dissabte, de novembre 20, 2004

Dia de Consell (i dues contingències)

consell1

Aquest matí l'he passat al Consell Nacional del PSC, el primer després del Congrés. Una bona estona reflexionant sobre el paper del PSC, central, en el moment polític actual a Catalunya i Espanya, un any més tard de les eleccions que van significar un veritable canvi de rumb a tots els nivells. Ha estat un matí força intens, però ple de projectes i emocions, de dir-nos les coses amb claredat i amb unes ganes enormes de servei; concients de la responsabilitat que tenim, però també de l'autonomia del Partit per reclamar sempre una mirada posada en els objectius reals dels nostres ideals.
:
Pasqual Maragall ha centrat bona part de la seva intervenció comentant la que ell féu al darrer Comitè Fderal del PSOE. José Montilla, negre sobre blanc, ha explicat amb una claredat meridiana quina ha de ser la tasca concreta del PSC en aquests propers anys. Cal destacar, també per clara i clarificadora, la intervenció de Miquel Iceta. En fi, força energia.
:
Dissabte ens toca a Mataró parlar sobre això, però concretament en la nostra realitat més concreta. Ahir en parlava amb uns companys de Rocafonda i el Palau amb qui vaig compartir algunes reflexions. Concretament, estàvem parlant sobre com hem de fer política a la nostra ciutat en els propers tems. Proposava quatre eixos (amb alguns exemples que no reproduïré, ho sento, per prudència):
  • L'agenda política ha de coincidir amb les preocupacions reals de la gent, a les quals hem de donar respostes (i amb llenguatge clar).
  • Les nostres respostes, i el discurs que les acompanya, han de convertir els problemes en oportunitats (només guanyen els optimistes).
  • El Partit ha de tenir capacitat per estudiar la realitat, reflexionar-hi i saber-hi actuar. Allò que els despectius en diuen "aparell" ha de ser justament aquesta capacitat.
  • La primera tasca dels militants i dels dirigents del Partit a Mataró ha de ser la d' escoltar. I la segona, la de parlar. Cap de les dues coses és senzilla. No és tan sols tenir les orelles obertes i repetir slogans. Però "qui tingui orelles, que escolti; qui tingui llengua que parli", parafrasejant l'Evangeli.

Un apunt contingent. M'envien un sms perquè es veu que un militant de CDC, l'entranyable Abelló, diu que dic coses que ben bé no he dit així. Per qui li interessi, diré tan sols que la meva tesi al respecte, i que lliga una mica amb el que he dit és que la nostra tasca política, com deia Jacques Delors, ha de ser "fer que la societat es mogui". Compte: no l'Estat, sinó la societat (jo sóc socialista no estatista) . Per tant, allò que pot fer millor la societat, que ho faci. I el que pot fer millor l'administració, també. I el que pugui produir sinèrgies, doncs endavant.

:

I un altre apunt (que no té res a veure). Per raons d'agenda, no podré assistir a la missa llatinoamericana que avui se celebra a Sant Josep, com deia l'altre dia. Però m'han dit que d'aquí a unes setmanes (i així reterativament) en faran una altra. Espero que valgui la pena.


Publica un comentari a l'entrada