dijous, de novembre 04, 2004

Eleccions americanes entre els "malalts" de Mataró

La mini-comunitat de bloggers mataronins que ens anem visitant els uns amb els altres conté ja a hores d'ara alguna perla. Dues cròniques molt ben fetes de Ramon Radó expliquen molt clarament quin és l'estat d'ànim mentre avancen les notícies de l'escrutini. Aquest noi no li afecta no haver dormit, per cert. En Joan Salicrú, el noi "que va de cul", publica la seva crònica a capgros.com sobre les vivències d'un nord-americà a la ciutat durant el llarg recompte (tampoc vas dormir, Joan?). En Francesc Amat (Mataró al cor, des de Londres) ens envia les seves primeres impressions en tant que politòleg en potència (deu ser el que més hi entén de tots nosaltres). I en Xavier Cugat, expressa les seves reaccions més personals, al cap i a la fi la política no té mai a veure amb freds càlculs... En general, decepció i ganes de saber què caram passa. La Judith Vives (les dones, sempre tocant de peus a terra), s'ho pren amb humor.
:
L'única persona amb qui avui he parlat que era partidària de Bush (en fi, un del PP) m'ha permès de poder canviar alguna de les meves primeres impressions que he posat a l'anterior post. M'ha reconegut que no li agrada en Bush, personalment, però bo i així estava content. Amb una mica més de mala llet (i amb un auto engany que els fa estúpids) s'han comportat els seus companys de Madrid al Congrés. Algú del PP ha arribat a dir que aquesta és la primera derrota electoral de Zapatero (ara li carregaran tot, fins i tot això!). Sort que el President del Govern ha reaccionat com un estadista. El que deia... aquesta complexitat ens ha d'estimular.