Avui el diari digital capgros.com ens obsequia amb dues col·laboracions breus i molt recomanables, ni que sigui perquè tots dos són bons amics meus (i perquè ja veieu que tots dos temes els vaig treient als meus posts...). Una, sobre el nou tabú de la mort, d'en Francesc Grané, i l'altra, sobre les peripècies polítiques al Congrés de Diputats viscudes per un dels seus membres, en Manuel Mas.
:
Aquest matí he representat el PSC a l'acte de comiat de Josep Serradell, Roman, que morí diumenge a Mataró, acompanyant el regidor Jaume Graupera, d'ICV, que hi representava l'Alcalde. Jo devia ser l'únic que no era comunista, bo i que la litúrgia no ha estat gens desagradable. Testimonis de la seva vida (entre ells, escrits de Carrillo i López Raimundo, aquest darrer present), poesia (que bé que recita la Montse Garcia), himnes. Sobre tot això planejava la camaraderia i també la dura història de l'antifranquisme, acabada amb la dura història també de les escissions internes dels comunistes catalans, a les quals han fet referència en tot moment els oradors per manifestar que cal deixar-les de banda. Allà hi havia en Guti, en Ribó, en Marià Pere... Com ha dit en Jordi Miralles, eren "l'altra gran família" del finat. Descansi en pau.
:
M'imagino que va ser pel post de Recalde i l'interessantíssim debat al qual dos Joans, un Ramon (més) i un Francesc van aixecar indiscutiblement, però ahir vam fer un rècord de visites a aquest blog, amb totes les modèsties del món i el minúscul abast del nostre públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada