dilluns, d’agost 13, 2007

Menjar una llimona sense fer ganyotes | Godayol

Propostes d'agost - XIII
:

Foto: Albert Bertran (El Periódico)

Començaré per dir que el darrer llibre de contes de Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes (Ed. Quaderns Crema, Barcelona, 2006; en castellà, a Ed. Anagrama, Barcelona, 2007), deu ser un dels millors llibres que he llegit darrerament. I sense exagerar. Aparentment és un artefacte petit, ple de contes brevíssims, amb un acurat estil narratiu sense cap mena de concessió, directe, clar, amb instants d'humor fantàstics... Aparentment, dic. En aquesta vintena de contes, com qui no vol la cosa, de manera desimbolta quasi intranscendent, i probablement sense que te n'adonis de seguida, l'autor et portarà la seva particular reflexió sobre el fet d'escriure, et brindarà sense massa miraments les contradiccions en les què vivim les persones d'avui, et recordarà potser massa l'atzucac dels vincles (professionals, veïnals, sentimentals, generacionals, etc.) on, especialment a partir d'una edat, es fa ineluctable.
:

Quan més grans més vulnerables, potser, més sols, com veu aquell personatge quan "a partir d'aleshores no vaig tornar a sentir cantar el pare mai més i vaig començar a tenir mals records" (p 137). O aquell per qui la convivència "els ha erosionat l'entusiasme i ara viuen el sexe com una gimnàstica de descompressió compartida" (p. 62) i que, en trobar un possible ligue "els pros i contres s'entrecreuen en una ràpida negociació: vida sexual insatisfactòria contra estabilitat estabilitat contra passió, passió contra costum" (p. 66).
:
I està molt ben escrit, recoi. L'esforç de síntesi fa que et trobis amb textos on no hi sobra ni una sola coma, on cada paraula o cada gir té una densitat i un sentit exacte, com una mena d'arxiu compactat, on el joc de referències està exemplarment exposat per indicar al lector on estem, on res no et distreurà però on tot, tot, si vols, t'hi farà entrar de nou, rellegir, reprendre, reviure, refer nous camins i significats. Els artefactes, gairebé com poemes, aleshores, i de gran potència, són tots i cada un dels contes que us recomano. Si no em creieu, mireu això de sota...

  • Llegeix el conte "L'altra vida", un dels del llibre, al bloc Octubre
  • Llegeix el conte "Desenllaç", un dels del llibre, al bloc Cromets
  • Llegeix un fragment de "Brindis", un dels contes, a El poso de la duda (en castellà)
  • Llegeix l'entrevista a Sergi Pàmies a Vilaweb
  • Llegeix l'entrevista a Sergi Pàmies a l' Avui
  • Llegeix l'entrevista a Sergi Pàmies a La Vanguardia (només subscriptors)
  • Llegeix l'entrevista a Sergi Pàmies a El País.
  • Llegeix l'article d'Enrique Vila-Matas a El País (pròleg a l'edició castellana)
  • Llegeix l'article de Manel Ollé a l'Avui
  • Llegeix articles al suplement "Culturas" de La Vanguardia (només subscriptors): Julià Guillamon, continua aquí i aquí, i Xavier Pla.
  • Llegeix l'article de Javier Puebla a Cambio 16.
  • Llegeix l'article de M. Ángel Hernández-Navarro a El faro de las letras.
  • Llegeix l'article d'Alberto Chimal a Hoja por hoja.
  • Llegeix el post de Ramiro Tomé a Somos lo que leemos
  • Llegeix el post de Montserrat Terrones al seu bloc.
  • Llegeix el post de Miguel Ángel Muñoz al seu bloc.
  • Llegeix un post al bloc Palabras Malditas.
  • :
    Godayol, a favor d'Educació per a la Ciutadania
    :
    Això és el que diu el bisbe emèrit en una entrevista que publicava dissabte el Diari de Girona que us recomano de tot cor. Godayol, salesià i missioner nascut a Mataró, ha estat apartat sense semblar-ho al capdavant de la diòcesi peruana d'Ayaviri (vegeu la carta en un bloc d'un col·lega seu i comentari de Josep Romeu a Foc Nou) on feia de bisbe. Vegeu el fenomenal reportatge de Pilar Garcia i Pere Masramon a Mataró report (oct. 2005), que va ser premiat.
    :
    A l'entrevista de dissabte parla sense ressentiment, però també sense pèls a la llengua i, com si del temple de Jerusalem es tractés, veu "enfonsada" l'Església "legalitzada" (els adjectius són seus) i confia en una mena d'experiència humana basada en la convivència com a experiència real del cristianisme, avui. Bé, deia que és a favor de l'assignatura que una part dels prelats espanyols combat. Però ho diu de cor, no pas fent costat a cap bàndol d'una mena de trinxera en la que no creu. Apartat sense que es noti, sí, però la seva veu desperta l'interès dels seus compatriotes. Vegeu si no aquesta entrevista, o la que oferí a Foc Nou fa uns mesos (fragment en àudio aquí), comentada pel seu director aquí i aquí, o la que li féu l'agència Flama.info.
    :
    Publica un comentari a l'entrada