Aprenent a medir-nos

Més campanya
:

Aquests dies estem acabant els preparatius del Congrés (les esmenes, aquelles còpies, els informes, els responsables de cada cosa, els proveïdors, el cel·lo...), que coincideix amb el trasllat de la seu de l'Àrea de Via Pública (on tinc el despatx) a un nou edifici. Alhora, el fet de fer públic que em presento a la Primera Secretaria amplia l'àmbit dels que se m'adrecen per felicitar-me (ep! -els dic- primer s'ha de votar!), per encoratjar-me o per saber exactament què dimonis em proposo.

:

En aquest marc, aquest vespre parlo amb un altre grup de companys (i dues companyes) sobre el Partit que volem i les coses que volem que millorin. Molt bon rotllo i moltes coincidències amb les tesis que els he plantejat. No puc parlar amb tothom que voldria, especialment perquè és molta gent i queden pocs dies. Alguns d'ells ja em demanen que actuï com a Primer Secretari en alguns afers. Tranqui. I la feina municipal tampoc no em deixa ni un minut de descans (encara que avui no en parlaré, d'això).

:

En fi, també en parlo amb les persones que m'estimo més, un pèl atemorides i un pèl orgulloses alhora, per la qual cosa tinc més reptes a superar.

:

Al servei de les emocions raonables

:

Però ara em ve de gust reflexionar sobre aquesta estranya passió (contra la que adverteix Ramoneda en un llibre molt recomanable pels que en patim) anomenada política, que correspon a una dimensió inevitable de les persones. I he seleccionat dues cites que m'agraden força:

• "Abandoné Atenas, reseca y rubia, por la ciudad donde hombres envi¡ueltos en pesadas togas luchan contra el viento de febrero, donde el lujo y el libertinaje están privados de encanto, pero donde las menores decisiones afectan al destino de una parte del mundo y donde un joven provinciano ávido pero nada obtuso, y que al principio sólo quería obedecer ambiciones bastante groseras, habría de perderlas a medida que las realizaba, aprendiendo a medirse con los hombres y las cosas, a mandar, y, lo que a fin de cuentas es quizás algo menos fútil, a servir" (Marguerite Yourcenar, Memorias de Adriano, Ed. Círculo de Lectores, Barcelona, 1989, p. 31.)
• "Las preferencias políticas siempre tienen un comportamiento emocional (...). Antes que unos idearios son unas propensiones afectivas. Lo único que podemos haver es intentar que esas propensiones sean lo más inteligentes posible, que estén sometidas, en el último término, al control de la razón" (José Antonio Marina a La Vanguardia - Magazine, 28-3-2004, p. 61)