diumenge, d’agost 19, 2007

Enamorar-se de qui no toca

Propostes d'estiu - XIX
:
A l'obra El somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare, Oberó, rei dels Follets, envia el seu servent Puck a recollir la saba de certa planta que, fregada contra les parpelles de qualsevol dorment, aconsegueix que la persona, en despertar, s'enamori perdudament del primer ésser que veu. El resultat, en aquell clar de lluna on es van trobant tots els personatges, en aquella nit de foscors i certeses, és còmic com la mateixa vida. Tant perquè s'escull la dona equivocada, o perquè t'acabes enamorant d'un burro. Com la mateixa vida. (És clar que potser ets tu el burro de qui s'han enamorat...).
:
I potser ha de ser així. L'estiu hi és abocat, a l'enamorament absurd promogut per follets del bosc, o de la platja, o dels aparthotels, o de les tendes de campanya. O de quedar-se a treballar un mes d'agost amb ningú més. O de coincidir lluny, als clars de lluna de les nits d'estiu.
:
Mentre dubtes en si forma part de la calor, això, de si aquest fluir del temps sense que es noti és buit o bé és ple de futur, mentre pel cap et passa la vaga idea que potser sí, que l'enamorament recau en l'amor, però ara no et preocupa gens, més val que en gaudeixis, d'aquest error, creu-me. Que no passi massa tard l'efecte d'aquestes herbes que ens fan relativitzar si era o no la persona errada, o si era burro. Ja vindrà, ja, el temps que hauràs de lliurar aquesta batalla. És la de l'hivern.
:
Publica un comentari a l'entrada