CiU radical | El Punt | Dia 15

CiU radical
:

:

La coalició CiU perd els papers. L'endemà que un grup d'ideologia propera a l'extrema dreta (això sí, catalana) agrupés tres-cents seguidors davant el Palau de la Generalitat, un grup nombrós de seguidors del partit d'Artur Mas van fer el mateix convocats per un sms (caram, que ràpid que n'aprèn, la dreta) que incitava a manifestar-se contra un president "antidemocràtic i espanyol". Del primer adjectiu ja n'hem parlat molt, no? Per més que ho diguem, no ho voldran entendre, però Catalunya disposa d'unes institucions pròpies basades en un sistema parlamentari, que és el que tria el cap de Govern. Pensar una altra cosa és pensar en unaltre país, o en un altre sistema. En aquest sentit recomano un article de divendres passat a El Punt, del periodista Pius Pujades, que hauria de llegir tot militant de CiU. I, depsrés, que pensi el que vulgui.

:

El segon adjectiu és més sucós. M'imagino que no es fiquen amb la ideologia de Montilla (tan espanyola com la de Maragall o Mas, ja que cap dels tres proposa un marc jurídic independent d'Espanya) sinó, òbviament, en l'estigma. Ja no dic origen, dic estigma. Aquest adjectiu que invita a una manifestació, tan innocent en apariència, és l'espurna de la divisió nacionalista contra la qual havia lluitat tant la pròpia CiU. La de Pujol, vull dir, no la dels caldets de Gallina Blanca.

:

CiU s'ha de posar a l'alçada històrica del que se li demana. Una oposició ferma i tranquil·la. I la contribució a la concòrdia nacional. Això és patriotisme i no anar al darere dels mètodes de la dreta espanyola contra els resultats electorals.
:
Vallès, Burgada i Oriola
:

El Punt dóna compte de les recents incorporacions al seu Consell Editorial a les comarques barcelonines (abans se'n deia província i tots ens enteníem...). Una d'elles és la de la blocaire (i escriptora) Tina Vallès, que interpreto com una picada d'ulet al món blocaire, entre d'altres coses. I també hi ha dues persones més, que coneixo personalment. A qui més és al meu conciutadà Oriol Burgada, a la foto, intrèpid periodista local i també blocaire. I una gran persona. La primera vegada que el vaig veure (crec) va ser fent de monitor d'un grup d'esplai de persones amb deficiències psíquiques, tasca que compartia amb altres feines, currant a tope. Des d'aleshores, em va caure bé. El segon és en Jordi Oriola, amb qui ens vam conèixer per accident (ell enviava una e-mails massius convocant coses i el vaig respondre dient que no compartia els motius...) i finalment vaig acabar participant en un vídeo que va fer sobre el tema. Crec que va ser l'inici d'una bona amistat, que diria aquell. Estic molt content per aquestes dues incorporacions... i que no els passi res als d'El Punt. S'ho prendran molt en sèrio i són persones molt exigents. Felicitats.

:
Figueres i Politóvskaia
:

El blocaire David Figueres proposa una original idea per llançar un crit ben fort contra l'agressió que rebé la periodista russa: "La meva proposta consisteix en demanar-vos que el proper dimecres dia 15 de novembre, encapçaleu els vostres apunts amb el lema: "15 de novembre. Dia de l'Escriptor Empresonat. Anna Politkóvskaia: ni oblit ni silenci" i de fer difusió dels actes preparats per aquest dia", diu. En fi, doncs, apunteu-vos-hi. Jo ho faré.

Dona objecte *

Una iniciativa conjunta dels museus locals de la província de Barcelona permet anar descobrint algunes peces dels seus fons. L'any passat ja ens vam fer ressò de la dedicada al paisatge i enguany ens trobem amb una original mostra sobre el tractament de la figura femenina als segles XIX i XX. Són més de cinquanta autors, majoritàriament pintors, alguns de força renom en l'art català de tombants de segle, i, òbviament, homes, agrupats segons l'escenari: el domèstic, el social i el natural.
:
La primera característica (per alguns objecció) que es desprèn d'aquest treball és la pràctica absència d'autores femenines, amb honroses excepcions (Olga Sacharoff, Lola Anglada i poques més). La dona és aquí més objecte que subjecte. Aquí i a més llocs, em temo. Bé és cert que el món de l'art, i especialment en el període estudiat, és majoritàriament masculí, de manera que la mirada es correspon amb el rol tradicional que s'assigna al gènere femení: la de mare o fadrina, la de burgesa activa (o el seu mirall: la dona de distracció) i la de l'aristòcrata (o el seu mirall: les treballadores de les noves activitats fabrils). O la seva reivindicació com a símbol de la natura, de la fecunditat o de la proporció. Però també val la pena dir que, fins aleshores, el paper de la dona havia estat encara més amagat. Val la pena comparar-ho amb la situació actual.
:

:
La segona conclusió que trec és que l'art català ho és en tant que segueix les influències de l'art europeu, també en la temàtica femenina i el seu tractament. És més català, més proper a les coses que passen al país, podríem dir, quan menys es mira el melic i adopta les visions modernes.
:
I la tercera és que, certament, l'excusa d'agrupar aquestes obres és això: una excusa. Que cada obra parla per sí sola; que, a banda de les reflexions més o menys sociològiques, les obres allà exposades permeten lectures més transversals i, també, més pròpies. Que s'ha d'anar a veure, vaja, i repassar una a una les possibilitats que ofereix cada peça, independentment del discurs que se'ns proposi, ara que tenim l'ocasió de veure-les reunides.

• Escrit per la revista Valors (novembre 2006)
• L'exposició On són les dones? és oberta fins el 26 de novembre del 2006 a Can Palauet, C. Palau, 32-34 (08301 Mataró).

:

Mataró blocaire | Demòcrates

Mataró ciutat bloc
:
Foto: Sergio Ruiz
:

La revista mensual Report Maresme fa, de la mà de Ramon Radó i Joan Salicrú i les fotos de Sergio Ruiz, un excel·lent reportatge sobre la capacitat de Mataró de produir blocs, com ahir deia l'Alcalde (un altre blocaire) a l'obertura de la magnífica fira Innovàtic, que us convido a visitar i a partiticpar-hi. Hi ha tres entrevistes, una al periodista madrileny Juan Varela, el de la foto, que va ser el primer en advertir del fenomen mataroní (i que avui recorda), i els meus conciutadans, Mia Font, creador de webs, i José Antonio Ríos. Van demanar comentaris a unes quantes persones. Una d'elles, Saül Gordillo, veritable màster en blocologia catalana. I, com que som amics, suposo, em van demanar també que fes algun breu comentari. Transcric aquí el contingut del qüestionari d'on s'han recollit les meves opinions.

:

Qüestionari

• RM - Des de quan tens bloc?
• RB - Des de juliol de 2004, va començar com un experiment, però molt aviat m'hi vaig aficionar.
• RM - Perquè vas tenir la idea de crear-lo?
• RB - Veient el de Miquel Iceta, que ens enviava les seves actualitzacions, vaig pensar que sera interessant fer una mena d'"acotacions a peu de pàgina" de l'actualitat, una mena de personalització de l'opinió i, probablement, de treure i publicar coses que trobava interessants. Potser també perquè tenia mono d'escriure. M'agrada i no tinc massa oportunitats de practicar-ho. I tampoc en sé tant com per dedicar-m'hi.
• RM - Coneixies algú que en tenia?
• RB - Un dia, no recordo massa per què, buscava informació sobre Jaume Subirana. Acabava de llegir un llibre seu i, com faig sovint, m'interesso per l'autor o pels temes que tracta mentre estic llegint-lo o després... Era el segon personatge del qual coneixia un bloc. Vaig veire que tenia l'eina blogger i m'hi vaig posar. No coneixia cap més bloc, una mica sí el fenomen, pels diaris. De fet, jo navego poc.
• RM- Quantes visites reps, de mitjana?
• RB - Tinc un comptador públic, crec que és garantia de transparència. Rebo unes 3.500 visites mensuals, de mitjana, i descarrego unes 4.500 planes (mira aquí). Essent, com és, en català, trobo que és prou acceptable (mira aquí). Jo, ni m'ho pensava. Crec que també hi ajuda que procuro que s'actualitzi diàriament, per la qual cosa tinc alguns "posts" (articles) a la nevera i utilitzo tot el material escrit que més o menys produiexo.
• RM - Quins temes tractes al bloc?
• RB - Fonamentalment, temes polítics, tant de política local com de més general. Intento posar una mica més de "pebra" que al que surt als webs oficials, amb tota consciència, crec que aporta frescor i vivesa. I desencarcara la política. També explico, a vegades, què faig des de les meves responsabilitats públiques, sempre a partir de dades publicades (no es tracta de ser una agència de notícies bis). Trobo que fer-ho així, explicar-ho en primera persona, aporta un grau de proximitat que, també sovint, fa falta al món de la política. Però no tot és política. De fet, jo defenso una visió menys "professional", menys endogàmica i unívoca de la política. I intento plasmar-ho a través, especialment, d'aquelles coses que he vist o he llegit, o he pensat, i que trobo que poden ser útils als altres, coses que tenen a veure, òbviament, amb una mena de "capes d'identitat", de nodes de referència, que construeixen un personatge particular. No sé ben bé si sóc jo, però. Crec que això, la mostra de les identitats que som (i veiem que tots som una mica freaks), és un dels èxits del fenomen. Per últim, publico també els articles que faig en altres mitjans. No sé, potser és massa eclèctic, massa poc centrat i rigorós...
• RM - Visites altres blocs? Des que tens el teu o ja d'abans?
• RB - D'abans no gaires, ja ho he dit. Des d'aleshores, en visito forces. Utilitzo el web Bloglines per conèixer els que han estat actualitzats darrerament, prèvia selecció d'una quarantena o així. Més de tant en tant, visito la resta dels que tinc enllaçats (una vuitantena en total).
• RM - Els blocs que visites, la majoria són mataronins o primes altres camps d'interès?
• RB - Fifti-fifti. Una de les coses més curioses que trobo és que la xarxa ens fa retornar a casa, ens permet veure i conèixer gent de Mataró que no coneixíem... una mica com quan els catalans ens veiem de viatge. De fet, crec que el factor de localització, contra el que sembla, és fonamental en el món global, treu una mena d'allò reprimit (que diria Freud) per l'aclaparant globalització, crea sinèrgies, explora al màxim les potencialitats del lloc i, especialment, permet que allò vitrual tingui una referència real, que es pot respirar, tocar, veure, besar... Dels de fora m'interessen alguns de molt concrets, bé com a referència política o bé com a altaveus d'expressions culturals o artístiques que m'interessen.
• RM - Quines potencialitats creus que poden tenir els blocs (en general i també en el teu camp en particular)?
• RB - Moltíssimes. Des de la recuperació del gènere del dietari, de l'escriptura, del diàleg de l'escriptura amb altres disciplines audiovisuals, amb les potencialitats creatives que hi pot haver. També des del punt de vista de la interacció, del diàleg, de les mútues influències i dependències, del paper d'àgora (que ve de la paraula grega agon, que vol dir lluita... és a dir, no tot són flors i violes), de les endogàmies de cop "contaminades" (i, per tant, predisposades a sortir de la capsa). I hi ha tota una reflexió a fer respecte a la consideració dels blocs com a mitjans de comunicació, especialment quan la "crisi de les mediacions" plana també sobre els diaris, les televisions i tot el món audiovisual. El rigor, els drets i deures, els límits de la privacitat i la censura, tot això ha d'entrar en joc, encara que fa temps que també és en crisi a la xarxa i fora d'ella. També vull dir que, de fet, un bloc és un instrument, un mitjà, un joc. Fa gràcia els primers dies. Seria bo que miréssim, però, quines són les motivacions que fan que perdurin. Crec que són moltes, ho vaig intentar resumir un dia en una taula rodona. L'endemà, vaig posar això (com no), al bloc:

La lliçó que jo portava apresa de casa (és que em semblava que havia de dir alguna cosa, que per això m'havien convidat, encara que realment sóc dels més llecs en la matèria...) són, de fet, dues idees (resumint: el debat va durar més de dues hores!!!) no exactament sobre els blogs sinó sobre els trets culturals en què se suporta, crec, el seu èxit. La primera és la de la "crisi de les mediacions" o de la desconfiança amb els intermediaris (diaris, esglésies, partits), que no amb el seu contingut (els sms de l'11-M, el Papa o la independència, posem per cas), fenomen similar a a invenció de la impremta i la posterior reforma protestant (volem llegir nosaltres la Bíblia, vull ser jo qui parli amb Déu...). Això presenta un panorama un pèl caòtic (el "fraccionament" postmodern?) , segurament més democràtic i enormement creatiu.

De retruc, la segona idea té a veure amb la intimitat, l'àmbit de construcció de la identitat més reivindicat (sortim de l'armari, parlem de sexe, mirem El Gran Hermano) però massa "a la intempèrie", poc eficaç pel seu sentit originari (íntim és el meu espai més proper, més amagat, on sóc realment lliure). Els blocs són també això, doncs. Llocs on sembla que no hi ha límits i una extensió -massa sovint- de la vida íntima de la gent que malda per fer-se present a tot arreu (Diario de Patricia, aquesta tarda en un bus que he agafat on m'he assabentat de la vida sentimental d'un grup d'adolescents, etc..). Segurament amb raó (les raons del cor que el cap ignora, diria Pascal). Però també amb molts riscos.

• RM - Creus que existeix un fenomen bloc a Mataró? A què creus que es pot deure?
• RB - Això és el que diuen gent de fora, que ho ha estudiat una mica. M'agradaria pensar que sí, que el neixement de diversos focus ha fet una bona massa crítica, no massa homogènia, però molt activa. I que aquest factor de localització, clau en el seu sorgiment, sigués també clau en alguna de les seves conseqüències: més qualitat democràtica a la ciutat, més capacitat d'innovació i creativitat, més interacció entre diversos, més amistat, més rigor, més atractiu... (Ara ja parlo com un polític). Com deia, crec que el fenomen es deu al neixement més o menys sincrònic de diversos experiments, que han "tocat" una possible comunitat sensible i que s'hi ha enganxat. Per cert, cada dia n'hi ha més.
• RM - Has participat d'alguna manera en la comunitat blocaire mataronina (debats, conferències, trobades, dinars, sopars, ...)?
• RB - Sí, una vegada en una taula rodona a Capgròs, una altra en un taller de la Setmana de Noves Tecnologies, i a un parell o tres de dinars i/o sopars. També he anat de públic a una taula rodona a Can Xalant. Com que sóc una mica cumba, de fet, crec que ens podríem veure més sovint, encara que fos amb l'excusa de continuar reflexionant sobre un fenomen que fem, potser, sense reflexionar massa...

Els demòcrates guanyen
:
La victòria demòcrata a les eleccions nord-americanes (on es renoven part important de les dues cambres, la majoria de governadors dels estats... però també fins a xèrifs i referèndums!) és una molt bona notícia. Algú s'hauria de mirar de quina manera, especialment al conjunt del continent americà, s'està passant de l'hegemonia de la dreta a unes opcions que van des del centre fins a l'esquerra, des de les polítiques moderades fins a les més radicals, però, això sí, lluny de la doctrina neo-con que ha presidit l'etapa anterior. Mentre tant, sembla que Bush fa alguns gestos per reorientar la seva política exterior. No sé si serà suficient per l'onada de canvi que es respira, segons expliquen les cròniques, a la primera potència mundial. Foto: els líders demòcrates de la Cambra de Representants i del Senat, d'Efe / Matthew Cavanaugh).

:

El meu compromís polític *

:
Què faig i per què?
:
Ara mateix sóc regidor de Seguretat i Prevenció a Mataró i presideixo l’àrea municipal de Via Pública. Fa temps que sóc regidor, des del 1991, i he estat en vàries responsabilitats (Joventut, Presidència, Serveis Centrals…). Ho sóc per la candidatura del PSC, partit al que vaig entrar molt jove, a través de la Joventut Socialista, i del que ara en sóc el Primer Secretari a Mataró.
:
O sigui que estic molt ficat en la política, sospito que per diversos motius. El primer, perquè respon a una mena de crida a la responsabilitat, al compromís, al fet una mica il·lús de pensar que la teva intervenció pot ser útil als teus ideals. El segon, perquè m’agrada, deu cobrir part dels meus instints i algun vici, d’una banda, però també deu ser que vaig veient que sí, que val la pena fer aquests petits gestos, que hi ha resultats altament satisfactoris pels que, de fet, som una mica escèptics sobre les capacitats humanes per avançar… I el tercer que se m’acut és perquè els companys i les companyes em tenen confiança (o així ho espero, m’imagino que no m’aguanten per pena). Però anem per ordre.
:
La meva feina
:
En tant que regidor de Seguretat m’ocupo dels àmbits de la Policia Local i de Protecció Civil i, dins l’àrea, tinc també competències sobre un servei jurídic-administratiu. M’acompanya un altre regidor, que duu Mobilitat. Fonamentalment, i per resumir, em toca avaluar i marcar les directrius, a través de la informació que obtinc, així com prendre algunes decisions tàctiques i d’altres amb certa rapidesa. També dedico força temps a parlar amb la gent, els que se m’acosten o els que vaig a veure, d’un en un o grups més o menys organitzats. Val la pena de dir-ho perquè, a vegades, la tasca d’un electe local és “segrestada” per la màquina, pels expedients, per decisions ben poc polítiques.
:
A Mataró, per sort, els índexs de delinqüència són baixos, pel que puc dedicar més temps als “efectes colaterals” de les polítiques de prevenció de trànsit (multes, parlant clar, que precisen de molta pedagogia) o a problemes que podem denominar d’”incivisme”, una nova privatització de l’espai públic contra la que lluito diàriament.
:
Des de la meva militància, com a Primer Secretari del PSC (i portaveu socialista a l’Ajuntament), procuro fer una tasca d’equip per complir amb els objectius que ens vam marcar, tant com d’escoltar la gent que vull representar com d’elaborar propostes per fer-los els protagonistes reals de la política.
:
La crida
:
A vegades penso què va fer exactament que em fixés en el món de la política i, més estrany encara, que m’apuntés als socialistes. No en tenia tradició familiar ni tampoc el meu entorn (social, escolar) anava per aquí. No em fa vergonya reconèixer que, amb una mescla de seducció romàntica i de racionalisme pràctic, m’hi va portar una reflexió sobre l’acció preferent pels pobres que Jesús representa. La meva família és catòlica, això sí que ho he heretat, però, com tot adolescent, també vaig posar en dubte aquesta herència. La sort o l’Esperit Sant van fer que acabés reformulant la meva fe, que la veiés a través del propi camí personal (i intel·lectual). Una de les coses que m’hi va ajudar va ser prendre un compromís polític en aquell projecte que, creia (i crec) representava millor l’opció preferencial pels pobres.
:
El gust
:
També crec que hi sóc per gust, i el gust és ambivalent. La política (com moltes altres coses) té una mica de vici, o de vicis. Sovint, de fet, és l’únic que es transmet: la vanitat, l’enveja, la maledicència, l’ambició de poder, etcètera. I una certa tendènca a l’endogàmia, al caïnisme, a la contaminació… És el que que passa amb les passions, no hi n’hi ha sense aquest torrent de sentiments contradictoris. I també passa, massa sovint, que ens enlluerna tant que oblidem que el món, i nosaltres, som alguna cosa més que política. Reconec que he de lluitar contra això, també. I per això, procuro fer el que sigui per servar la meva vida familiar, el meu grup de Revisió de Vida, la pregària, els amics, les meves aficions. I hauria de fer encara alguna cosa més, en aquest sentit.
:
Però a l’altra banda del morbo i del vici, el torrent passional porta també l’alegria, especialment de conèixer gent fantàstica al teu costat, de saber que ajudes a resoldre problemes ben reals, de participar en les eleccions com si es tractés d’una lliga de futbol, de plorar i de riure junts. Sense això, la política no valdria la pena. I crec que és ben cristià celebrar-ho.
:
La confiança
:
Tots aquests amb qui ric i ploro, amb qui hi estic molt d’acord però sempre hi ha un què que ens fa discutir, m’han donat la seva confiança perquè els representi a l’Ajuntament i perquè dirigeixi la meva formació política. Sort que els tinc a prop, i no m’envien als lleons sol. I sort de la seva comprensió. Molts d’ells són ben diferents a mi, quant a formació, extracció social, creença i, fins i tot, matisos importants de com hem d’encarar les solucions polítiques.
:
Però em tenen confiança. La confiança és una cosa ben estranya, ben poc mesurable. Es té o no es té. Quan una colla et diuen que confien amb tu el primer que fas, interiorment, és pensar si realment tu podràs o en sabràs prou. Saps que no del tot, i que hauràs d’establir més confiances. A mi, aquesta capacitat humana per la confiança (deixar part del teu destí en un altre del que no en tens cap certesa empírica si en farà bon ús) m’impressiona. Exemplifica molt bé allò que Déu vol de nosaltres, crec, ell que ens coneix tan bé i que sap que darrere els vicis i la supèrbia, darrere els errors, hi ha també un pòsit de donació gratuïta i de confiança que ho tomba tot, que ho salva tot.

* escrit sobre el compromís polític publicat a un llibret de formació de l'ACO (oct. 2006).

:

Recórrer multes per internet

Aquest matí me l'he passat força estona presidint la presentació pública d'un nou tràmit que l'Ajuntament de Mataró ha posat a internet: la possibilitat de presentar al·legacions i recursos des de la xarxa, evitant haver de fer cua o d'anar a un registre municipal, o a un de Correus, quan t'han posat una multa de trànsit (que és una cosa que emprenya molt, ja ho sé).

:

La cosa no tindria més importància si no fos que no hem trobat cap altre municipi català ni espanyol, de moment, que hagi desenvolupat un tràmit similar. De nou, som pioners en l'ús de les tecnologies de la informació per a la millora dels tràmits administratius en un tema, a més, que incrementa de la qualitat dels drets dels ciutadans davant l'Administració.

:

Davant una infracció, és a dir, un traspàs del límit (el límit és el que en una societat civilitzada permet el civisme, l'educació o la llibertat, recordem-ho), simposa el deure (la sanció administrativa o una alternativa) i, aquest, desplega un sistema de drets. Aquí hi intervé aquest tràmit que, de moment, ja es pot fer amb la signatura electrònica digital que expedeixen ja uns quants organismes públics i privats. Ja hi ha moltes declaracions d'IRPF que es fan a través d'aquest mètode.

:

El volum és important. Més de 7.000 al·legacions anuals (i, amb uns tres mil documents auxiliars més: canvi de ttular, etc...), de les quals entre el 25 i el 35 % són estimades. El volum total significa un 8% de l'atenció presencial de l'Oficina d'Atenció Ciutadana, la meitat del qual, més o menys, prové de fora de Mataró. I és que dels infractors de la ciutat, agafeu-vos, el 50% són de fora de Mataró. També per ells va aquesta iniciativa.

:

Ho fem el dia abans que comenci la nova Fira Innovàtic, lluny de l'antiga Fira de Mostres, que mostrarà els projeces d'innovació que Mataró ofereix en aquesta Nova Economia. (Per cert, a l'espai demo de la Fira s'ho ofereixen tallers útils per blocaires o futurs blocaires).

:

Ahir mateix, l'economista Francesc Reguant demanava des d'El País que l'Administració aposti clarament per la simplificació dels seus procediments ara que la tecnologia pot i s'estén (a un ritme frenètic... però encara lluny d'abastar la totalitat de la població) i ara que la Llei s'hi vol aliar (nova Llei de l'Administració electònica, nou DNI electrònic, etc...).

:

Bé, sembla molt senzill però ha costat molt. Sort que tenim uns professionals (de la casa i de fora) fantàstics, que trenquen dia a dia la njusta imatge dels funcionaris públics. Felicitats.

:

Entesa | Litoral

Govern d'entesa
: :

Montilla, Carod i Saura han presentat avui públicament, en seu parlamentària i amb la majoria parlamentària al darrere, l'acord que permetrà la formació del segon Govern d'esquerres a la Generalitat de Catalunya, el que s'ha volgut anomenar el Govern d'entesa. En la declaració del President in péctore es diuen coses molt interessants. Primer, que al país li cal això, entesa, calma, un govern amb una base parlamentària sòlida i amb un full de ruta clar. Segon, que ha de cessar tot intent de deslegitimar la majoria parlamentària que fa possible aquest Govern, especialment quan no hi ha majoria alternativa possible. Tercer, que es pren el relleu del llegat del president Maragall, amb orgull. I, quart, que rectificarà els errors que s'han produït, el principal element, dic jo, del correctiu electoral patit pel PSC i ERC. (Foto: El Periódico)

:

Curiositats: Una, el 128è president de la Generalitat serà el tercer d'origen andalús. Que ningú s'esveri. Dues: he vist algun balcó d'algun militant de CDC amb la bandera catalana i el crespó negre. Espero que no sigui una declaració política. Seria patètic.

:

Units pel litoral mataroní

:

Aquest matí hem presentat la proposta de resolució conjunta entre el PSC, CiU, ICV-EA i ERC que estableix l'estratègia de Mataró respecte al desenvolupament del seu litoral, les seves ambcions i la seva gestió. Avui la portem al Ple (espero que finalment compti també amb el suport del PP) i és fruit del treball conjunt dels grups municipals per assolir un grau de consens de la magnitud que altres temes (immigració, desenvolupament econòmic, etcètera) han vist a la llum els darrers anys. Ho hem fet al lloc on hi ha una magnífica exposició que ho explica tot molt ben detalladament i a la que espero que hi passeu.

Jo, en la meva modesta intervenció, he destacat algunes coses que passo a enumerar telegràficament

• Agraïment als que ho han fet possible, a la seva generositat i treball, tant el meu company Arcadi Vilert, regidor d'Urbanisme, com en el regidor Toni valls (CiU), com dels dos altres grups del Govern que hi han intervingut molt activament.
• Complim amb un dels compromisos del Programa d'Actuació Municipal
• Establim un discurs global sobre les actuacions previstes a la façana, dotant-les de potencialitat en la seva múltiple vinculació
• Amb la proposta, anem més enllà de l'urbanisme, així...
• Activem el Front Marítim com un dels principals actors econòmics (hi haurà el tecnoCampus, altres activitats), fent que sigui un senyal d'identitat mataronina
• Mataró esdevé pionera en el desenvolupament gràcies al mar (adavant d'ell va passr el primer tren, davant d'ell passa la Nova Economia)
• Continuem la tasca de recuperació del mar com a part de la ciutat(anys 80: sanejament, anys 90: alliberament N-II, Port...; anys 2000: planejament "del verd al blau", tren orbital amb fets i no paraules...)
• Avancem amb el model de ciutat que hem definit
• usos compartits (més espai verd i parcs junt amb activitats econòmiques punteres, menys impacte de magatzem i d'indústria pesant i millora de l'accés a l'habitatge amb protecció oficial, més serveis i nous barris...)
• es dobla la façana marítima (dels 1,8 km. actuals als 3,6 alliberats pel gaudi cívic)
• i tot això amb els paràmetres del Pla del 1996: sense tocar ni un milímetre el límit de les zones urbanitzables i protegint l'espai agrícola de les Cinc Sénies.

:

Montilla serà President

Els acords que, ahir i avui, han arribat els tres partits que conformen la majoria d'esquerres al Parlament permetrà fer José Montilla, el candidat del primer partit d'aquest bloc, el nou President de la Generalitat. Ho farà al capdavant d'un govern d'Entesa Nacional de Progrés, que té encara moltes coses per oferir als catalans i les catalanes i que, sobretot, diu haver après dels errors. Era això el que volia el PSC, un govern d'esquerres presidit per José Montilla, i impedir una majoria de CiU amb el PP. L'artimètica parlamentària ho permet, que és l'únic que compta per fer governs en la democràcia, no? Endavant, doncs.

:

Malgrat tot el que digui la coalició CiU i el seu candidat, aplaudits per Acebes i companyia, el fet és que han estat incapaços de fer una majoria alternativa. No han pogut amb el PSC, pensant-se que el sucursalisme de CiU funcionaria amb el PSOE. No, Zapatero no és Aznar i el PSC, per més origen cordovès que tingui, té un Primer Secretari que sap molt bé què és la independència del Partit. Tampoc amb el PP, no sumen. I tampoc amb ERC. Carod ho ha dit molt clar: si CiU no és un partit independentista, ni tampoc el PSC, trio el PSC que almenys és d'esquerres. En fi, no deia Mas que tripartit o CiU? Doncs li hem fet cas.

:

Amb el DVD que gasten, ja m'imagino l'oposició que faran. Però, en fi...

:

Ara, a fer polítiques d'esquerres, a demostrar que, a més de tenir una política seriosa, s'és un Govern seriós a tots els efectes. Ara, a fer el que dèiem tots tres: més Llei de Barris i menys DVD, més drets per les persones i les famílies (que són l'altra cara dels deures) i menys xecs de quita y pon, més solidesa i menys aventures, més bona gestió i menys dèficit públic, més escoles i caps i menys mirar-s'ho, més Govern, més solucions i més confiança. Fragmentàriament, amb un dur correctiu als dos partits principals del primer tripartit (mb qui volia governar CiU, per cert), però aquest és el missatge que hem entès totes tres fromacions que compartim aquests valors.
:

Ho farem amb José Montilla. Ens ha faltat temps per saber més d'ell, per saber com treballa i per treure'ns de sobre les múliples llufes de les que hem estat víctimes (a vegades auto-víctimes). D'entrada ha demostrat diligència (sense fer el ridícul de donar la meitat de conselleries a ERC com oferia CiU a la desesperada), negociació ferma i dúctil, i una autonomia a prova de bombes de qualsevol ingerència. Amb calma davant la ràbia. Un bon inici per l'etapa que comença amb ell de President.

Zawahiri | Negociar | Cinema

Mariano Zawahiri
:
Foto: Reuters
:

Del mateix diari i de la mateixa agència que ahir, trio aquesta foto, datada el 2001, només perquè vegeu la gran similitud física entre Ayman al Zawahiri, lloctinent de Bin Laden, que és a l'esquerra, amb Mariano Rajoy. Que ningú hi vegi lectures polítiques, és només un divertimento.

:

Aprendre a negociar

:

Un interessant articlet de Francesc Marc Àlvaro a La Vanguardia resumeix molt bé quines són les actituds que ha de prendre un bon negociador a l'hora d'anar per feina, amb dosis iguals de fermesa i de seducció, elegància i contundència... fins arribar a la cessió, el moment sublim diu. Val la pena tant per ara com per qulsevol circumstància (mo entra a valorar el moment actual). I em temo que cada vegada n'haurem d'aprendre més.

:

Mostres de cinema

:
Krzysztof Kieslowski
:

Els mateixos dies que a Mataró se celebra la XXVIII Mostra de Cinema, amb una mirada a les produccions de l'Est europeu post-comunista, a Barcelona se celebra la II Setmana de Cinema Espiritual, als Lluïsos d'Horta, sota el lema "En la debilitat hi ha la fortalesa" (no va sobre els resultats electorals, eh?), i amb una selecció de films molt interessants i un monogràfic dedicat al desaparegut director polonès Krzysztof Kieslowski. També de l'Est, també de Polònia (com Bauman o Zagajewski, dels quals hem parlat fa poc aquí), seguint un vent de renovació que ens ve d'allà. No, jo tampoc no ho he llegit a la premsa.

:

Soldats | Anàlisis

Soldats a Oaxaca
:
Foto: Reuters
:

M'ha quedat força estona, aquest matí, mirant-me aquesta magnífica fotografia que publicava El País (a més d'un no menys qualificable article de Jorge Volpi sobre la crisi a l'estat mexicà d'Oaxaca). M'ha recordat els soldats que pinta en Perecoll: cromatisme poc variat però intensitat variable del negre al blanc, varietat de textures, el cos tapat per la capa translúcida del material antiavalots, el fum ambivalent, el terror però també la seva fragilitat des del moment que és descrit. És una gran foto per posar a primer pla uns fets que són massa oblidats per les nostres urgències de cambra (parlamentària).

:
Anàlisis post-electorals
:
Fa tres dies de les eleccions i, si no ens endrecem, hi haurà un munt d'anàlisis que probablement ens confondran més que no ens aclariran. Bé, ara deu tocar això, però ben aviat tocarà la fase de síntesi. Sempre passa, i és bo no precipitar-se, que cal desplegar l'acordió del brainstorming, però és sempre molt més complicat, però més necessari que mai, reduir les anàlisis (i les propostes) a un breu corol·lari d'accions a fer. Com a país, com a partit, com el que es vulgui.

:

De moment, proposo de llegir-ne alguns, molt modestament i de forma evidentment reduïda. Entre les anàlisis de la blogsfera socialista, per exemple, teniu un complet resum al post de Saül Gordillo. I voldria destacar alguns articles més. El primer, un excel·lent editorial de l'associació Nou Cicle (pels menys avesats, al que s'havia anomenat el corrent obiolista del PSC). El segon, que fou publicat el mateix dia de les eleccions (quasi com una premonició) ,és una magnífica reflexió sobre el fenomen de la política i els seus dirigents (i les seves crisis, etc.) que fa Salvador Cardús a La Vanguardia. Transcric:

Cierto es que la política no es nada popular y que tiene mala prensa (quizás sea, sugiero, porque tiene demasiada prensa). Pero, paradójicamente, una de las principales causas de tan mala fama se debe también a una de sus mayores grandezas: es, quizás, la única actividad profesional en la que la lucha por el poder es transparente y, además, el combate en público es el instrumento fundamental que permite al ciudadano tomar partido para que, finalmente, el vencedor pueda ejercer el poder de manera legítima.

(...)

Cada vez se vota menos a grandes ideas o a buenas intenciones y se prefiere elegir a quien reduzca la incertidumbre o, por lo menos, nos convenza de su capacidad para domesticar el futuro, sea el que fuere. (...) No tengo la menor duda de que las elecciones siempre las gana quien parece más capaz de comprender el futuro y no tanto de tener controlado el presente o haber organizado el pasado.

Els dos següents són d'ahir i d'avui, respoectivament, a El País. Xavier Vidal-Folch analitza les paradoxes de la política catalana, dsprés de les eleccions, de les quals em quedo amb una idea que em rondava ja pel cap: el fenomen del pluripartidisme, lluny del que sembla a primera vista, elimina la tensió electoral i, per tant, facilita l'abstenció (o la confusió). Transcric:

A más pluralismo, menos participación. La alta abstención, alegan los líderes, es un problema global, difuso. Se despachan añadiendo que requiere una "profunda reflexión". Y aquí paz, y después gloria. Una pista paradójica: quizá un sistema de partidos más plural (el catalán que el español) y por tanto, en teoría más participativo porque recoge más matices ideológicos, genere necesariamente menos participación en las urnas. Porque a más pluripartidismo, menos dualización, menos polarización blanco / negro, menos confrontación, menor tensión. Ergo, menor contraste, menor incentivo a votar, por la sospecha de que tu papeleta no modificará radicalmente los resultados, que siempre serán matizados. Y también: desconfío de lo que harán después con mi voto, a la hora de forjar alianzas, no quiero regalarles un cheque en blanco. Colorario: aceptación pasiva del resultado, nunca imaginado como dramático. El llamado "oasis catalán" no florecía, pues, sólo a causa del liderazgo poliédrico de Jordi Pujol, tradición de una derecha democrática frente a la otra, autoritaria. Traía sobre todo causa del pentapartidismo (hoy, hexapartidismo). La presunta crispación interna de la escena política catalana (pese al polémico DVD y otros trucos) respecto de la global española, es de juguete, si las comparaciones no resultan odiosas.

El darrer d'avui és del mateix diari i el fa Pilar Rahola a propòsit de l'entrada del nou partit Ciutadans al Parlament, entrada que, com a ella, a mi no em fa cap por sinó una mica de regust a cosa coneguda: la reaparició del mite de la disjuntiva Catalunya-Espanya com a eix central del debat polític, cosa que els d'esquerres tendim, almenys, a posar a segon terme davant una disjuntiva que ens sembla més pròpia del país que som: dreta-esquerra. Els nacionalismes (ja ho sabia Aznar) es retroalimenten. En fi, aquí va la darrera transcripció d'avui:

¿Peligrosos? Nadie es peligroso en democracia, si es demócrata, y ello no lo dudo. En su caso, además, me parecen bastante ingenuos, muy pagados de sí mismos y sin otro debate que el susodicho, con lo cual van a quedar descolgados de casi todo. No. Yo no soy de los que temen la llegada de la marabunta. Sólo soy una ciudadana que está a hasta el cogote de todos estos pesados que sólo saben hablar de la lengua, la identidad y la nación, cuando la gente no puede ni comprarse una casa.

Déu meu, per què? *

Henri Grouès és un monjo caputxí conegut amb el nom d'Abbé Pierre, un vellet nonagenari molt conegut a França per les seves campanyes a favor dels pobres, dels drogaaddictes i les persones que viuen en la marginació, per les seves declaracions a vegades polèmiques i també per la seva autoritat moral. Quan l'Abbé Pierre parla, ben pocs s'atreveixen a recriminar-lo, i això que les seves opinions sobre temes morals o d'Església a vegades es contraposen a aquesta visió reduccionista i conservadora, a vegades fins el ridícul, que sembla que destil·li l'Església oficial. Autor de diversos llibres, cada vegada que n'apareix un és un best-seller a tota França, curiosament un país que fa del laïcisme bandera, però que sembla a la recerca dels referents religiosos més autèntics. L'Abbé Pierre és "droga dura"
:
El llibret que presentem avui, Déu meu, per què?, recull en forma de pinzellada les seves reflexions més genuïnes, recollides en una llarga conversa amb el seu amic Frédéric Lenoir, que va repassant els temes pels quals més ha anat reflexionant l'Abbé Pierre, trufats amb la seva experiència personal, gairebé íntima, de manera que a mesura que avança el llibre ens l'anem fent més nostre, com un amic quan se'ns confessa. Lluny de l'adoctrinament, proposa una mirada pietosa sobre l'ésser humà, especialment en les seves febleses, i no defuig pas de la reflexió teològica. Però d'anar per casa, diríem, i per resoldre amb senzillesa algun dels atzucacs al que ens ha portat, potser, un excés de doctrina.
:
"L'home", diu l'Abbé Pierre, "no és suficient". I per això ens ha donat Jesús. L'home, doncs, té l'oportunitat de veure aquesta "fisura" bé quan és mancat de felicitat o bé quan la descobreix, diríem. És a dir, quan té l'evidència que ell per si sol no es val, que hi ha quelcom, o algú, que el transcendeix. De manera que, lluny dels budistes, no pretén pas anul·lar el sofriment sinó superar-lo, sense caure en allò que ell n'anomena "el dolorisme", una mena de massoquisme catòlic que ha fet molt de mal.
:
A partir d'aquí, no s'està de res. Parla de tot. Del Papa d'abans i del d'ara, per exemple, sense callar-se res. O de l'experiència de la passió carnal, que no veu pas aliena al missatge de Crist sinó, potser, una manifestació més de la seva encarnació. O del reconeixement de l'homosexualitat al si del cristianisme. O de la idolatria mariana com a possible evasió del que veritablement importa. O de l'ordenació sacerdotal de les dones. O de la relació entre la ciència i la teologia, defensant el lloc autònom de cadascuna, rescatant també unes paraules inequívoques de Joan Pau II al respecte. Defineix el el cristianisme com "una trobada de persona a persona. No és res més que això", diu. També parla del pecat, de la llibertat, de la pregària...
:
Us proposo, doncs, la lectura amena d'aquest llibret, ple d'espurnes de llibertat, de "l'home que vol ser amo de si mateix", d'aquesta que segons l'Abbé Pierre, pot fer-nos convertir en ostatge de nosaltres mateixos o d'alliberar-nos... també de nosaltres mateixos. Però només és possible creure des de la llibertat.

* Comentari que ha serà emès avui divendres dia 3 de novembre, a les 20 h., a Televisió de Mataró, dins el programa Creure avui. Reemissió: dilluns a migdia.

:

Resultats 'a la gallega'

Ahir felicitant Consol a la seu del PSC. Foto: Santi Flores.
:

Això és el que vaig pensar ahir, després d'una intensa jornada electoral. Ni CiU ni PSC ni tot el contrari. Al PSC, deixeu-m'ho dir d'entrada, ens esperàvem molt millors resultats i no nego que el toc d'atenció que ens ha fet l'electorat, especialment aquell que demana un cert plus per sortir de casa i fer-nos confiança, és clar i contundent. Potser més que mai.

:

A la gallega, dic, perquè totes les hipòtesis aritmètiques que es preveien abans de l'elecció són intactes. Totes menys una, per sort: la d'un acord CiU-PP (Mas no haurà de tornar al notari...). Comencem bé. Hi ha la possibilitat d'un acord del conjunt de l'esquerra catalana, una segona oportunitat que haurà de corregir moltes coses, actituds, prioritats clares, diligència i solvència del govern... N'hi haurà d'haver més i s'haurà de notar més. N'hi ha una altra d'un front nacionalista (com en aquesta darrera legislatura), amb tots els riscos que ja hem alertat i que, davant els quals, crec, hi ha el fenomen del nou partit de la cambra (d'altra banda, tan útil per a l'escenografia de fractura que pretenen nacionalistes d'una i altra condició). I hi ha una tercera possibilitat, la d'un acord CiU-PSC (un tripartit, de fet) que, d'entrada, jo veig molt remota. Ja veurem, a l'hora d'establir quina política fer, quin seria el camí del mig. Entre els xecs i els drets, com deia fa uns dies, com ens ho faréim per resoldre-ho. En dues de les tres possibilitats, però, hi ha el PSC.

:

Qui demanava un tot o res, però, es pot quedar en res. Aquest és el principal risc de fer política de terra cremada i de DVD, un risc no suficient perquè el primer partit d'aquests resultats tingui ara la capacitat de formar govern. De fet, CiU ha tret un dels seus pitjors resultats en nombres absoluts (si no el pitjor) de totes les eleccions autonòmiques, fet només tapat pel descens del PSC i d'ERC. ICV, en canvi, és l'únic partit que millora en nombre de vots. Felicitats de tot cor.

:

De cara endins, vindrà el temps de parlar a fons al PSC sobre les causes i, especialment, sobre el camí a emprendre. Jo aposto ara, però, per la implicació a fons a la recerca d'un acord que faci possible un govern estable que maximitzi les ofertes electorals del PSC, ab qui, de fet, ha confiat bona part de la societat catalana i que no podem trair. Tots a una. I serà el PSC, ningú més, qui triï què cal fer, com sempre. Faríem un mal favor als nostres electors que ens quedéssim mirant el melic. Amb el que tenim i amb la nostra capacitat de diàleg, volem el màxim, el màxim per Catalunya però sobretot, ara més que mai, pels ciutadans que ho esperen.

Ja hem votat

Aquí em teniu, aquest matí, acompanyant la Consol Prados, ara ja, de nou, diputada electa, a votar. També he acompanyat l'alcalde Baron i el diputat Manuel Mas. He estat agraint als més de cent vint interventors i apoderats dels socialistes que han estat al peu del canó, mesa a mesa, ajudant a fer possible una jornada electoral tranquil·la i al servei dels electors.

:

Acabo d'adreçar-me als companys que es reunien a la seu del PSC, amb en Santi i la Consol. Els he agraït la tasca, ho he fet també als electors, als professionals que han treballat... i he augurat molts èxits al país amb un nou govern d'esquerres, més exigent, més responsable i més unit i, de nou, amb els socialistes al capdavant.

Tots Sants ja arriben

Foto: Quico Melero

:
Avui és un dia per desintoxicar-se però me l'he passat pencant com un boig, amb alguna feina endarrerida, sortint uns minuts per comprar els panellets i una estoneta per dinar. Ara mateix, per exemple, he signat unes desenes d'expedients sancionadors en matèria de civisme (insults, pixades i altres perles irreproduïbles) que m'havien deixat al matí. Si no tingués la fe que tinc en l'espècie humana m'agafaria una depressió. En fi, penso que la meva funció dins l'organigrama municipal combina per força, ni que sigui d'anar per casa, la potestas amb l'autoritas, i que la confiança amb l'espècie, de fet, ho és també amb els límits de la seva natura i de la seva cultura.

:

És bo pensar això la vigília de Tots Sants (que no pas del Dia de Difunts, que és el dia 2). És la manera, crec, com la cultura cristiana té de dir-nos això de l'espècie. Som un cas, sí. Però som el cas. La nostra perdició, segur, però també la salvació. Vaig retallar un article molt bo de Víctor Gómez-Pin, un dels principals defensors actuals del cartesianisme a Espanya, sobre aquest tema ("Tecnolobos") a El País que ara no tinc a mà però que, si puc, aviat us en reproduïré un tros. Si tots els racionalistes pensessin com ell, els postmoderns (o com es digui això que som la gent d'ara) ens hi reconciliaríem.

:

Però avui, a l'hora de reflexionar, val la pena aturar-se en un magnífic post de l'amic Jaume Subirana on, en un sol lloc, compara la porqueria més immunda amb la poesia més sublim. (S)Ostres, si encara no ho teniu reflexionat, llegiu-lo. I si ja ho teniu pensat, també.

:

Us transcric un infame paràgraf, pertanyent al primer grup, l'autor del qual és un destacat votant i propagadista del principal partit de l'oposició a Catalunya:

Els socialistes són així, són això. És un càncer que aquesta gentola tingui accés a la vida pública de la nació. És un càncer i els càncers han d'extirpar-se. No es pot ser ni una mica condescendent amb aquesta col·lecció d'impresentables: són l'escarni de tot allò pel que sempre hem lluitat, són la degradació moral i institucional de Catalunya, són l'exportació express de la misèria d'on provenen.

Tots Sants. Però alguns s'esforcen en tot el contrari. Feliç castanyada.

Esperant Tots Sants - XV

:

Aquesta nit a les 12 acaba la campanya electoral. Demà, a fer bondat i dimecres a fer de Catalunya un país governat per les esquerres. Al migdia, el conseller Mascarell ha visitat la seu de la Fundació Vilaseca (foto) i, després, ha dinat amb entitats culturals a Caldes d'Estrac. La visita ha estat esplèndida, hem estat més d'una hora a la seu de la Fundació visitant el nombrós i qualificadíssim material que nodrirà el futur Museu de Can Marfà. El conseller, encantat. A la tarda, hem anat al míting del Palau Blaugrana, un darrer bany d'entusiasme per encarar les hores que queden per arrencar tots els vots dels indecisos que encara falten.

:

:

Tot això l'endemà de la victòria de Lula al Brasil. El millor presagi de la de Montilla a Catalunya.

:

Serà una Catalunya on ningú dirà, com ha dit Mas, que és gràcies al seu permís, l'expedidor de carnets, que Montilla pot ser president. O, com ha dit Pujol, que ha de guanyar el candidat nacionalista per "descontaminar" Catalunya. Prou. Ara és l'hora dels catalans.

:

Material de campanya

:

Si cliqueu aquí accedireu a un reguitzell de vídeos de trossets del debat a TV3, l'únic debat que hi ha hagut (recordeu l'oferta de fer 2 cara a cara que havia fet el PSC?), per si encara algú té dubtes sobre la mena de candidat que és Artur Mas.

:

I aquí una prova de la destresa de la campanya de Madí, una carta convidant Montilla (com a Ministre, ves) a l'acte de final de campanya de CiU.

:

I aquí, el darer escàner contra les mentides d'aquests senyorets. Als que, segons ells, els hem d'estar agraïts per poder-nos presentar a les eleccions. Sí, bwuana. Copio d'Iceta les darreres recomanacions: "Així mateix, podeu mirar l’entrevista a Antoni Castells a Nou Cicle TV, el segon capítol de l’animació que explica els 1000 dies de govern Maragall preparada per Ciutadans pel canvi, L’Escàner número 4 (la segona part de la crítica al document d’Artur Mas signat davant notari), i les adhesions recollides per les plataformes President Montilla i Més progrés, més socialisme."

:

La porra

:

En Joan Lleonart em llança un repte: fer una porra abans del dia 1 a les 20:00 h. Aquí teniu la meva, que m'ha sortit poc optimista:

• PSC 46 escons
• CiU 44 escons (la ditxosa Llei electoral...)
• ERC 18 escons
• PP 14 escons
• ICV 13 escons

Passo aquest repte a aquestes cinc persones: Toni Blanch, Toni Guirao, Carme Cuadras, Xavi Amat i Maria Escalas .

Esperant Tots Sants - XIV

Fent campanya a tot arreu :

Així és com ha anat. Dilluns l'acabem amb la visita a la comarca del conseller Ferran Mascarell i amb l'anada al míting final al Blaugrana, amb uns quants centenars de mataronins. Com us vaig dir, divendres vam acabar al nostre local del barri de Cerdanyola amb un bon speech de Fontbona i Manuel Mas (el Mas bo, que diu ell), com podeu veure a la foto, d'en Quico Melero.

:

I la gent respon amb ganes. Ganes d'anar a votar i de parlar de coses concretes, "més dels catalans que de Catalunya", com va dir en Santi.:

I quina calor que fa. Fins i tot el temps està en campanya!

:
CiU és el mal govern
:
Foto: Las Provincias.
:

El bon govern que prediquen canta com una "almeja". I s'estimen més el món de la fotografia (sub-secció autoretrat) que Catalunya.

:

Dic que són mal Govern després de llegir el darrer exemple: La Unió Europea ha hagut de denegar un ajut de 42,8 milions d'euros per falta de justificació d'uns fons per a la promoció de l'ocupació gastats entre els anys 2000 i 2003, quan Artur Mas era conseller en cap. Justament en matèria d'ocupació, la mateixa del cas Pallarols. I justament en un Departament dirigit aleshores per un senyor que té molt males companyies i que aquí hem anomenat "el rus". I justament quan la Generalitat va produir un dèficit anual de 1200 milions d'euros que el Conseller Castells quasi ja té eixugat.

:

Que no torni el tripartit! (el de CDC, UDC i PP, s'entén):

Material de campanya

:

Aquí teniu un parell de power points sobre les prioritats del PSC a partir del dia que formem Govern. Un és una breu presentació i l'altre és més detallat. I del bloc de Miquel Iceta us transcric el següent: "les entrevistes a José Montilla publicades per El País i El Periódico, el retrat del candidat socialista fet per Arturo San Agustín o l'article de Gemma Lienas optant per Montilla per "intuïció femenina". Capítol apart mereix l'article d' Ernest Maragall contestant un article de Jordi Pujol publicat a La Vanguardia. L'Ernest hauria volgut respondre a les mateixes pàgines però ho ha hagut de fer a El País...". Això dels diaris tindrà a veure amb el repartiment més equitatiu de subvencions des de l'any 2003 ençà?

:
Blocs, blocs, blocs
:

De nou, els blocs són notícia, i en Saül es va convertint en referent pels qui volen saber who is who, especialment ara que som en campanya. A El País d'avui, Laia Reventós utilitza el seu blogroll per fer una ràpida visita, i cita el mataroní Manuel Mas. El bloc Catorze, Javier Leiva recull les dades del Presència de la setmana passada, de l'article d'en Gordillo. :

Ja fora de campanya, La Vanguardia dedica avui els seus "temas de debate" al fenomen, de la mà de José Luis Orihuela, que acaba de publicar un llibre sobre el tema, i el consultor Octavio Isaac. Ambdós reflexionen sobre els avantatge si inconvenients de la mlutiplicació de les fonts d'informació. Orihuela diu que hi ha tres factors que expliquen l'èxit de l'invent, que cada mig any dobla el nombre d'usuaris: que són fàcils, que són divertits i que són addictius. També alerta de la dificultat d'actualitzar-los. Acaba preguntant on ha anat el coneixement després d'haver-nos perdut en la informació, i diu: "La tecnología por sí sola nunca ha producido ninguna revolución. es la gente la que, apropiándose de los medios, consigue que las cosas cambien". Confiem-hi.

:

Esperant Tots Sants - XIII

Fotos: R. Gallofré (caprgos.com)
:

L'absència d'Artur Mas i de Josep Piqué a la campanya de Mataró, una de les principals ciutats de Catalunya, clama el cel i no ha passat desaparcebuda. En el seu lloc, ens envien Pujol i Gallardón, que han coincidit (també) en criticar-nos durament. El digital capgros.com hi dedica l'editorial d'aquest cap de setmana que, per la seva eloqüència, passo a copiar íntegrament:

Campanya desigual
Han passat tots. Menys dos. Ni Artur Mas, ni Josep Piqué han trepitjat Mataró en el seu tour electoral per Catalunya. Tots dos partits han optat per suplantar l’absència dels seus presidenciables amb pesos pesants –Jordi Pujol en el cas de la federació i l’alcalde de Madrid, Albert Ruiz Gallardon, en el cas dels populars- però la realitat és que els mataronins es van quedar sense sentir dos dels cinc presidenciables a la Generalitat. Possiblement s’hauria de buscar l’explicació en el fet que les seccions locals de PP i CiU no tenen suficient ascendent dins els propis partits, o potser es pot pensar que els caps de campanya consideren Mataró com un cas guanyat o perdut, però haver passat de llarg de la sisena ciutat més gran de Catalunya es mereix, com a mínim, un toc d’alerta. El de CiU és segurament un cas més preocupant, tenint en compte que l’anterior cap de llista a Mataró, Joaquim Esperalba, va afirmar que la Federació no ha prestat excessiva atenció a l'àmbit local en referència a Mataró. S’ha d’esperar que si un dels dos arriba a President siguin més considerats amb Mataró que com a candidats.

El fet és que Jordi Pujol, que no es presenta a res (avui sí toca?) però que sempre ha obtingut més resposta de públic que el seu dofí, fa l'acte central de CiU a la capital del Maresme. I se li escapa que mai un govern de CiU havia boicotejat els ajuntaments socialistes. Ejem. Ni una inversió dels plans d'inversions esportives (que si nodrien ajuntaments de CiU), ni un sol habitatge protegit des de l'inici del seu mandat, ni una sola reivindicació atesa dels Bombers, ni Llei de barris ni res que se li assembli a cap indret de Mataró, la negativa injustificada a cedir-nos les competències en policia d'espectacles com a altres ajuntaments governats per CiU, ni una sola escola nova des de 1985, els accessos a la C32 aturats... seguim?

:

Moltes raons per votar PSC o Montilla

:

Això és el que penso després que una senyora que, reconeixent-se votant del PP, diu que aquesta vegada votarà Montilla "perquè li cau bé, aquest senyor, encara que els socialistes no m'agraden gens". I, des de l'altre cantó, en Pere diu que votarà PSC pel seu programa perquè el candidat no li acaba de fer el pes, "li falta carisma", diu (potser aquí rau el seu encant, penso jo). Una oferta electoral és sempre triple: el candidat (i la llista), la "marca" i el programa. I, de fet, sempre he pensat que una d'aquestes tres coses és suficient per decidir el vot, especialment en aquest moment amant de les deconstruccions. En fi.

:
Material de campanya
:

Avui acabem el periple pel programa del PSC. I ho fem amb cinc matèries noves. Us proposo endinsar-vos en les propostes sobre Educació, desplegant el Pacte Nacional que ha fet possible aquest Govern. També val la pena aturar-se en les que fan referència a la prevenció i actuació contra la violència de gènere. Un altre dels temes més importants que té la societat sobre la taula és l'accés a l'habitatge, per cert, que a Mataró no se n'havia fet cap promogut per l'administració (in)comeptent en els 23 anys de Pujol i que, en canvi, el Govern Maragall n'ha previst 95 que començaran a fer-se l'any que ve. També us convido a llegir les propostes per a la gent gran, que no es vol veure relegada al paper passiu que sovint li atorga la societat. I, per últim, en matèria de Justícia, tant important i que tan endarrerida havia deixat CiU.

:

I una curiositat: aquesta petició a l'oracle de Cinto Amat. (Foto: Montilla a Mataró, Romuald Gallofré / capgros.com)

:

Esperant Tots Sants - XII

Foto: Simó Gràcia (capgros.com)
:

Ahir, sopar amb Manuel Ibern, Secretari General de l'Esport, una trobada amb més de cinquanta dirigents esportius de la ciutat i un magnífic discurs de l'Ibern. També en l'Esport (les partides dedicades a aquesta àrea han crescut un 51%) mai no s'havia fet tant a Mataró: ajut a nus poliesportius, contra la pràctica habitual de CiU de menysprear els ajuntaments governats pel PSC (una mica com fan amb els mítings, que també els descarten).

:

Avui, força estona amb Marina Geli al migdia (vegeu foto), amb les entitats sòcio-sanitàries de Mataró, el veritable coixí i actor de socialització dels malalts i les seves famílies, prèvia visita al Mercat de Cardanyola, esperançats amb la proposta de trasllat. Després, dinar amb la consellera i una colla de professionals de la salut i de les mateixes entitats (a la taula on he estat, molt divertida), que veuen en primera persona l'increment de recursos adreçats a la salut i, molt especialment, on en som més deficitaris (al Maresme): en salut mental.

:

I un acte públic al vespre, al nostre local al barri de Cerddanyola, amb el diputat Manuel Mas, viejo conocido del lugar, i en Santi Fontbona, un dels candidats del Maresme, comarca de la que n'és el primer secretari del PSC. Entusiasme, som a la recta final i la victòria és a tocar de dits.

:
Material de campanya
:

Bé, avui us proposo donar una volta pel programa socialista sobre Comerç i Turisme, en matèria d'infrastructures, en l'àmbit de la Salut, on s'ha avançat tantíssim, i en les qüestions reatives a la igualtat i conciliació. (Foto: Baron a l'acte amb Montilla, a mataró, QM).

:

Aquí teniu el manifest electoral del PSC, un resum del que proposem de cara les eleccions de dimecres. Aquí teniu un power point una mica de conya de com podria anar la proposta de carnet per punts de bon ciutadà que ha fet l'aspirant de CiU. Aquí l'animació de Ciutadans pel Canvi avaluant els tres primers anys del Grovern progressista. Aquí un nou manifest a favor de Montilla. I aquí la declaració de Nou Cicle davant les eleccions al Parlament. El catalanisme d'esquerrers recolzant Montilla.

Esperant Tots Sants - XI

:

Ahir, Plataforma. Un acte de López Bulla i en Jaume Puig amb els mataronins i mataronines que han decidit apuntar-se a la plataforma ciutadana de suport al candidat José Montilla. Vegeu foto. Arribo tard, la reunió prèvia amb veïns se m'allarga més de previst, però veig en les cares la satisfacció de sentir les sempre amenes intervencions de l'anterior secretari general de CCOO a Catalunya.

:

Mentretant, algunes notícies. La primera és l'edició d'un díptic específic de Mataró que hem editat en aquesta fase de la campanya per destacar la tasca del Govern d'esquerres a la ciutat, que ha estat notablement beneficiosa.

:

L'altra és una curiositat molt reveladora. Dies més tard de rebre el suport del president balear, el pepero Jaume Matas, i que Rajoy proclamés que el votarà com a President, si el PP suma amb CiU, un altre "amic" de les illes manifesta el seu suport a Artur Mas: l'inefable Pedro J. Ramírez.

Bé, la campanya a Mataró continua. Aquest migdia hem estat dinant una colla de mataronins en una taula del debat Tribuna Barcelona amb José Montilla. Al vespre, a Mataró, soparem amb una altra bona colla de mataronins, del món esportiu, amb el Secretari General de l'Esport de la Generalitat, Manuel Ibern. I demà, migdia amb Marina Geli i vespre amb els amics del barri de Cerdanyola. Som a la recta final (i em jugo el que vulgueu que cap altre partit de Mataró manté aquesta activitat intensa com nosaltres). Mentretant, Mas sense venir a Mataró. Snif.

Enquestes

L'enquesta publicada ahir, del CIS, amb el treball de camp anterior al de les darreres enquestes publicades, coincideix amb les primeres en marcar un avantatge a CiU, malgrat que les forces d'esquerres sumarien majoria. També és així la de La Vanguardia. Aquesta darrera diu dues coses molt esperançadores. Una, que la gent prefereix que guanyi el PSC abans que CiU quan li fas aquesta pregunta concreta. I la segona és que la gent aprova només la campanya del PSC. L'estil marca. Òbviament, però, no són els resultats que desitgem. Volem més. I les darreres mostres es van acostant a la mobilització del vot adormit, o no manifestat a les enquestes. Això és el que crec. López Bulla també ho deia (i diu que en aquestes coses mai no s'equivoca).

La del Pulsómetro de la cadena SER, per exemple (que l'altra vegada és la que es va acostar més al resultat final) dóna un empat entre CiU i PSC, el que vol dir, sense Llei Electoral fruit del pacte UCD-CiU l'any 1979, que la coalició conservadora obtindria algun diputat més que el partit socialista, que podria pujar un escó més. Però hi ha més coses. La majoria de catalans diuen que encara no és l'hora del retorn de CiU al poder i rebutgen l'estil del DVD. La codicia rompe el saco.

Material de campanya
:

Seguint amb les dosis de programa diari que us vaig anunciant, avui toquen les propostes per millorar el progrés democràtic, també sobre les noves organització territorial i Llei Electoral, que ja tocarien. Finalment, us proposo tractar le spropostes sobre competitivitat: Formació i R+D+i i també sobre indústria i productivitat. (Foto: Baron a l'acte amb Montilla, a Mataró, QM).

Esperant Tots Sants - X

Ahir, debat. Aquí em teniu, matxacant amb els arguments (i els contra-arguments) al costat d'en Toni Valls, regidor de CiU. Els amics de l'Associació de Veïns del barri de l'Havana van organitzar-lo a la seu del casal d'avis. Per il·lustrar-vos, us transcric la nota que ha preparat el PSC:

Ramon Bassas: "El dia 1 triem entre un Govern d'esquerres encapçalat per Montilla o un de dretes amb Artur Mas, entre el rigor pressupostari o el dèficit, entre la seriositat o les mentides del DVD, entre els drets o els xecs"

:

El Primer Secretari del PSC de Mataró creu que el candidat de CiU "desprecia els mataronins no venint ni un sol dia a fer campanya electoral, com han fet els altres", en un debat electoral organitzat per l'associació de veïns de l'Havana i Rodalies.

:

Pel Primer Secretari del PSC de Mataró, Ramon Bassas, "a les eleccions del proper dia 1 triem entre un Govern d'esquerres encapçalat per José Montilla o un de dretes amb Artur Mas, que és el mateix que dir entre el rigor pressupostari o el dèficit de 1.200 milions d'euros que va generar quan governava". Els electors hauran de triar "entre la seriositat del candidat socialista o les mentides del DVD i els numerets davant notari d'Artur Mas i, especialment, entre els drets a la salut, a l'educació o als serveis socials o els xecs de 'quita y pon' que ofereixen CiU i PP", va dir.

:

Bassas va participar ahir en un debat electoral organitzat per l'associació de veïns de l'Havana i Rodalies, a la seu del casal d'avis del barri, junt amb els regidors Toni Valls (CiU), Paulí Mojedano (PP) i Jaume Graupera (ICV-EA), així com Jordi Galdon (ERC), moderats pel periodista Pep Andreu (TVM).

:

El dirigent socialista va dir que el candidat de CiU "desprecia els mataronins no venint ni un sol dia a fer campanya electoral, com han fet els altres", en referència a l'absència d'Artur Mas, i probablement de Josep Piqué, a la ciutat de Mataró. Bassas va explicar els trets més importants del programa del PSC "per millorar les condicions socials del conjunt de ciutadans i ciutadanes i per millorar la competitivitat del país", alhora que va explicar "els avenços importants per la ciutat que ha significat el Govern d'esquerres: quatre escoles de primària i dues de bressol, els primers habitatges protegits, ampliació de l'Hospital, Llar Cabanellas i CAPs, nous Bombers, més seguretat, menys accidents, reducció de l'atur, etcètera".

:

Per acabar, Ramon Bassas va defensar una política d'immigració "que reguli els fluxos, que faci que paguin a la Seguretat Social, que controli les fronteres, que contracti en origen i que faci inversions en programes socials i en rehabilitació dels barris que viuen més de prop l'increment d'immigració". I s'ha de fer contra "la política practicada pel PP, que reduí el nombre de policies a les fronteres i a les ciutats, que permeté l'entrada de tres vegades més il·legals que els que hi havia, fent cinc regularitzacions massives i negant diners als municipis i barris que veuen transformada la seva vida", va dir. "Cal fer tot el contrari", va dir.

Em va quedar per respondre una coseta, de l'amic Toni Valls (que va tenir el valor de treure el GAL quan se li van acabar els arguments). I és que va atribuir al PSC una operació per fer-se amb els mitjans de comunicació local. Jo vaig mirar amb cara d'astorament al moderador. Pensava en l'atorgament de llicències de ràdio (sense el CAC) poc abans de les eleccions de 2003, o en el Diari de Mataró i tantes altres iniciatives sospitoses. I pensava en la cara que farien els professionals de la comunicació local si ho haguessin sentit. Però, en fi, ja en parlarem un altre dia.

_

Material de campanya
:
Avui toca que us presenti l'enllaç al programa sobre les nostres propostes al món rural, sobre la relació de Catalunya amb Espanya, Europa i el món i sobre dues qüestions centrals de la nostra oferta: la política de progrés social i Estat del Benestar i en matèria de Seguretat. L'una sense l'altra no són possibles. (Foto: Montilla a Mataró, QM).

:

Avaluar els blocs

:

En Santi Ortego, sempre amatent, m'envia un linc a una plana que explica una teoria sobre com avaluar l'interès, l'originalitat i, especialment, la utilitat dels blocs. M'ha semblat molt interessant.

: