per això cal que hi hagi dretes i esquerres.