dijous, de novembre 25, 2004

Religió laica i política confessinal (o era al revés?)

M'agradaria recomanar molt l'article d'avui a La Vanguardia del jesuïta José Ignacio González Faus qui, a voltes amb els temes de religió i política que tant de cap porten als bisbes, escriu des de la perspectiva d'un Jesús crític també amb la religió, "que lo fue en nombre de Dios, y no contra Dios" com Nietzsche, Marx o Freud.
:
En JA em fa notar l'article que ahir (quin dia, ahir, no estava jo per altres articles) va publicar El Periódico de l'expresident Felipe González a rel de les relacions Església-Estat. També us el recomano. I, de tots dos, us en brindo uns extractes:
:
Extracte d'"Qué religión, qué política", de José Ignacio González Faus:
  • "1. Hay una religión que es hipócrita. La palabra fariseísmo ha cambiado el sentido honorable que tenía en tiempos de Jesús, para significar una forma de hipocresía que (...)que es como esos "sepulcros blanqueados por fuera y llenos de podredumbre por dentro"".
  • "2. Hay una religión que es idólatra o supersticiosa. No ya porque adore la Riqueza (el gran enemigo de Dios para Jesús), sino porque idolatra lo que deberían ser sólo mediaciones hacia Dios. Idolatra los preceptos morales olvidando que "el sábado fue hecho para el hombre y no el hombre para el sábado""
  • "3. Hay una religión que oprime sistemáticamente al débil: (...) Considera que la mujer ha de "afanarse por mil tareas" de servicio, pero que no es para ella esa "mejor parte" que es el acceso a la Palabra de Dios. Si "una hija de Abraham" lleva trece años "cautiva de Satanás", tampoco tiene prisa en liberarla. (...). Para Jesús, en cambio, lo que cuenta es si "dimos de comer al hambriento, de beber al sediento, vestimos al desnudo", etcétera".
  • "4. Hay una religión que es autopromoción a la que las obras buenas que cree practicar no le sirven para darle un corazón bueno sino un corazón duro: por eso "presume de que no es como los demás"; (...) procura chupar cámara "cuando da limosna" "
  • "5. Hay una religión que, paradójicamente, tiene muy poca fe: "hombres de poca fe" es el gran reproche de Jesús a los hombres religiosos de su entorno. Según los evangelios, sólo dos veces alabó Jesús la fe de alguien, y eran dos personas que no pertenecían a la Iglesia de Israel: un centurión romano y una mujer sirofenicia."
  • "En todo lo dicho se podrían encontrar anticipadas la "omnipotencia infantil" de Freud, el "opio para el pueblo" marxista y la falta de amor a la vida de Nietzsche."
  • "Para los escritos de Juan. "si alguien dice amar a Dios, a quien no ve, y no ama a su hermano, al que ve, es un mentiroso" (...) La Iglesia primitiva explicó después que las palabras citadas de Jesús se han conservado en los evangelios no como una crítica a gentes del pasado ya desaparecidas, sino como una advertencia para los cristianos".
  • "Ese Reino tiene una Constitución,contenida en las Bienaventuranzas y en el Magnificat. (...)"

Extractes de "Laïcitat i confessionalitat", de Felipe González:

  • "Fa gairebé dues dècades vaig rebre a la Moncloa la visita del secretari d'Estat Vaticà, monsenyor Agostino Casaroli, acompanyat del llavors nunci a Espanya. (...) .JO TORNAVA del Parlament per acudir a la trobada. La ràdio del cotxe, sota la responsabilitat del conductor oficial, sintonitzava un programa de la COPE d'àmplia audiència matinal, que, per a sorpresa meva, aquell dia debatia la intensitat de les relacions sexuals de la duquessa i el duc d'Alba. Li vaig comentar a monsenyor el fet, pregant-li, en to distès, que en demanés la gravació per avaluar la tasca formativa de la seva cadena de ràdio."
  • "Pel que fa als continguts audiovisuals vivíem uns altres temps, incomparables amb els que han vingut més tard, amb un Govern que ells sentien molt més pròxim. Però no em va semblar que n'estiguessin gaire de preocupats, per ells, o, almenys, no recordo cap campanya per contrarestar aquest tipus de programes que posen en venda escabroses intimitats."
  • "En els temes referits als diners: finançament, educació, fiscalitat i Seguretat Social, (...) li vaig oferir, més enllà que fes o no aquest exercici de revisió de xifres, que busqués un model de relació Església- Estat que estigués vigent en qualsevol dels molts de què disposava el Vaticà amb diferents països, i, si en trobava algun que en el seu conjunt fos més satisfactori per a l'Església que el que ens afectava, que no dubtés de comunicar-m'ho per iniciar les negociacions de substitució. ¡No va passar mai!"
  • "Com que torna a haver-hi enrenou, potser convindria, amb calma i intel.ligència, anar posant les coses en el seu punt a través del diàleg. (...) SEMPRE m'ha interessat el tema (...) Potser era la meva condició de cristià de formació, ineludible la definim com la definim. Jo ho faig recordant que no em situo entre els ateus, ni tan sols entre els agnòstics, sinó entre els que van perdre la fe i pateixen una espècie de minusvalidesa per fer-se comprendre pels que la usen com a arma de combat per les seves creences".
  • "Sorprèn que aquesta anunciada campanya, a la qual tenen el mateix dret que qualsevol altre, comenci per l'eutanàsia que, com se sap, no sembla que entri en les prioritats del Govern. (...) Em sembla necessari deixar d'inventar fantasmes que operin com el famós conflicte de civilitzacions. L'Església catòlica o, si s'ho estimen més, la cristiandat, és massa important en el nostre espai espanyol i europeu, més enllà dels aspectes relacionats amb la fe, perquè caigui en la temptació de fer-la servir de manera excloent".
Publica un comentari a l'entrada