El dret a la tristesa, al reclam de tendresa davant els fàrmacs o les teràpies, a la vida lliure, al camí llarg i difícil vers una felicitat quasi impossible, a la sinceritat i el despullament de l'ànima més que del cos, a dir que no per haver de dir que sí, tres vegades no abans que no canti el gall i tres vegades sí plorant a la casa del vi, de la sang feta vi. Això és el que ens proposen el dominic Antonio Praena, Juan Manuel de Prada i Amy Winehouse (quin nom, quina dona).
:
3 comentaris:
Quina dona? sincerament a mi no.... a més l'únic que sabia d'aquesta dona és que tenia problemes i no precisament amb el "wine" de la seva "house".
Ara que ve l'estiu posa alguna cosa més animada!!!!!! i positiva!!!, ai,ai,ai
Bon gust, una dona de bandera (i amb piga al llavi). Com la Laia l'Arquera abans d'operar-se.
- Carles i Vladimir,
Bé, jo la trobo inquietant, el que m'agrada de les persones 'en perill' és que t'ajuden a prevenir o gestionar els teus.
Publica un comentari a l'entrada