diumenge, de juny 10, 2007

Dia de Corpus | La Riera 48

Dia de Corpus
:
Ahir, anar de casament a Llofriu i pensar tota l'estona en com ho descriuria Josep Pla. Emocionar-se amb el Codi Civil (i aquest article 69 que no arriba mai). Estrenar una camisa i mantenir la compostura en tot moment, malgrat la corbata, l'americana, la calor i els cubates. Treure una mica els teus encants de conversador, que tampoc són tants, però inclosa la pebra, per rebre, això sí, els encants de les converses dels altres, tan antigues, tan poc sovintejades, tan necessàries. Pensar si, anant bé, no ets pas tu un pont entre generacions. Riure's una mica del passat, que és símptoma de futur. Aquesta camaraderia, o germanor o com es digui que relativitza fins i tot que el Barça gairebé perdi la Lliga. Fer una mica de política de bambalines, però només si t'ho demanen. Trobar que totes les noies són guapíssimes (però la núvia més). Veure la llum de l'Empordà apagant-se poc a poc darrere les Gavarres mentre tot és exquisit. Recomanar ginebra. Viure la festa radiant i tranquil·la i el retorn serè de matinada. Rebre avui un missatge dels nuvis agraint coses i repondre'ls que "disfrutin dels seus Corpus".
:
Foto: Ingravidesa, escultura d'Aurora Cañero (2000).
:
La Riera 48
:
Amb atreviment i inspirat al recent bloc Tenda de Campanya, en Joan Salicrú obre un nou bloc per comentar l'actualitat política mataronina. Es diu La Riera 48 i ha de posar a prova la capacitat del periodista per fer opinió i la dels opinats a deixar-se ser opinats... Sort.
:

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ramon,
Pla era gran defensor del matrimoni de conveniències, a “Nocturn de primavera” (1953) escriu: la joventut s’avorria de manera irreparable. La única manera d’escapar de l’asfixia familiar era casar-se.

Trobo que fomentar el matrimoni de conveniència seria una bona solució a molts problemes. En el temps de Pla molts es casaven per fornicar en la gràcia de Déu, avui, molts es casen per poder pagar un habitatge i tenir un nivell de vida mínimament folgat. L’amor és divertit (sobretot el sensualment compartit), segurament important, també inconstant; confiar-hi segons quines coses, però, i com deia Pla, una demència catastròfica.

Mes val, abans d’anar a celebrar un casament, no haver llegit Pla (en tot cas, no fer-li gaire cas, que és com més es gaudeix de la lectura d’aquest mestre).

Donaire ha dit...

La propera vegada que vinguis a casa, truca'm. Podríem continuar la conversa fins a la matinada, a la Devesa de Tor, diuen que el centre de l'Univers però ja saps que els empordanesos sempre exagerem. I diríem que veure com surt el sol des de Sant Elm tampoc té desperdici.

Ramon Bassas ha dit...

- Vladimir i Donaire,

Us proposo que anem tots tres a l'Empordà i acabem parlant de tot això sota la llum de les estrelles i sota els efectes de bons efluvis.