diumenge, novembre 28, 2004

Després del Congrés

Ahir ens va sortir un Congrés esplèndid, amb força debat, amb un to correcte i participatiu, i amb un suport amplíssim tant als textos finalment aprovats com en l'elecció de la nova executiva que, com sabreu els que seguiu aquest blog, partia d'una candidatura que encapçalo com a Primer Secretari (la manera com al PSC diem "secretari general").
:
La sensació que tinc. hores d'ara, és que realment molts companys i companyes es van esforçar moltíssim perquè tots els aspectes del Congrés (logístics, comunicatius, d'ordre, de contingut, de "clima") tinguessin un resultat impecable. Valia la pena de veure-ho. Cap al vespre em va venir el cansament d'uns quants dies tot de cop i he dormit més pla que mai.
:
Avui em llevo, d'una banda, pres per aquests records de suport i d'esforç col·lectiu, amb orgull de posar-m'hi més que mai (donant la cara perquè te la trenquin a tu, diuen alguns, però bé...). Però d'una altra, un cert vertigen que no amago. Prendre decissions, estirar de la corda, animar quan hi ha desànim, reconduir, escoltar tothom, donar respostes, mirar més enllà, mantenir la calma, delegar, perdonar, admetre errors, negociar, ser llest com els llops i dòcil com els xais, ajudar, concretar, valorar, indicar, fer algun discurs, fer notar que tot el que fem, tot, és determinant per lèxit o el fracàs de les nostres idees i els nostres anhels.
Publica un comentari a l'entrada