Dilluns de cul

Amb un to agredolç afronto els meus recentíssimament estrenats 36 anys (com diu el meu fill, murri, cada dia més a prop dels 40). Dic en un post anterior que he de perdonar i he fet alguna reunió en la que no en perdono ni una. Amics i companys no paren de felicitar-me generosamentper la meva elecció com a Primer Secretari i, en canvi (segurament el cansament hi té a veure), exhibeixo una la meva llegendària mala llet versallesca en algun tema menor. Propòsit d'esmena: reconstruir ponts i posar-me del tot al servei de qui em dec. No, no és fàcil.

:

Vinc d'una trobada amb uns veïns que tenen problemes amb un grup de nois que els molesten a les nits. Parlem força, especialment els veïns, parlant aconsegueixes concretar el problema, pactar alguns solucions (que sempre seran parcials, com podrem fer-nos la idea que la ciutat és precisament acceptar que sempre hi haurà qui ens molesta?) a les quals et compromets. Surten més coses, com sempre. Que si les fulles dels arbres rellisquen i potser no es passa prou neteja ("i paguem tants impostos com els altres", frase universal). Que si la velocitat i les motos en carrers amb un índex de mobilitat baixíssim. Que si hi ha una onada de robatoris i, d'un, en fa uns dos anys i de l'altre, uns vuit. Parlem entre tots i veiem que potser cal anar concretant, especialment guiats pels policies que m'acompanyen, centrant-nos en el que més ens proecupa i en el que, estem tots d'acord, val la pena dedicar els esforços, després de parlar de tot. La trobada acaba bé, em sembla que hem arribat a la conclusió que calia, i tots n'hem après molt els uns dels altres. Dono la mà a tothom i cap a casa.

:

Unes 9 o 10 hores de reunió avui; al matí, a la Junta de Govern Local, després, al Govern restringit als tinents d'alcalde, en acabat, Junta de Portaveus (abans, un cafè). Una estona al despatx, una estona per dinar, i a la reunió del Govern ara amb tots els regidors. Al final, els veïns (la més agraïda). No sé què tinc pitjor, si el cul o el cap.