:
La darrera novel·la de Juan José Millás, Laura y Julio (Ed. Seix Barral, Barcelona 2006) indaga de nou en el desdoblament, en l'emmirallament, en les personalitats múltiples i els desdoblaments, en la imitació, en la percepció real d'allò que no ho és, en la simulació i l'engany, en l'analogia, en el somni, en l'empobriment de les relacions humanes... Els que l'hagueu seguit una mica, tant en les seves novel·les o contes com en els articles periodístics (tant els breus com els reportatges personalíssims), sabreu de què parlo. I ho fa a partir d'un curiós triangle (dos ens diem coses a través d'un tercer) i d'una història on justament allò roamblolesc fa que les coses tornin a la normalitat. Millás, a més, escriu molt bé, en un ús exacte i exigu de les paraules, de manera que té tots els punts per ser un text a recomanar-vos.
Pamuk i Allende
:
Tots dos del suplement EPS d'El País d'ahir. El primer, com a continuació de l'entrevista a Orhan Pamuk que us vaig citar i com a continuació de la proposta de llegir el seu llibre sobre Istanbul (com? que encara no ho heu fet?) i, si m'apureu, com a continuació del relat del recent viatge d'Amat & Son a l'antiga capital bizantina, aquí teniu el breu article del Premi Nobel turc a rel de l'ànima d'aquesta estimada ciutat. Tenen ànima les ciutats?, es pregunta, i respon que només la podem notar quan les ciutats canvien.
:
:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada